Arxiu d'etiquetes: 1343

Felip de Mallorca i de Foix

7 Respostes

(Perpinyà, 1288 – Nàpols, Itàlia, 1343)

Infant de Mallorca. Darrer fill de Jaume II de Mallorca i d’Esclarmunda de Foix. Educat a la cort de París, hi va rebre una canongia. Seguí la carrera eclesiàstica, gràcies a la qual obtingué alguns beneficis i tingué contactes amb els pensadors de l’època.

Després de refusar l’arquebisbat de Tarragona i el bisbat de Miralpeix, entrà de ple dins la política mallorquina, i el 1324 va ésser nomenat regent i preceptor del futur Jaume III de Mallorca. Foren uns temps difícils, ja que les tensions amb Jaume II de Catalunya continuaven, a conseqüència de les pretensions d’aquest sobre el regne mallorquí.

Acabà la regència (1335) i es retirà a Nàpols, on dugué una vida molt austera, després d’haver renunciat a tots els beneficis eclesiàstics i polítics. Morí envoltat de deixebles, que cercaven la perfecció i vivien un espiritualisme exaltat.

Castre i Alemany, Felip (IV) de

3 Respostes

(Ribagorça, després 1343 – Paredes de Nava, Castella, 1371)

Baró de Castre i de Peralta. Fill de Felip (III) de Castre i de Saluzzo. Es casà, vers el 1366, amb Joana de Castella, filla bastarda del rei Alfons XI de Castella i germana del rei Enric II.

Participà en la campanya de Castella (1367) i fou fet presoner a Nàjera. Fou alliberat l’any següent per Enric de Trastàmara, el qual li cedí diverses possessions a Castella. Morí lluitant contra els seus vassalls aixecats a Paredes de Nava a causa dels imposts que els exigia.

Amb ell s’extingí la línia masculina dels Castre, ja que tingué una sola filla, Elionor de Castre i de Trastámara, que no arribà a fer-se càrrec de l’herència aragonesa, la qual passà a la seva germana:

Aldonça de Castre i Alemany  (Ribagorça, segle XIV)  A la mort del seu germà (1371) recollí la seva herència. Es casà en Bernat Galceran (I) de Pinós i de Fenollet, i foren els pares de Pere Galceran de Castre-Pinós.

Carròs, Francesc

3 Respostes

(País Valencià, segle XIII – Sardenya, Itàlia, després 1343)

Fill de l’almirall Francesc Carròs i de Cruïlles. Poc temps després de la conquesta de Sardenya, hi anà amb cinquanta genets de reforç. Arran dels incidents entre el seu pare i Ramon de Peralta, tornà també detingut a Catalunya (1326).

Visqué a les terres de València i fou capità de la frontera d’Oliva per a la defensa contra els sarraïns. Armà una galera per ajudar el rei Pere III el Cerimoniós en la campanya contra el rei de Mallorca (vers el 1343).

El seu pare l’havia volgut casar amb una parenta de la reina Elisenda de Montcada, però la seva muller fou Teresa Ximenis de Borriol; foren els pares de:

Joana Carròs i Ximenis de Borriol (Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Es casà amb Ramon de Boixadors i tingué per successora la seva filla Alamanda de Boixadors. També fou la mare de Teresa.

Boixadors, Bernat de -varis-

8 Respostes

Bernat de Boixadors  (Catalunya, segle XIV – 1343)  Fill o potser germà de Guillem de Boixadors. Adquirí la castellania i feu dels Prats de Rei (Anoia) i del castell de la Manresana (Segarra), i morí, sembla, sense successió. La seva herència passà a la branca de l’almirall Bernat de Boixadors.

Bernat de Boixadors  (Catalunya, segle XIV – 1348)  Fill gran de l’almirall Bernat de Boixadors. Morí en retornar de Sardenya. Pare del següent Bernat.

Bernat de Boixadors  (Catalunya, segle XIV)  Fill de l’anterior Bernat i nét de Bernat de Boixadors. Posseí diversos feus a Sardenya, concedits al seu avi i al seu pare, i heretà les terres de la branca primera dels Boixadors: Boixadors, Sant Pere Sallavinera i Sant Mateu de Bages. Participà en la guerra contra Castella en el front d’Aragó. El succeí el seu germà Ramon.

Bernat de Boixadors  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Fill de Berenguer de Boixadors i de Francesca de Timor. Comprà a Pere III de Catalunya la jurisdicció dels llocs heretats dels seus pares i prengué part en les bandositats entre els Oluja i els Sacirera a Cervera, dins el bàndol dels primers. Fou el pare de Joan.

Bernat de Boixadors  (Lleida, segle XIV – segle XV)  Botiguer i ciutadà de Lleida. Fou paer per la mà mitjana (1386), comprà a la ciutat el castell i lloc d’Alfarràs (1400) i originà el llinatge dels Boixadors senyors d’Alfarràs, Ivars de Noguera, Andaní (Segrià) i Pinyana (Llitera), que s’extingí el 1697, i l’herència passà als Ribes, després marquesos d’Alfarràs.

Cantul, Berenguer

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV – 1343)

Frare mercenari. Era doctor en teologia.

Gaudí de la confiança de la cort, que li confià algunes missions delicades. Fou general del seu orde.

El papa Climent VI el nomenà bisbe de Barcelona, però morí en aquesta ciutat poc abans d’ésser consagrat.

Publicà algunes obres sobre temes de jurisdicció eclesiàstica.

Arnau Roger II de Pallars

9 Respostes

(Pallars, 1299 – 1343)

Comte de Pallars (1328-43). Nét d’Arnau Roger I, fill de Sibil·la I de Pallars i Hug (VII) de Mataplana.

Hagué de defensar el comtat contra les pretensions dels Comenges i dels Foix, ajudat pel rei Alfons III el Benigne, cunyat seu (les mullers, Teresa i Urraca d’Entença, eren germanes).

Mort sense fills, heretà el comtat el seu germà Ramon Roger II de Pallars, baró de Mataplana.