(País Valencià, segle XVI – 1587)
Arquitecte. Projectà l’església de Sant Salvador de Cocentaina, la construcció de la qual dirigí, juntament amb el seu germà Andreu Terol, des de l’any 1583 fins a la mort. Ambdós germans també construïren l’església de Sant Joan de Muro d’Alcoi, que no fou acabada fins al 1591.
Àngel Jordan (País Valencià, segle XVIII) Pintor. Destacà com a retratista i per algunes composicions d’inspiració religiosa.
Francesc Jordan (Muro del Comtat, Comtat, 1778 – Porta-Coeli, Itàlia, 1832) Gravador. Fou deixeble de Vicent López i de l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1804). Gravà, principalment, temes religiosos (La Verge dels Desemparats, Sant Josep).
Jaume Jordan (València, 1722 – segle XVIII) Religiós agustí. Fou prior i rector a establiments del seu orde. Escriví algunes obres que hi feien referència.
Llorenç Martí Jordan (Alcoi, Alcoià, 1587 – 1673) Frare jerònim. És autor de diversos llibres de caràcter religiós.
Sebastià Jordan (Alcoi, Alcoià, segle XVI) Eclesiàstic. Fou beneficiat de Bocairent i vicari de Xàtiva. És autor d’una extensa miscel·lània titulada De varias y diversas cosas.
(Perpinyà, vers 1538 – després 1587)
Eclesiàstic i escriptor. Fill de Francesc Giginta i Mestre, i germà d’Antoni i d’Onofre. Fou canonge i vicari general d’Elna.
Escriví diversos tractats místics i de teologia moral -un dels quals en forma de diàleg- sobre la qüestió de l’assistència als indigents: Tratado de remedio de pobres (Coïmbra, 1579), Tratado intitulado Cadena de oro del remedio de los pobres (Perpinyà 1584), Exhortación a la compasión con los pobres (Madrid, Saragossa, 1584), Atalaya de Caridad (Saragossa 1587).
Els dirigí a altes personalitats de Castella i de Portugal, i per això els escriví en castellà. Hom aplicà les seves propostes a la fundació dels hospitals o les cases de misericòrdia de Toledo, Madrid, Granada i Barcelona.
(País Valencià, segle XVI – València, octubre 1587)
Impressora. En morir el seu marit, l’impressor flamenc Joan Mei, el 1556, prengué la direcció de la impremta.
Imprimí obres com la Crònica de Jaume I (1556) i la de Ramon Muntaner (1558).
Aquest darrer any es casà amb l’impressor Pedro de Huete, amb el qual continuà l’impremta, i, mort aquest (1587), prosseguí amb el seu fill, Pere Patrici Mei, que la succeí al capdavant de la impremta en morir ella.
(Inca, Mallorca, 1525 – Palma de Mallorca, 1587)
Jesuïta. Fou provincial de l’orde a Sardenya.
Assolí gran fama com a predicador.
Francesc Guasch (Barcelona, segle XVIII) Impressor. Al seu obrador del carrer de la Palla imprimí una gran quantitat de fullets, molts d’ells ben curiosos.
Francesc Guasch (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Militar. És autor de diversos estudis, com el publicat el 1805 sobre les anomenades febres pútrides enregistrades a Vila-rodona (Alt Camp).
Joan Guasch (Catalunya, segle XVI – Tarragona, segle XVI) Pintor. El 1572 pintà les vidrieres del reracor de la catedral tarragonina. Fill seu era el també pintor Pere Guasch.
Joan Guasch (Catalunya, segle XVIII – Valls, Alt Camp, segle XIX) Pintor. Li són coneguts diversos treballs com a daurador.
Pere Guasch (Catalunya, segle XVI – 1587) Pintor. Fill de Joan, amb el qual treballà a les vidrieres del reracor de la seu de Tarragona, els anys 1571-72. En féu d’altres, ell sol, per al cimbori i l’altar major de la mateixa catedral.
Ramon Guasch (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Eclesiàstic. Fou mestre de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne. Quan aquest esdevingué rei (1327) el nomenà capellà seu.
Dades dels Països Catalans 