Arxiu d'etiquetes: 1846

Xatart i Boix, Bartomeu

(Prats de Molló, Vallespir, 1 març 1774 – 24 novembre 1846)

Farmacèutic i botànic. Estudià a Montpeller, i a partir del 1813 exercí la professió al seu poble nadiu. Fou un expert coneixedor de la flora pirinenca. Meissner li dedicà un gènere d’umbel·líferes, Xatardia, al qual pertany la xatàrdia.

Establí un jardí botànic particular al mas de Tellet. El seu herbari es conserva a la facultat de medicina de la Universitat de Montpeller, que també adquirí la farmàcia pel seu valor històric-científic.

Taudou, Antoni

(Perpinyà, 24 agost 1846 – Saint-Germain-en-Laye, França, 6 juliol 1925)

Compositor. Fou professor d’harmonia al Conservatori de París.

És autor d’un concert de violí i de diverses obres simfòniques i per a orquestra de cambra.

Segura, Antoni

(Xàtiva, Costera, 1846 – València, 1926)

Baríton. Emprà el nom artístic d’Adolfo de León Ocampos. Estudià a Madrid i a Itàlia.

El 1870 debutà a Alessandria amb Ernani, de Verdí, i assolí un èxit sorollós; actuà per tot Itàlia, a Varsòvia i a diverses capitals d’Amèrica del Sud, al Teatre del Circ de Barcelona, etc.

El seu repertori incloïa òperes de Donizetti, Verdi, Auber, Rossini i Gounod. Es retirà el 1885 i s’establí a València.

Riquer i Arabí, Antoni

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 17 gener 1773 – 3 juliol 1846)

Corsari. Es distingí manant una petita nau de 72 tones i nou canons, la Vives, amb la qual capturà, en heroic i desigual combat, el vaixell anglès Felicity (1806). El seu pare morí en l’acció.

Ribot i Pellicer, Pasqual

(Palma de Mallorca, 1846 – 1905)

Polític liberal. Advocat, fou elegit regidor de Palma pel febrer de 1877 i després nomenat alcalde (març 1878 – juny 1879). Aviat es convertí en un important polític, arquetípic del caciquisme electoral de la Restauració.

Era cunyat d’Antoni Maura i fou el seu representant a Mallorca dins el partit liberal. De nou alcalde de Palma (novembre 1882 – juny 1884 i juliol 1885 – juliol 1886), fou per primera vegada diputat a corts el 1886 (i després el 1891, 1896, 1898 i 1899).

Fou també governador civil de València (1893-94) i de Cadis (1897).

Marvà i Màyer, Josep

(Alacant, 8 gener 1846 – Madrid, 15 agost 1937)

Enginyer, militar i polític. Ingressà a l’Acadèmia Especial d’Enginyers el 1864. Obtingué el grau de tinent el 1869, i aquell mateix any es destacà en la lluita contra l’alçament republicà de València.

El 1870 fou nomenat professor de la dita Acadèmia, i hi exercí durant quinze anys la seva càtedra. Organitzà el Laboratori Central d’Enginyers. Fou president de l’Institut de Reformes Socials (1913) i inspector general del treball.

Publicà nombrosos treballs sobre enginyeria i material militar i féu estudis sobre matèries explosives. Autor de La nitroglicerina y la dinamita comparadas con la pólvora de guerra ordinaria (1872) i Las ciencias y la guerra (1915).

Indépendant, L’

(Perpinyà, 1 gener 1846 – )

Diari del matí, el més important de la Catalunya Nord. Des de la seva fundació observà sempre una actitud republicana.

Deixà d’aparèixer durant el període 1853-69 i en els primers anys després de la II Guerra Mundial, per tornar posteriorment amb molta força.

Genovès i Conejos, Genar

(València, 26 març 1846 – 21 febrer 1926)

Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

Escriví poesia en català i en castellà. Els seus millors poemes són els de caràcter humorístic.

Forteza i Valentí, Jeroni

(Palma de Mallorca, 1846 – València, 1923)

Assagista, periodista i poeta. Fou bibliotecari a la Biblioteca Provincial de València i redactor del diari “Las Provincias”.

Publicà diversos llibres d’assaig en castellà. El titulat Floriloquio modernista por el Doctor Tiquis Miquis (1907) reflecteix el seu conservadorisme literari romàntic.

Escriví en català alguns poemes de caire romàntic floralesc dins un estil sobri i un to intimista.

Donnezan, Albert

(Perpinyà, 14 octubre 1846 – 1 maig 1914)

Metge i investigador. Director de la secció de ciències de la Societat Agrícola, Científica i Literària del Rosselló, de la qual fou president (1905-14).

Excavà el serrat d’en Vaquer, a partir del 1887, on descobrí la tortuga gegantina que rebé el nom de Testudo Perpiniana, i publicà les seves descobertes als butlletins de la SACL i de l’Association Française pour l’Avancement des Sciences (1894).