Arxius mensuals: Juliol de 2020

Matoses, Pere Joan

(Piera, Anoia, segle XV – Barcelona, 1511)

Mestre de gramàtica. Consta que el 1474 estudiava arts i que el 1492, ja mestre en arts, tenia escola oberta a Barcelona.

El 1486 ja era beneficiat de l’església del Pi i el 1507 figurava com a titular d’un benifet a Santa Maria del Mar i era rector d’Olost.

Corregí, i preparà per a llur impressió, diversos textos gramaticals: la Gramàtica Llatina, de Mates, la data d’impressió de la qual (1486) ha estat molt discutida; la d’Eli Donat (1500), i el Doctrinale, d’A. de Villadei (1502).

No aconseguí el lectorat de gramàtica a les escoles de la catedral, càrrec que obtingué (1495), en disputa amb ell, Joan Ferrer.

Deixà a l’església del Pi la seva biblioteca i n’indicà la reglamentació i el funcionament, alhora que en pagava les obres d’instal·lació.

Matons i Colomer, August

(Buenos Aires, Argentina, 1890 – Barcelona, 1964)

Enginyer agrònom i assagista. Estudià a la Universitat Agrària de Pisa. Professà a l’Escola Superior d’Agricultura.

En col·laboració amb Josep Maria Valls dirigí la revista “Agricultura” (1917-27), publicació que continuà amb el títol “Agricultura i Ramaderia”, que durà fins al 1936.

Fou bibliotecari de l’Ateneu Barcelonès. És important el seu donatiu a la Biblioteca de Catalunya, d’un lot de 15.000 títols.

És autor de L’olivera (1923) i Contribució a l’estudi de l’esporga de l’olivera (1922).

Matons, Joan

(Barcelona, vers 1667 – vers 1733)

Argenter i gravador. Féu dues magnífiques obres d’orfebreria, el sepulcre de sant Bernat Calbó per a la seu de Vic (1701-28) i els canelobres de la seu de Palma de Mallorca (1703-21), ambdues fetes seguint el projecte de l’escultor Joan Roig, testimonien la personalitat d’un orfebre de gran talla i plenament imbuït per l’estètica rococó del seu temps.

Com a gravador, fou un dels que impulsà aquest art a Catalunya. Seguí, en aquesta especialitat, les regles i els models italians del barroc. El gravat més important és el dedicat a Sant Llícer per il·lustrar les Constitutiones sinodales ilerdenses (1691).

Se li atribueix també un escut de Catalunya (1683), de gran qualitat, flanquejat per dues figures femenines molt mogudes.

Matiners, guerra dels *

Altre nom com fou coneguda la Segona Guerra Carlina  (1846-49).

Matilla i Marina, Segundo

(Madrid, 1862 – Teià, Maresme, 1937)

Pintor. Establert a Catalunya, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

La seva obra és principalment paisatgística, amb visions dels Pirineus i del cap de Creus, bé que també va fer molts retrats de delicada factura.

El seu autoretrat, presentat a la Sala Parés el 1921, és considerat com la seva millor obra.

Durant un quant temps produí molta obra que s’exportava a Amèrica, però a partir de la dècada del 1920 es dedicà plenament al seu art sensible i intimista.

Matiello, Mateu

(Nàpols, Itàlia, vers 1680 – Catalunya, 1744)

Escultor. Actiu a Catalunya.

Obrà el grup que figura Jesús agafat a l’Hort de les Oliveres (1708), per a Sant Feliu de Guíxols; les set figures del misteri de la Porta Creu (1712), per a la seu de Tortosa, i, vers el 1733, el retaule per a una capella particular de Salou.

Matí, El

(Barcelona, 24 maig 1929 – 19 juliol 1936)

Diari catòlic independent en català. Amb una presentació i edició molt acurades, tingué un públic molt concret i estable. Fou proper a UDC i als grups i moviments cristians catalans.

En fou director Josep M. Capdevila i hi col·laboraren diversos escriptors de l’època. Va editar un suplement il·lustrat i literari, “Esplai”, que el 1934 s’independitzà.

Amb l’inici de la guerra civil, el diari fou clausurat per les seves posicions catòliques i contràries als partits del Front d’Esquerres. A la seva impremta s’edità el diari “Treball” del PSUC.

En acabar el conflicte bèl·lic, li fou impossible reaparèixer per catalanista.

Mathevat, Sebastià

(França ?, segle XVII – Barcelona, 1641)

Impressor. Apareix documentat a Barcelona des del 1608.

El 1621 anà a Barbastre per imprimir la primera obra publicada en aquella vila aragonesa.

A partir de 1623 apareix associat amb el seu germà o fill, Jaume Mathevat.

El 1631 rebé el títol d’estamper de la ciutat i universitat de Barcelona.

Mathevat, Jaume

(Barcelona, vers 1585 – març 1644)

Impressor. Des del 1623 apareix associat al seu pare o germà Sebastià.

A la mort d’aquest, fou designat con ell estamper de la ciutat i universitat.

La seva vídua continuaria al front del taller, situat prop de l’església del Pi. Més tard passà l’establiment a mans alienes a la família i, en anys posteriors, als jesuïtes.

Són notables, en les nombroses edicions conegudes d’aquesta casa, els gravats de les portades.

Matheu i Sadó, Roser

(Barcelona, 12 maig 1892 – 24 desembre 1985)

Escriptora. Filla de Francesc Matheu i Fornells i muller del compositor i arqueòleg Antoni Gallardo, de qui publicà unes Notes biogràfiques (1962).

Poetessa de ressons populars i cultes, publicà Poesies (1918), La carena (1933), Cançons de setembre (1936), Poemes a la filla (1949) i Poema de la fam (1952), i els assaigs biogràfics Vida i obra de Francesc Matheu (1971) i Quatre dones catalanes (1972).