Arxiu d'etiquetes: 1432

Milà i de Borja, Lluís Joan del

6 Respostes

(Xàtiva, Costera, 1432 – Bèlgida, Vall d’Albaida, 1504)

Prelat. Nebot de Calixt III i cosí germà d’Alexandre VI, de la família Borja, fou cardenal el 1456.

Legat papal a Bolonya i a Ravenna, el 1460 va ésser nomenat bisbe de Lleida. Prengué possessió de la seu el 1464 i féu de mediador entre Joan II el Sense Fe i la Generalitat. Renuncià la diòcesi poc abans de morir.

La seva amant fou Angelina Ram, i foren pares de Jaume del Milà i de Borja, i de:

  • Caterina del Milà i Ram  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Muller de Gaspar de Pròixida i Vives de Canyamars, segon comte d’Almenara.
  • Lluís del Milà i Ram  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Canonge de Sogorb.

Bardaixí, Berenguer de

6 Respostes

(Benasc, Ribagorça, vers 1365 – Barcelona, 1432)

Cavaller, jurista i funcionari reial d’origen jueu. Fou qui proposà que el problema successori, que hi havia plantejat a la corona catalano-aragonesa, el resolgués una comissió restringida i no les Corts.

Malgrat que era conegut i denunciat el fet que estava a sou de Ferran I d’Antequera, va ésser elegit compromissari per a les Corts aragoneses i, conseqüentment, participà en la reunió de Casp. També participà en les accions contra Jaume II d’Urgell i rebé part del seu patrimoni en recompensa.

Fou conseller de Ferran I i el seu fill Alfons IV el Magnànim. El 1420 succeí a Ximénez Cerdán com a justicià major d’Aragó.

Foixà i d’Orriols, Arnau de

6 Respostes

(Catalunya, segle XIV – vers 1432)

Uixer d’armes reial. Fill de Bernat Alemany de Foixà i de Porqueres.

Igual com el seu pare, estigué immergit en les turbulències de l’època. Ambdós feren trets de pau i treva, i Arnau arribà a un procés de composició (1405).

Fou germà d’Alemany i d’Hug, i fou el pare de Berenguer i de Bernat Guillem de Foixà i de Boixadors, i d’Hug Benet de Foixà i de Sacirera.

Cardona i de Pallars, Antoni de

Deixa un comentari

(Catalunya, vers 1432 – Illa, Rosselló, 1467)

Bisbe d’Elna (1462-67). Fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona.

Protegit pel seu oncle matern, el prelat Arnau Roger de Pallars, i pel seu germà Jaume de Cardona i de Gandia, bisbe de Vic, fou ardiaca de Cerdanya i promogut a la seu d’Elna, en ésser traslladat a la de Girona el bisbe Margarit (1461). En prengué possessió el 1462, coincidint gairebé amb el començament de la guerra civil catalana.

Fou partidari de Joan II el Sense Fe i estigué en molt bones relacions amb Lluís XI de França, que ocupava les rendes del Rosselló i de qui fou conseller.

Jaume Cabrera

Cabrera, Jaume

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Barcelona ?, després 1432)

Pintor documentat entre els anys 1394 i 1432. Format segurament al taller dels germans Serra, evolucionà cap a l’estil gòtic internacional de Lluís Borrassà. Posteriorment col·laborà amb Jaume Cirera.

Fou un artista eminentment popular, amb un gust predominant per la cosa accessòria i anecdòtica, però no exempt de refinament i de lirisme.

Entre les seves obres cal citar: el retaule de Sant Nicolau (1406, seu de Manresa) i hom li atribueix el de Sant Martí Sarroca (Museu de Vic), la taula de la Mare de Déu amb el Nen Jesús i àngels músics (Museu Episcopal de Vic) i un Calvari (col·lecció Carreras).

Barutell, Guillem de

2 Respostes

(Catalunya ?, segle XIV – 1432)

Eclesiàstic. Per nomenament del rei Alfons IV el Magnànim, fou tutor d’Isabel i d’Elionor d’Urgell, filles de l’empresonat comte Jaume II el Dissortat i de la seva parenta la infanta Isabel d’Aragó.

Era canonge de la seu de Lleida. Acollí a casa seva les pupil·les. Negocià el matrimoni d’Isabel amb el duc de Coïmbra (1428). Elionor, continuà amb ell fins que Barutell fou assassinat.