(Barcelona, 1815 – Caracas, Veneçuela, 1900)
Frare caputxí. En produir-se l’exclaustració de 1835 passà a Itàlia.
Es traslladà el 1842 a Veneçuela, on fou el principal restaurador de les missions caputxines del país. Hi ocupà diversos càrrecs.
(Barcelona, 1670 – segle XVIII)
Frare caputxí. Fou orador sagrat molt remarcable.
És autor d’unes Vidas de los Venerables Capuchinos de Barcelona (1712).
(Barcelona, 1528 – 1584)
Frare caputxí. Era fill del comte de Peralada. Estudià a Alcalà. Refusà el cardenalat que li oferia el papa Gregori XIII.
Escriví algunes obres ascètiques. Fundà la institució de les “Quaranta hores”.
Nom de religió de l’escriptor i religiós caputxí català Jordi Llimona i Barret (1924-99).
(Barcelona, 1921)
Conferència internacional en la qual hom signà una convenció per a la regulació del trànsit a les vies marítimes i ferroviàries.
(Catalunya, 1150/60 – 1796)
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital, la qual tingué com a centre la casa de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona (establerta el 1205), però amb els seus béns principals al Vallès.
Veure> Club de Tennis Barcelona (associació esportiva, fundada el 1899).
Veure> Club de Polo Barcelona (entitat poliesportiva, fundada el 1897).
Veure> Club de Natació Barcelona (entitat poliesportiva, 1907- ).
(Barcelona, 1664 – Tortosa, Baix Ebre, 1747)
Frare caputxí.
És autor de les obres titulades Jardín seráfico (1705-06, en dos volums), Espejo del ceremonial seráfico de los capuchinos de Cataluña (1716) i Vida del padre Gabriel de Canet (1721, reeditat el 1891).
Dades dels Països Catalans 