(Tortosa, Baix Ebre, segle X – 981)
Escriptor àrab. És autor d’un petit recull biogràfic d’homes il·lustres i d’un tractat de medicina.
(Tortosa, Baix Ebre, segle X – 981)
Escriptor àrab. És autor d’un petit recull biogràfic d’homes il·lustres i d’un tractat de medicina.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – segle XVII)
Erudit i canonge de Tortosa (1609). El 1629 dotà la festa local de Sant Ruf.
És autor d’un índex de la documentació històrica de la ciutat, basat en bona part en els acords capitulars, i d’un episcopologi de Tortosa.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII)
Escriptor. El 1603 publicà el llibre de poemes Guirnalda de Venus casta y Amor enamorado i la traducció de l’italià d’Antoni Minturno El amor enamorado.
(Tortosa ?, Baix Ebre, segle XIV)
(o Guarc) Arquitecte. El 1345 proposà un projecte per a la catedral de Tortosa, modificat per Benet Basques de Montblanc i executat l’any següent per Benet Dalguaire amb moltes alteracions.
Arnau Despuig (Grècia, segle XIV) Cavaller del ducat d’Atenes. Era senyor de la torre i del casal de Lespilea (Spilia), prop de la Livàdia. Aquesta possessió li fou arrabassada per un altre cavaller distingit, Bernat Savall. Frederic III de Sicília s’interessà perquè li fos restituïda (1366).
Bartomeu Despuig (Catalunya, segle XIV – Barcelona ?, segle XIV) Escultor. Del 1382 al 1389 treballà a la seu barcelonina. Un personatge del mateix nom era escrivà del rei Pere III el Cerimoniós el 1344.
Berenguer Despuig (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Prengué part a la conquesta de Mallorca (1229). Als repartiments de l’illa, després de la victòria, li correspongué un molí prop de la capital.
Berenguer Despuig (Illes Balears, segle XIV) Procurador de l’infant Ferran (1351) i encarregat de l’educació del futur Jaume III de Mallorca. Fou nebot de Galceran.
Bernat Despuig (Tortosa, Baix Ebre, segle XII – Illes Balears, segle XIII) Possible germà de Guillem. Anà en l’expedició de Jaume I per conquerir Mallorca (1229). En el Repartiment li tocà el rafal de Flacanitx (després dit de Fenolleta) a Pollença.
Bernat Despuig (Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1451) Pintor. Apareix documentat a Barcelona des del 1396. Treballà sovint amb Jaume Cirera. És autor de diversos retaules, com els de Cornet i de Santa Anna, de la col·lecció Muntadas.
Francesc Despuig (Barcelona, s XIV) Jurista. Fou assessor jurídic del rei Pere III el Cerimoniós. El 1343, a l’expedició del rei per incorporar Mallorca, Despuig tenia la representació dels prohoms de Barcelona.
Galceran Despuig (Tortosa, Baix Ebre, segle XIII – Menorca, 1287) Fill de Guillem. Morí en la conquesta de l’illa de Menorca. El seu nebot fou Berenguer.
Guillem Despuig (Tortosa, Baix Ebre, segle XII – Illes Balears, segle XIII) Fundador de la línia de Mallorca. Passà a l’illa amb Jaume I (1229). En el Repartiment li tocà l’alqueria de Ben Aiet, a Artà. Possiblement germà seu fou Bernat. Fou el pare de Galceran.
Guillem Despuig (País Valencià, segle XV) Teòric musical. Conegut amb el nom de De Podio. Publicà el tractat Ars musicorum a València el 1495, amb text i pauta musical impresos i amb les notes escrites a mà.
Joan Despuig (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1780) Erudit. Entre els seus escrits destaca la memòria relativa a la làpida romana descoberta a Pollença l’any 1765.
Pere Despuig (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Serví Jaume I a les campanyes valencianes. Rebé donacions reials a Cullera, en recompensa del seu esforç.
Pere Despuig (Catalunya, segle XV) Cavaller i escriptor. És autor d’un sirventès on manifesta el seu menyspreu per la vida cortesana.
Roger Despuig (Catalunya, segle XII) Cavaller. Es distingí molt a la presa de Tortosa (1148), en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Com a record de la seva actuació, les seves armes foren esculpides a la muralla de la ciutat.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XIX)
Escultor. Fou deixeble d’Agustí Querol.
Presentà a l’Exposició Nacional de Madrid la seva figura titulada Mestissa.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII)
Matemàtic i escriptor. Autor de Breve y compendioso tratado de aritmética (1624), d’El nuevo maestro contador (1634) i de Vida política de mujeres.
(Tortosa ?, Baix Ebre, segle XV – Catalunya, segle XV)
Escriptor i metge. Autor de l’obra ascètica L’escala del Paradís (1495), avui perduda.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVIII)
Farmacèutic. Veritable descobridor de l’elaboració de la magnèsia abans que l’anglès Black.
Publicà en 1750 una memòria sobre el seu descobriment.
(Tortosa ?, Baix Ebre, segle X – segle XI)
Sobirà musulmà de la taifa de Tortosa i València (vers 1010-41 i 1058-61).
Fou, probablement, un eunuc d’origen cristià al servei del califa Hisäm III, i a la caiguda del califat cordovès, com d’altres companys seus, aconseguí de crear-se una posició estable a les comarques mediterrànies.
Només se sap amb seguretat que perdé la ciutat de València a mans d’Abd al-Aziz, nét d’al-Mansur.
És possible que demanés la protecció dels comtes de Barcelona per mantenir el domini de Tortosa, en el qual fou succeït (1041) per un altre esclau, Muqätil Sayf al-Milla, bé que sembla que tornà breument al govern.