(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1814 – Barcelona, 1878)
Metge. Escriví algunes obres professionals.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1814 – Barcelona, 1878)
Metge. Escriví algunes obres professionals.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 28 octubre 1819 – 27 agost 1854)
Músic. Estudià a Cuba. Excel·lí com a intèrpret dels instruments de corda, especialment el contrabaix.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1929 – ? )
Pintor. Estigué residint a Suïssa.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1486 – ?, segle XVI)
Marí. Acompanyà el conqueridor castellà Pizarro a l’expedició al Perú.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1909 – segle XX)
Escriptor. Residí a Barcelona des del 1927. És autor de diverses col·laboracions de premsa.
Ha publicat la novel·la Glòria (1926) i l’obra teatral La prova del foc (1957).
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 2 maig 1846 – Barcelona, 24 gener 1905)
Pintor i escultor. A la seva obra escultòrica predominava el temari religiós.
S’especialitzà en pintura sobre porcellana. Produí obres remarcables.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 18 maig 1928 – )
Eclesiàstic. Consiliari de la Joventut Obrera Catòlica (JOC) per a Catalunya i Balears (1960-67).
Ha escrit Pels difícils camins de la missió obrera (1968; premi Carles Cardó 1967).
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 14 maig 1929 – 25 desembre 1970)
Pintor. Deixeble de Salvador Masana i Mercadé, i des del 1946 estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
Viatjà per diversos països i residí uns anys a Suïssa. Des de l’any 1969 fou professor de dibuix a l’institut de la seva vila natal.
La seva obra rep l’influencia colorista i lumínica de Joaquim Mir i de Salvador Masana. Pintà principalment paisatges a l’oli, encara que també treballà com a cartellista.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 6 novembre 1860 – 15 gener 1943)
Pintor. Fou alumne de Joan Ferrer i Miró, de l’Escola de Llotja de Barcelona, i completà la seva formació a Itàlia i a París. Fou professor de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis i al col·legi Samà.
Formà part de la Junta de Patronat de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer des de 1903, de la qual fou president des de 1928 fins a la Guerra Civil.
Destacà en el dibuix, l’aquarel·la i l’oli. El seu tema predilecte fou la figura, alternant amb natures mortes, paisatges i algun retrat. Entre la seva producció sobresortí en el tapís com a figurista en composicions històriques, tractades amb fantasia, segons la influència de l’acadèmia vuitcentista.
Se li coneix poca obra. A banda d’algunes obres obtingudes per donacions posteriors, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer actualment conserva tres quadres donats pel mateix pintor.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 25 novembre 1865 – Perpinyà, 5 febrer 1939)
“Soledat Gustavo” Anarquista. S’uní (1891) a Joan Montseny “Federico Urales” i fou mare de Frederica Montseny.
Col·laborà a “La Tramontana”, “El Productor”, “Tierra y Libertad” i “La Revista Blanca” (1925-36), que dirigí.
Se significà per la seva lluita en favor de l’emancipació de les dones.
Llibres seus són: La sociedad futura (1899) i El sindicalismo y la anarquía. Política y sociología (1933).