(Illes Balears, segle XVIII – Toledo, Castella, 1780)
Músic. Fou mestre de capella de la seu de Mallorca i l’any 1763 substituí Jaume de Caselles a la catedral de Toledo.
Se’n conserva un Villancet i una Fuga y canón, obres a vuit veus.
(Cotlliure, Rosselló, 16 juliol 1780 – Perpinyà, 11 febrer 1854)
Polític i erudit. Estudià a Perpinyà amb Jaubert, Racine i Laborie. Sots-prefecte de Ceret (1815-30), en retirar-se de la vida pública es dedicà a la investigació, sobretot dels arxius notarials del Rosselló, on recollí una gran quantitat de documents d’interès històric.
Publicà nombrosos texts al “Publicateur des Pyrénées-Orientales” (1832-38), sobre els bisbes d’Elna i monografies sobre Tuïr, el Voló, Ceret, Argelers i Prats de Molló. Estudià també el comerç rossellonès durant l’edat mitjana.
Deixà una gran nombre de manuscrits. Des del 1843 inscriví els seus treballs en la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.
Col·laborà amb ell el seu germà Jaume Renard de Saint-Maló (Perpinyà, 1784 – 1834) Escriptor. Col·laborà amb el seu germà en els seus estudis històrics sobre el Rosselló. S’ocupà especialment de l’antiga via Domitiana.
(València, 1715 – 1780)
Impressora. Muller de Josep Jaume d’Orga i Ximeno, a la mort del qual continuà la impremta familiar, que el 1757 passà a València, on imprimí, entre moltes altres obres, 1.062 peces de teatre castellà antic.
Foren fills seus Josep, Antònia i Tomàs d’Orga i Gómez.
(València, 1748 – 1780)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia.
És autor de diversos escrits sobre aquesta ciència.
(València, 1780 – Saragossa, Aragó, 1808)
Gravador. Entre les seves obres cal esmentar el retrat de l’aragonès Ramon de Pignatelli, així com la major part de les làmines i els plans del llibre Descripción de los Canales Imperial de Aragón y Real de Tauste, estampat a Saragossa per Francisco Magallón.
(Antella, Ribera Alta, 1780 – València, 1835)
Pintor. Ha estat conegut com a Damià Crua. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, obtingué diversos premis i s’especialitzà en la pintura al pastel.
De la seva obra sobresurt Colom davant els Reis Catòlics (al Museu de Belles Arts de València). Il·lustrà l’edició del 1817 de Las noches lúgubres de José Cadalso.
(Tàrrega, Urgell, 1780 – 1860)
Carmelità descalç. Fou prior dels convents de Manresa i Barcelona.
És autor d’un Tratado de gramática castellana.
(Barcelona, 12 octubre 1780 – Teià, Maresme, 12 octubre 1865)
Metge. Llicenciat per la Universitat de Barcelona (1807), participà a la Guerra del Francès com a facultatiu i a partir del 1820 s’incorporà a la Universitat de Barcelona, fins el 1863.
Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i president de la comissió de mineria de la Societat Econòmica d’Amics del País.
Entre les seves obres cal destacar Instruccions generals sobre’l modo de preservarse del còlera morbo epidèmich ab indicacions acerca de son mètodo curatiu (1834), Arte de recetar y formulario práctico conformes a las lecciones públicas dadas en el Real Colegio de Medicina y Cirugía de Barcelona (1835), Breve reseila del origen, progresos y estado actual de la materia médica (1846) i Apuntes sobre la terapéutica general (1858).
Felicià Fàbregas (Catalunya, segle XIX – 1862) Compositor i mestre de música. Primicer i director del cor de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. Compongué obres de música religiosa.
Lluís Fàbregas (Catalunya, 1780 – 1854) Religiós carmelità. Prior de la comunitat de Vic. Escriví bon nombre de poesies.
(Barcelona, vers 1780 – 1850)
Constructor de violins. Actiu a Barcelona entre el 1800 i el 1850.
Els seus models eren d’escola francesa; en d’altres imità les efes dels models de Stradivarius i de Guarnerius.
Dades dels Països Catalans 