Arxiu d'etiquetes: Alcoi (nascuts a)

Visedo i Moltó, Camil

(Alcoi, Alcoià, 5 desembre 1876 – 14 juliol 1958)

Arqueòleg. L’any 1920 començà les excavacions al poblat i al santuari de la Serreta d’Alcoi. Donà a conèixer alguns dels descobriments que hi féu a través de publicacions.

Fou director corresponent del Centre de Cultura Valenciana des del 1921, delegat d’Alcoi de l’Institut d’Estudis Valencians (1937) i agregat del Servei d’Investigació Prehistòrica de la diputació de València des del 1943.

L’any 1945 fundà el Museu Arqueològic Municipal d’Alcoi, que porta el seu nom, i al qual féu donació de tots els materials recollits durant les seves excavacions, i d’una important col·lecció de fòssils.

Llorca i Vilaplana, Carme

(Alcoi, Alcoià, 29 novembre 1921 – Madrid, 29 juny 1998)

Escriptora en castellà. Doctora en filosofia i lletres i tècnic especial d’informació i turisme de l’estat, fou professora a l’Escola Oficial de Periodistes a Madrid i el 1974 fou designada per a la presidència de l’Ateneu d’aquella ciutat.

Alternà els seus treballs de ciències de la informació amb la investigació històrica, fruits de la qual foren: Europa, ¿en decadencia? (1949), El mariscal Bazain en Madrid (1950), Isabel II y su tiempo (1956), Emilio Castelar, precursor de la democracia cristiana (1966), i altres.

Laporta i Valor, Francesc

(Alcoi, Alcoià, 20 novembre 1850 – 23 març 1914)

Pintor i dibuixant. Fill de Francesc Laporta i Tort. Fou un gran pintor d’atmosferes intimistes de caire místic. Es dedicà també a la pintura decorativa d’interiors d’esglésies.

Tingué un estudi fotogràfic a Alcoi, on féu fotocromies i tricromies. Uns mesos abans de morir fou nomenat professor de dibuix de l’Escola de Llotja, a Barcelona.

Laporta i Tort, Francesc

(Alcoi, Alcoià, 1814 – 1914)

Paperaire. Investigà per perfeccionar la indústria del paper de fumar establerta a Alcoi. El 1860 descobrí el tractament de càrrega mineral que permet al paper de fer una cendra blanca.

Fou el pare de Francesc Laporta i Valor.

Jordan -varis bio-

Àngel Jordan  (País Valencià, segle XVIII)  Pintor. Destacà com a retratista i per algunes composicions d’inspiració religiosa.

Francesc Jordan  (Muro del Comtat, Comtat, 1778 – Porta-Coeli, Itàlia, 1832)  Gravador. Fou deixeble de Vicent López i de l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1804). Gravà, principalment, temes religiosos (La Verge dels Desemparats, Sant Josep).

Jaume Jordan  (València, 1722 – segle XVIII)  Religiós agustí. Fou prior i rector a establiments del seu orde. Escriví algunes obres que hi feien referència.

Llorenç Martí Jordan  (Alcoi, Alcoià, 1587 – 1673)  Frare jerònim. És autor de diversos llibres de caràcter religiós.

Sebastià Jordan  (Alcoi, Alcoià, segle XVI)  Eclesiàstic. Fou beneficiat de Bocairent i vicari de Xàtiva. És autor d’una extensa miscel·lània titulada De varias y diversas cosas.

Jordà i Valor, Josep

(Alcoi, Alcoià, 13 novembre 1839 – 16 juliol 1918)

Organista i compositor. Estudià amb Pasqual Pérez i Gascón i fou organista de l’església de Sant Esteve, de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats i la del Col·legi de Sant Josep.

Compongué algunes sarsueles: El primer amor (1867), Un parent de l’altre món (1872), el poema simfònic Primitiva (1879), tres misses de rèquiem per a gran orquestra i una Missa solemne (1911).

Jordà i Cerdà, Francesc

(Alcoi, Alcoià, 20 juny 1914 – Madrid, 10 setembre 2004)

Prehistoriador. Especialista en el període paleolític i en l’art rupestre. Ha realitzat nombroses excavacions al País Valencià i Astúries, de les quals ha publicat les corresponents memòries.

També ha escrit El Solutrense en España (1953), El arte rupestre paleolítico de la región cantábrica: nueva secuencia cronológico-cultural (1964), Asturias. Prehistoria (1977), Historia del Arte Hispànico. La Antigüedad (1978), en col·laboració amb J.M. Blázquez i Veinticinco mil años en la cueva de Nerja (1985).

Jordà, Jaume

(Alcoi, Alcoià, vers 1650 – València, 1722)

Historiador. Doctor en teologia. Agustinià, fou rector de Sant Fulgenci de València i prior del convent de Castelló de la Plana.

Publicà una Regla de nuestro P. S. Agustín (València, 1699) i fou també cronista de l’orde.

Guerau, Antoni Bonaventura

(Alcoi, Alcoià, segle XVII – València, 1666)

Eclesiàstic. Fou catedràtic de la Universitat de València. Excel·lí com a predicador en llengua catalana, fet poc corrent a l’època.

Pels anys 1656-71 hi hagué edicions diverses dels seus sermons.

Grau i Mollà, Joan

(Alcoi, Alcoià, segle XVII – Salses, Rosselló, segle XVII)

Militar. Serví de capità al Milanesat. Fou jurat de València el 1638 i 1640.

Era sergent major dels terços mobilitzats per Felip IV a València, per fer front a la guerra de Separació del Principat. Morí assaltant la plaça de Salses.

Escriví una obra titulada Arte de formar escuadrones.