Cala, a llevant i dins el municipi, a les costes de Garraf.
Aiguadolç, cala d’
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Sitges (geo)
Gassons, els
Masia i antiga quadra, existent encara el segle XIX, al nord de la vila, al límit amb el terme de Sant Pere de Ribes.
Es conserva la casa (que fou anomenada també el mas de Provençals) i l’església de Santa Bàrbara.
Campdàsens
Llogaret i antiga quadra (230 m alt), situat damunt una antiga superfície d’erosió, en els terrenys cretacis del massís de Garraf.
Bona, vall -Garraf-
Vall del massís de Garraf, la més oriental del terme. Es forma als vessants meridionals del Rascler i desemboca a la mar al començament de les costes de Garraf.
Gràcia, santuari de -varis geo-
Gràcia (Alcover, Alt Camp) Antic santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a 640 m alt, a la vall de Gràcia, entre la serra Lluera i el puig de Marc, dins l’antic terme de Samuntà, construït el 1687.
Gràcia (Biar, Alt Vinalopó) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), a l’est de la vila. La imatge que hom hi venerava, del segle XV, fou destruïda el 1936.
Gràcia (Cinctorres, Ports) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat al nord-oest de la vila.
Gràcia (l’Escala, Alt Empordà) Antic monestir servita (la Mare de Déu de Gràcia), al nord de la vila, al camí d’Empúries. Fundat el 1606, damunt una ermita de la mateixa advocació, subsistí fins al 1835.
Gràcia (Llucmajor, Mallorca Migjorn) Santuari de la Mare de Déu, fundat el 1497 pel franciscà Miquel Galmés.
Gràcia (Maó, Menorca) Santuari, situat als afores de la ciutat, vora el cementiri, on es venera la Mare de Déu de Gràcia, patrona de Maó. L’edifici primitiu (hom suposa que hi havia hagut antigament un convent agustí) fou substituït el 1491 per un edifici gòtic, reconstruït el 1544 i ampliat el 1697 i durant el segle XVIII.
Gràcia (les Oluges, Segarra) Santuari de la Mare de Déu de Gràcia, proper al poble. L’edifici fou construït el 1419. Pertangué als agustins de Cervera.
Gràcia (Santa Susanna, Maresme) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), aturonat al límit amb el terme de Pineda. Fou bastit el segle XVIII.
Gràcia (Sitges, Garraf) Santuari (la Mare de Déu de la Gràcia), actualment al sector occidental del terme.
Gràcia (Vila-real, Plana Baixa) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a la dreta del Millars, 2 km al nord-oest de la ciutat. A més de l’església i de l’oratori (on és tradició que fou trobada la imatge, gòtica, ja venerada a mitjan segle XIV), obra del segle XVII, hi ha l’hostatgeria, antic convent franciscà (1577).
Garraf -poble-
Poble, en una petita cala de les costes del massís de Garraf, a 11 km de Sitges, al nord-est. Antic lloc de pescadors, s’ha anat convertint, els darrers cinquanta anys, en colònia d’estiueig de Barcelona. En 1960-80 ha perdut més de la meitat de la població.
L’activitat pesquera n’ha desaparegut pràcticament, i hi resten com a úniques activitats econòmiques el treball a les pedreres -explotades a gran escala des del començament del segle XX amb motiu de les obres d’ampliació del port de Barcelona– i el turisme. Té estació de ferrocarril.
Conserva una torre del segle XV, semi-destruïda pels anglesos al principi del segle XIX, i el celler Güell, modernista, de Francesc Berenguer i Mestres.
Durant l’edat mitjana la quadra i el lloc de Garraf fou de domini reial. El 1163 Alfons I de Catalunya hi fundà la petita canònica del priorat de Garraf.
Amell, l’
Masia i veïnat (200 m alt), situat en un petit altiplà, proper a la costa, on es troba, també, el llogaret de Campdàsens.
Dades dels Països Catalans 