Arxiu d'etiquetes: Girona (morts a)

Fontanilles, Narcís de

Deixa un comentari

(Girona, 1898 – segle XX)

Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions catalanes. Obtingué alguns premis.

Flores i Valls, Josep

Deixa un comentari

(Girona, 1829 – 1892)

Jurista. És autor de diversos treballs professionals.

Carandell i Fiol, Ignasi

Deixa un comentari

(Girona, 1832 – 1879)

Pintor. Mostra preferència per les natures mortes i els temes florals.

Adroher i Bosch, Martí

Deixa un comentari

(Girona, 1905 – 1972)

Pintor i dibuixant. Estudià a la seva ciutat natal i a Brussel·les.

Ha destacat com a aquarel·lista.

Garcia i Corrons, Francesc

1 Resposta

(Girona, 1844 – 1882)

Arquitecte. És autor de diversos projectes de capelles, altars i d’altres.

Entre les seves obres destaca el projecte de restauració de l’església de Santa Maria de Besalú.

També fou pintor i bon miniaturista sobre vorí.

Font i Josep, Joaquim

Deixa un comentari

(Girona, 1842 – 1871)

Escriptor. És autor d’opuscles diversos, escrits en castellà.

Fou catedràtic de matemàtiques a l’institut de Figueres i al de Girona.

Figaró i Oliva, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Girona, segle XIX)

Impressor. Establert a Girona. També era mestre de minyons.

El 1851 es publicà ell mateix, signant-lo amb pseudònim, una miscel·lània poètica dedicada a santa Caterina de Siena.

Escarrà i Feliu -germans-

Deixa un comentari

Benet Escarrà i Feliu  (Girona, segle XVIII – segle XIX)  Metge. Estudià a Montpeller. Hi publicà, en francès, un estudi sobre la pleuresia (1810).

Francesc Escarrà i Feliu  (Girona, 1781 – 1866)  Escriptor i advocat. Escriví estudis polítics, literaris i històrics, així com drames i comèdies. Aquestes obres restaren inèdites.

Ramon Escarrà i Feliu  (Girona, 1793 – 1865)  Metge i escriptor. Fou deixeble de l’escola de Montpeller, on publicà en francès, un estudi sobre la gastritis aguda. És autor d’altres escrits en castellà, de caràcter professional o bé històrico-polític.

Enric de Narbona

1 Resposta

(França, segle XIII – Girona, 1321)

Mestre d’obres. Fins al 1320, i potser des de 1316, treballà a les obres de la seu gironina, on és documentat amb el nom de Mestre Anrich. Construí bona part de l’absis de la catedral esmentada.

Mentre Francesc Piferrer el considerava narbonès, el pare Fidel Fita creia que era català.

Duran -varis bio-

2 Respostes

Antoni Pau Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Adroguer. El personatge més reculat de la família del qual hom té notícies. Pare de Francesc, Vicenç i Josep de Duran i Móra.

Baltasar Duran  (Barcelona, 1716 – Girona, 1793)  Jesuïta. Ensenyà filosofia. Fou exiliat a Itàlia arran de l’expulsió decretada per Carles III de Borbó. Escriví una Relación de les festes celebrades a Vic en ser proclamat rei Ferran VI de Borbó.

Eudald Duran  (Ripoll, Ripollès, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Compositor. Fou organista de l’església parroquial de Camprodon. Se’n conserven una missa per a dues veus i violins i dos credos polifònics.

Francesc Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Notari. Exercí a Barcelona en 1695-1718. Membre del Consell de Cent, es negà a comunicar-ne les deliberacions al lloctinent filipista Francisco de Velasco, i fou empresonat. Amb el govern del rei-arxiduc Carles III recuperà el càrrec. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou partidari de continuar la lluita contra l’exèrcit borbònic.

Josep Duran  (Catalunya, segle XVII)  Terratinent. El 1686 figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona, tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell.