Nom popular de l’antiga parròquia de Sant Lionç.
Arxiu d'etiquetes: Tossa de Mar
Codolar, es -Selva-
Platja i port de pescadors de la vila, a ponent del cap de Tossa.
Bona, cala -Tossa-
Cala, situada al nord del terme, a ponent de la cala de Pola.
Llorell, platja de
Platja de la Costa Brava, al límit amb el terme de Lloret de Mar, a ponent de la platja de Canyelles.
Ha estat urbanitzada, i és centre turístic.
Giverola, cala
(o platja de Sant Elies) Cala de la Costa Brava, oberta entre la punta de Pola, a llevant, i el cap Pentiner, a ponent. Hi ha una urbanització.
Lloveras i Herrera, Frederic
(Barcelona, 1912 – Tossa de Mar, Selva, 1983)
Pintor, il·lustrador i aquarel·lista. Estudià al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Ha publicat el volum Barcelona amb text de Camilo José Cela.
Abandonà l’oli per l’aquarel·la, on destacà molt.
Joana i Vidal, Gerard
(Tossa de Mar, Selva, 1769 – Nàpols, Itàlia, 1841)
Religiós, farmacèutic i espeleòleg. Benedictí a Montserrat (1789), fou procurador del monestir davant el govern de la Regència (1810) i, més tard, farmacèutic als hospitals de sang fins que acabà la guerra del Francès (1814).
Passà a Itàlia, on regí el priorat de Nàpols (1818) i de Palerm (1820).
Restà inèdit el seu tractat sobre la muntanya de Montserrat, gràcies al qual és considerat com un dels capdavanters del moviment espeleològic.
Gelpí i Ferro, Gil
(Tossa de Mar, Selva, 1822 – l’Havana, Cuba, 1890)
Escriptor. Residí un quant temps a Buenos Aires, on publicà Escenas de la revolución hispanoamericana (1860).
El 1864 passà a Cuba i treballà al diari “La Prensa” de l’Havana, del qual fou més tard director i propietari. Fundà també el diari “La Constancia”.
Publicà Estudios sobre la América (1864-66), Situación de España y de sus posesiones de ultramar… (1871), Los autonomistas de Cuba… (1879) i Historia de la revolución y guerra de Cuba (1887-89) (que deixà incompleta), obra en què proposava solucions per evitar la independència de les colònies.
Font i Martí, Josep Lluís
(Tossa de Mar, Selva, 1932 – Barcelona, 2 setembre 2013)
Director cinematogràfic. Estudià al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma.
Amb Gianfranco Mingozzi rodà el documental Hombres y toros (1957), premiat a Montreal i a Oberhausen; també li han premiat Barcelona y el modernismo (Praga, 1967) i Lanzarote (Brussel·les, 1972).
La seva obra més significativa és Vida de familia (1963), reflexió crítica sobre la burgesia catalana.
Colombí i Payet, Antoni
(Tossa de Mar, Selva, 12 juny 1749 – Sant Petersburg, Rússia, 16 març 1811)
Diplomàtic. De família originària de Sora (Osona), el 1773 establí a Rússia la seva casa comercial.
Cònsol d’Espanya a Petersburg, aprofità la inseguretat europea produïda per la Revolució Francesa per establir bescanvis comercials amb Rússia, dels quals informà Floridablanca el 1792, a Madrid.
Durant la Guerra del Francès concertà un tractat d’aliança entre la regència de Cadis i l’imperi rus (Velikie Luki, el 1812). Els esdeveniments polítics posteriors desferen la seva obra.
