Arxiu d'etiquetes: 1333

Carròs i de Ribelles, Berenguer

3 Respostes

(País Valencià, vers 1333 – 1372/74)

Primer comte de Quirra. Fill de Berenguer (I) Carròs. Després de servir a Sicília, on el rei Pere III el Cerimoniós li donà el castell de Quirra (1349), fou enviat a Sardenya el 1357 i, posteriorment, tornà a Catalunya per prendre part en la guerra contra Castella, on participà en la defensa de Borja i fou premiat amb l’erecció del comtat de Quirra (1363).

Lloctinent reial de Sardenya des del 1369 (encara que n’exercí les funcions des del 1366), hagué de fer front a la revolta iniciada el 1368. Anà a Avinyó com a procurador reial per tal de contractar mercenaris anglesos per a la guerra de Sardenya (1371).

La seva filla i successora fou Violant de Carròs (Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Successora del seu pare al comtat de Quirra. Transmeté el cognom Carròs al fill del seu matrimoni amb Berenguer Bertran, anomenat també Berenguer (II) Carròs.

Elionor de Prades

6 Respostes

(Falset, Priorat, vers 1333 – Barcelona, 26 desembre 1416)

(o Elionor de Xipre)  Reina de Xipre. Filla de l’infant Pere I d’Empúries, comte de Prades i de Ribagorça, i de Joana de Foix.

Es casà amb Pere de Lusignana, comte de Trípoli, el qual heretà el regne de Xipre (1360). Apassionada i violenta, les seves intrigues foren causa de la mort del marit (1369) i del cunyat.

Enemistada amb el seu fill, Pere II d’Empúries, el seu cosí Pere III de Catalunya, li va atorgat una pensió i la féu senyora de Valls, on visqué entre el 1382 i el 1394, on tingué diversos enfrontaments amb les autoritats locals i els ciutadans.

Els darrers anys de la seva vida els va passar a Barcelona, on acabà els seus dies com a terciària franciscana .

Va ésser un personatge popular en la literatura de segles posteriors.

Bassols, Joan

Deixa un comentari

(Garrotxa, vers 1280 – Worcester, Anglaterra, 1333)

Teòleg i filòsof. Anomenat Doctor ordinatissimus. Franciscà, deixeble predilecte de Duns Escot, a París, doctor en medicina i professor a Reims i París.

Estudià la possibilitat de l’infinit matemàtic, la possibilitat de molts o d’infinits móns, el concepte de quantitat de massa i la predestinació de Maria amb vista a la seva immaculada concepció.

Del conjunt de les seves obres, un gran nombre de les quals es pot assegurar que s’ha perdut (com Miscellania philosophica et medica i Loci philosophici), es conserva un Commentarium in quattuor libros Sententiarum escrit a París el 1316.

Ha estat erròniament considerat francès o anglès per alguns autors.

Anglesola, Guillem IV d’

6 Respostes

(Catalunya, segle XIII – vers 1333)

Senyor de la baronia de Bellpuig. Succeí el seu pare Guillem III el 1296.

Servidor de Jaume II el Just, comandà l’avantguarda catalana en la decisiva batalla de Lucocisterna (Sardenya, 1324). Fou conseller d’Alfons III el Benigne.

Es casà amb Beatriu, filla d’Arnau Roger II de Pallars, que probablement li portà en dot el vescomtat de Vilamur.