(Biar, Alt Vinalopó, 25 agost 1823 – València, 7 maig 1897)
Polític. Es llicencià en dret a València (1844). Fou sovint diputat a corts per Villena i senador per Alacant.
Després del 1868, treballà activament a favor de la restauració dels Borbó. Alfons XII li ho recompensà amb el títol de marquès de Villagràcia.
El seu fill fou Josep Maria Santonja i Almela.
(Alacant, 14 juliol 1740 – València, 24 maig 1823)
Militar. Fill del regidor d’Alacant Joan Rovira i Salafranca. Fou comissari general i comandant principal del cos d’artilleria de Marina, professor d’artilleria de l’Acadèmia de guàrdies marines de Cadis, comandant d’artilleria al departament de Cartagena i des del 1781 comandant de tot el cos.
Retirat a València el 1809, arran de la guerra del Francès, obtingué l’ascens a tinent general.
És autor de manuals pedagògics: Tratado de artillería (1773), Compendio de matemáticas (1781-91), Ejercicios de cañón y mortero (1787), tots publicats a Cadis.
(Xelva, Serrans, 1823 – Conca, Castella, 1907)
Polític i empresari. Afiliat al partit progressista, fou reiteradament diputat i senador. Dominà el mercat de la fusta a Castella la Nova i fou concessionari del ferrocarril València-Conca.
Home de confiança del general Prim, en dirigí alguns negocis industrials a Andalusia.
El seu fill fou Gil Roger y Vázquez.
(Polop, Marina Baixa, 29 març 1768 – Madrid, 14 febrer 1823)
Escultor. Format a les acadèmies de Sant Carles de València, la qual el pensionà perquè estudiés a la de San Fernando, de Madrid (1786), de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1814), tinent director (1817) i director honorari. Obres destacades d’aquesta època són: Degollament dels Innocents (1789) i Venus i Cupido.
D’estil acadèmic i neoclàssic, fou nomenat escultor de cambra de Carles IV de Borbó (1794), estucador de cambra (1800) i, més tard, fou el primer escultor de Ferran VII de Borbó el 1816.
Decorà l’escala del palau Reial de Madrid, esculpí el grup dels evangelistes per a la capella d’aquest mateix palau i intervingué en moltes altres obres reials. Realitzà també nombrosos encàrrecs de caràcter oficial, entre els quals sobresurt el grup que corona la porta de Toledo, a Madrid.
Excel·lí en l’elaboració d’escultures de petita mida, de les quals són remarcables les realitzades per al pessebre de Carles IV, d’un accentuat realisme que contrasta amb l’estil acadèmic, habitual en la seva obra.
(València, 1823 – Madrid, 20 desembre 1882)
Escriptor. Llicenciat en dret (1847), col·laborà en la revista literària “El Fénix” i dirigí (1851-70) el “Diario Mercantil de Valencia”. És traslladà a Madrid el 1870, on fou crític teatral de diverses publicacions.
Part de les seves novel·les curtes, realistes, foren publicades sota el títol Historias para todos (1873), i Teodor Llorente n’edità unes Obres literarias selectas (1884).
(València, 1764 – 1823)
Escriptor. Es llicencià en filosofia a la Universitat de València, on fou després bibliotecari i catedràtic de retòrica.
Publicà amb pseudònim un opuscle de crítica filosòfica.
(Sóller, Mallorca, 1823 – París ?, França, 1892)
Matemàtic. Estudià a Tolosa i es doctorà en ciències (1851) a París, on exercí després l’ensenyament.
Publicà Thèses d’analyse et de mécanique (1851) i Éléments de géometrie analytique (1854), obra que serví de text a les universitats franceses.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1823)
Militar i escriptor. Era comte de Santa Maria de Formiguera.
Escriví obres d’història política i militar.
Antoni Ferrer (València, segle XVII – Sant Joan de la Ribera, València, 1644) Frare franciscà. Gaudí de gran fama per les seves virtuts. És autor d’escrits religiosos.
Antoni Ferrer (Olot, Garrotxa, 1728 – 1823) Religiós. És autor d’algunes obres piadoses. Ensenyà filosofia i teologia a Tortosa.
Antoni Ferrer (Palma de Mallorca, segle XVIII) Jurisconsult. Escriví diversos treballs de caràcter jurídic.
(Sagunt, Camp de Morvedre, 1823 – 1891)
Escriptor i polític liberal.
És autor d’un opuscle titulat Economía política. Causas de la decadencia de la nación española (1859) i d’una història dels partits polítics a l’estat espanyol.
Dades dels Països Catalans 