Depressió de la Serralada Litoral Catalana, entre les dues comarques.
Obre pas entre les rieres de Mogent i d’Argentona i es aprofitada per la carretera de Llinars del Vallès a Dosrius.
Bordoi, coll de can
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Maresme (geo)
Barcelona, Àrea Metropolitana de
(Barcelonès / Baix Llobregat / Vallès Occidental / Maresme)
(AMB) Delimitació geogràfica creada el 1953. És un àmbit d’actuació definit en el Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona, que integrà el municipi de Barcelona i 26 més de la rodalia.
És una de les àrees metropolitanes més denses del món, amb una superfície de 478 km2 i una població de més de 3 milions de persones, prop del 50% de la població total de Catalunya.
Enllaç web: Àrea Metropolitana de Barcelona
Montalt, el -Maresme-
(Maresme)
Contrafort de la Serralada Litoral, entre Mataró i Canet de Mar, que assoleix els 594 m alt al cim del Montalt, termenal dels municipis de Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Dosrius i Arenys de Munt, que s’uneix a la serra del Corredor a través del coll de la creu de Rupit.
El 1016 hom troba esmentat l’antic castell del Montalt, amb un extens terme que comprenia el sector del Maresme entre les rieres de Caldes d’Estrac i la capçalera de la d’Argentona fins a la mar.
Llevant, costa de -Catalunya-
(Catalunya)
Sector de la costa del Principat, al nord-est de la ciutat de Barcelona, per oposició a costa de Ponent.
Ha donat nom al Maresme i a la zona de marina de la Selva fins a Sant Feliu de Guíxols.
Grau, pla de
Delta de la Tordera, estès pels municipis de Malgrat, Palafolls, Santa Susanna i Blanes, regat amb aigua subàlvia del riu i intensament conreat; s’hi han localitzat modernament importants indústries.
Antigament hom comprenia també sota aquest nom el pla de Pineda (dit també les Sorres), entre el cap Aspre o de Calella i Santa Susanna.
Corredor, serra del
Sector de les dues comarques, a la Serralada Litoral Catalana.
D’aspecte suau i aturonat, enllaça al nord amb el Montnegre i juntament amb la serra paral·lela del Montalt forma el massís del Corredor.
Prop del cim del Corredor (672 m) es dreça el santuari del Corredor.
Argentona, riera d’
(Maresme)
Curs d’aigua temporal, es forma a Dosrius, per la unió de les rieres del Far i de Canyamars, formades a la serra que separa el Maresme del Vallès (serres del Far i del Corredor); la part més alta és anomenada riera de Dosrius.
La riera d’Argentona és establerta en una falla que talla l’alineació muntanyosa en sentit perpendicular; la seva capçalera constitueix un residu d’una orientació antiga de la xarxa hidrogràfica, modificada per l’erosió regressiva dels corrents d’aigua costaners.
Després de passar prop d’Argentona, desemboca al Mediterrani entre els termes de Mataró i de Cabrera de Mar.
Maresme, el
Comarca de Catalunya: 398,53 km2, 441.505 hab (2016), densitat: 1.107,83 h/km2, capital: Mataró
Consta de 30 municipis: Alella – Arenys de Mar – Arenys de Munt – Argentona – Cabrera de Mar – Cabrils – Caldes d’Estrac – Calella – Canet de Mar – Dosrius – Malgrat de Mar – el Masnou – Mataró – Montgat – Òrrius – Palafolls – Pineda de Mar – Premià de Dalt – Premià de Mar – Sant Andreu de Llavaneres – Sant Cebrià de Vallalta – Sant Iscle de Vallalta – Sant Pol de Mar – Sant Vicenç de Montalt – Santa Susanna – Teià – Tiana – Tordera – Vilassar de Dalt – Vilassar de Mar
És a la franja litoral, de 50 km de llarg per 10 km d’ample, que s’estén entre Montgat i la Tordera. Limita al nord-oest amb la Selva, a l’oest amb el Vallès Oriental i al sud-est amb el Barcelonès.
GEOGRAFIA FÍSICA – Constituït pel vessant oriental de la Serralada Litoral, amb el Montnegre (759 m) i la serra del Corredor (632 m), i la plana que s’estén al seu peu. La Serralada Litoral, on s’originen un seguit de conques hidrogràfiques de certa consideració, davalla, amb un fort desnivell, fins a la plana, i en alguns casos, com el tram de Caldetes a Sant Pol, fins a la mateixa Mediterrània. Clima mediterrani -protegida dels vents del nord per la Serralada-, amb temperatures molt suaus i pluges (de 500 mm a 800 mm) repartides del setembre al juny. Vegetació molt transformada per l’home; suredes al Montnegre.
POBLACIÓ – És una de les comarques més densament poblades del Principat, amb un creixement constant al llarg del segle XX; entre 1981 i 1991 l’augment ha estat del 15,6%. El 1993 la població es distribuïa per sectors de producció de la manera següent: sector primari (4,2%), secundari (48,5%) i terciari (47,3%).
ECONOMIA – Tot i el retrocés de l’agricultura, s’hi practica la més intensiva de Catalunya, amb predomini de la patata, hortalisses, maduixes i flors. La pesca es concentra a Arenys de Mar, quart port pesquer de Catalunya. Pel que fa a la indústria destaca fonamentalment el tèxtil, però també hi són importants els sectors de la confecció, química i metal·lúrgia, concentrats principalment a Mataró. Fort increment del comerç i l’hoteleria.
HISTÒRIA – Habitada pels laietans, que el segle VI aC hi construïren nombrosos poblats dalt dels turons, els romans hi bastiren una ciutat important, Iluro (Mataró) i nombroses vil·les rurals (Torre Llauder). A partir del segle XVI i fins a meitat del XIX diverses poblacions, especialment Arenys, conegueren una creixent prosperitat gràcies a una intensa activitat marítima. D’altra banda, a partir del segle XVIII, s’hi inicià el procés d’industrialització, especialment a Mataró, amb les fàbriques d’indianes i tèxtil en general, que culminà al segle següent amb la incorporació de la ciutat a la revolució industrial. Unit tradicionalment a Girona el sector d’Arenys fins a la Tordera i a Barcelona el que va de Montgat a Caldetes, a partir de la Divisió Territorial de la Generalitat (1936) es constituí la comarca del Maresme tal com la coneixem.
Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques – Turisme
Dades dels Països Catalans 