(País Valencià, segle XVI – 1587)
Arquitecte. Projectà l’església de Sant Salvador de Cocentaina, la construcció de la qual dirigí, juntament amb el seu germà Andreu Terol, des de l’any 1583 fins a la mort. Ambdós germans també construïren l’església de Sant Joan de Muro d’Alcoi, que no fou acabada fins al 1591.
(Perpinyà, vers 1538 – després 1587)
Eclesiàstic i escriptor. Fill de Francesc Giginta i Mestre, i germà d’Antoni i d’Onofre. Fou canonge i vicari general d’Elna.
Escriví diversos tractats místics i de teologia moral -un dels quals en forma de diàleg- sobre la qüestió de l’assistència als indigents: Tratado de remedio de pobres (Coïmbra, 1579), Tratado intitulado Cadena de oro del remedio de los pobres (Perpinyà 1584), Exhortación a la compasión con los pobres (Madrid, Saragossa, 1584), Atalaya de Caridad (Saragossa 1587).
Els dirigí a altes personalitats de Castella i de Portugal, i per això els escriví en castellà. Hom aplicà les seves propostes a la fundació dels hospitals o les cases de misericòrdia de Toledo, Madrid, Granada i Barcelona.
(País Valencià, segle XVI – València, octubre 1587)
Impressora. En morir el seu marit, l’impressor flamenc Joan Mei, el 1556, prengué la direcció de la impremta.
Imprimí obres com la Crònica de Jaume I (1556) i la de Ramon Muntaner (1558).
Aquest darrer any es casà amb l’impressor Pedro de Huete, amb el qual continuà l’impremta, i, mort aquest (1587), prosseguí amb el seu fill, Pere Patrici Mei, que la succeí al capdavant de la impremta en morir ella.
(Inca, Mallorca, 1525 – Palma de Mallorca, 1587)
Jesuïta. Fou provincial de l’orde a Sardenya.
Assolí gran fama com a predicador.
Dades dels Països Catalans 