(València, 1756 – Madrid, 1786)
Jurista. Estudià filosofia i dret a València. Es traslladà a Madrid, on dos anys abans havia ingressat a l’acadèmia de dret.
És autor de l’obra Observaciones sobre las ediciones de los Comentarios de Arnoldo Vinio, ilustradas con adiciones del derecho de España por los doctores Don Juan Sala y Don Bernardo Denvela (1782).
(València, 1756 – segle XIX)
Pintor. Fou pintor de la Real Casa y Fábrica de los Cinco Gremios de Madrid. Des del 1783 participà als concursos de la sala de flors de l’Acadèmia de Sant Carles i en guanyà diversos. Fou un dels principals pintors de flors valencians del seu temps. Treballà per a la fàbrica de ceràmica del Buen Retiro (1800-02).
Hi ha obres seves al Museu de València, a l’Academia de San Fernando de Madrid, al palau de Riofrío i a altres col·leccions.
(Maó, Menorca, maig 1756)
Combat entre la marina francesa (12 navilis i 5 fragates) dirigida per l’almirall La Galissonière, i la marina anglesa (18 naus), dirigida per l’almirall John Byng. La marina anglesa intentava socórrer els seus compatriotes, assetjats al castell de Sant Felip.
Si bé el resultat del combat fou indecís, els anglesos, en no poder desembarcar a l’illa, optaren per retirar-se.
(València ?, 1756 – València, segle XVIII)
Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i fou deixeble de Francesc Bru. El 1781 es traslladà a Madrid, on obtingué diversos premis a l’Academia de San Fernando. El 1790 tornà a València, on fou nomenat acadèmic supernumerari (1798) i tinent director (1803) de l’Acadèmia de Sant Carles.
Entre la seva producció destaquen els baixos relleus de Sant Pere i Sant Pau, per a les Escuelas Pías de San Fernando (Madrid), i els de Sant Carles Barromeu i Santa Teresa rebent la comunió (Museu Provincial de Saragossa).
(Ciutadella, Menorca, 2 agost 1756 – Sevilla, Andalusia, 6 setembre 1815)
Advocat. Estudià a Marsella. Fou assessor de la sala del crim de la governació de Menorca i oïdor de l’audiència de Sevilla.
Membre de la Societat Maonesa de Cultura, per encàrrec de la qual traduí al català part de l’obra de Young.
(València, 1692 – 1756)
Escultor i arquitecte. Deixeble de Lleonard Juli Capuç.
Hi ha obres seves a la col·legiata de Sant Nicolau, d’Alacant, a la catedral d’Oriola i a l’església de Sant Felip Neri de València.
(Felanitx, Mallorca, 26 juny 1756 – 23 abril 1826)
Eclesiàstic. Doctor en teologia i en ambdós drets, el 1780 obtingué una càtedra de filosofia a la Universitat Literària de Mallorca, i deu anys més tard, la càtedra de teologia; després, en fou rector i procanceller. Fou canonge i visitador del bisbat de Jaén.
Publicà diverses oraciones fúnebres, entre les quals es féu famosa la del bisbe Bernat Nadal (1818). Escriví un Diccionario histórico-político del estado eclesiástico y regular de Mallorca, perdut, i una Pràctica cristiana per obrar ab perfecció (1807).
(Barcelona, 1756 – 1834)
Gravador. Excel·lí en el gravat al coure.
Fou professor de l’Escola de Nobles Arts i sots-director de l’Escola de Pintura a la capital. Era acadèmic de San Fernando.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Família de pintors, entre els quals figuren:
Antoni Casanoves (Barcelona, segle XVII) Pintor. Entre les seves obres figura curiosament la confecció d’uns nous gegants per a la processó de Corpus barcelonina (1653). El 1638 fou cònsol del gremi de pintors de la ciutat.
Joan Casanoves (Barcelona, segle XVII – 1739) Pintor. Autor d’un retrat de Felip V de Borbó.
Joan Casanoves i Ricart (Catalunya ?, segle XVIII – 1756) Pintor. El 1746 féu un retrat del rei d’Espanya, avui perdut. És autor del quadre de les Ànimes (1742), a l’església d’Andorra la Vella.
Antoni Casanoves i Torrents (Barcelona, 1752 – 1796 ?) Pintor. El més conegut de la família, que hom ha considerat autor d’una sèrie de dibuixos conservada al Museu d’Art de Barcelona, que probablement ha d’ésser atribuïda a Manuel Tremulles.
(Piera, Anoia, 1756 – Madrid, 19 octubre 1815)
Cirurgià i pedagog. El 1788 fou nomenat catedràtic del Col·legi de Cirurgia de Barcelona, i el 1789, del de San Carlos de Madrid.
Fou cirurgia de cambra del rei (1801) i acadèmic de la llengua.
Publicà El Conservador de los niños (1797).
Dades dels Països Catalans 