Arxius mensuals: Juliol de 2020

Masriera i Manovers, Josep

(Barcelona, 22 gener 1841 – 31 gener 1912)

Pintor i argenter. Fill de Josep Masriera i Vidal, i germà de Francesc i de Frederic.

Excel·lí com a argenter, però és més conegut com a pintor paisatgista, activitat que exercí inspirant-se en els camps de Catalunya (Llavaneres, la Garriga, Camprodon, Sant Hilari, etc).

És també autor d’alguns llibres i escrits sobre temes d’art, entre els quals destaquen els titulats El grabado en las piedras finas i El arte de cincelar.

Fou el pare de Josep, Lluís i Ricard Masriera i Rosés.

Masriera i Manovens, Frederic

(Barcelona, 15 abril 1846 – 12 novembre 1932)

Escultor. Fill de Josep Masriera i Vidal, i germà de Josep i de Francesc. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Amb Francesc Campins fundà la Fundició Artística Masriera i Campins, entitat que amb gran encert i treball de qualitat es dedicà a tota mena de treballs de ferro i bronze que tipifiquen els elements decoratius de la darreria del segle XIX a Barcelona.

D’aquesta foneria sortí l’estàtua d’Alfons XII de Borbó que hi ha al parc del Retiro de Madrid.

Foren nombrosos els premis amb els quals fou distingida l’entitat.

Fou el pare Víctor, Rossend i Frederic Masriera i Vila.

Masriera i Manovens, Francesc

(Barcelona, 21 octubre 1842 – 15 març 1902)

Pintor i argenter. Fill de Josep Masriera i Vidal, i germà de Josep i de Frederic. Format a la Llotja barcelonina.

Especialitzat en esmalts, primer fou un pintor anti-acadèmic, però aviat en els seus quadres representà l’alta societat catalana d’aristòcrates i financers; fou especialista en figures femenines.

També pintà quadres religiosos i de costums. Entre les seves obres destaca Hivern, del 1882.

Masriera i Colomer, Enric

(Barcelona, 1864 – l’Havana ?, Cuba, segle XX)

Compositor i musicògraf. Fill de Salvador Masriera i Vidal i germà d’Artur. En la seva joventut, seguint la tradició familiar, fou argenter.

Atret per la música, dedicà a aquest art un bon nombre de crítiques i articles diversos. Fundà l’Associació Musical de Barcelona (1888), entitat que funcionaria fins al 1922.

En 1898 inicià estudis musicals i tingué Carles Gumersind Vidiella per mestre de piano. Completà la seva formació amb Anselm Barba i amb Francesc Alió, i també amb una estada a París en 1900.

En 1907 emigrà a l’Havana. Hi fou nomenat director del Conservatori del Vedado.

Entre les seves obres figuren l’òpera Daniel, amb lletra també seva, altres obres líriques, tres misses, i diverses composicions menors, algunes de les quals són inspirades en temes cubans.

Masriera -artistes-

(Catalunya, segle XIX – )

Família d’artistes.

Compta entre els seus membres amb un nombre important d’escultors, arquitectes, pintors, dibuixants i músics.

Argenters en un principi, la casa d’argenteria i joieria Masriera fou durant molt de temps la més important del Modernisme català, guanyadora de premis reputats.

Masricard (Tarragonès)

Masricard

(Tarragona, Tarragonès)

Barri i antic poble, situat al sud i al peu del nucli de la Canonja.

Lloc ja esmentat el 1273, fou possessió dels Llorenç; és conserva el castell de Masricard, obra del segle XVI, però amb elements anteriors.

La senyoria, que comprenia el terme de la Pineda, passà als comtes de Llar.

Formà municipi independent fins al darrer terç del segle XIX.

L’antiga església parroquial (Santa Maria) és d’origen romànic.

Masramon i de Ventós, Joaquim Maria

(Olot, Garrotxa, 1910 – Girona, 1987)

Arquitecte (1940).

S’ha dedicat quasi exclusivament a la restauració d’edificis, sobretot a Girona, entre les quals hi ha l’absis de la catedral, el projecte i la decoració de la planta baixa de la casa de Misericòrdia, la restauració de l’església de l’hospital provincial de Santa Caterina, etc.

Ha estat arquitecte de la diputació de Girona.

Maspons i Labrós, Marià

(Granollers, Vallès Oriental, 23 abril 1840 – Barcelona, 12 maig 1885)

Polític i advocat. Germà de Francesc i de Maria Pilar.

De tendència conservadora, fou diputat provincial i a corts pel districte de Granollers. Participà en la discussió del tractat comercial amb Anglaterra i en l’elaboració del codi civil.

Presentà, en tant que president de la comissió encarregada, a Alfons XII, el Memorial de greuges, reivindicatiu dels interessos catalans.

Fou el pare de Jaume i Pere Maspons i Camarasa.

Maspons i Camarasa, Pere

(Granollers, Vallès Oriental, 1885 – 1962)

Comerciant. Fill de Marià Maspons i Labrós i germà de Jaume.

Emigrà a l’Equador, on s’enriquí, vinculat a plantacions agrícoles.

Promogué diverses institucions culturals, com la Casa de Cultura Sant Francesc, a Granollers; creà una fundació del seu nom i dotà, a partir del 1959, un premi per a monografies comarcals i locals.

Va publicar un recull de versos (Espigolada).

Maspons i Camarasa, Jaume

(Granollers, Vallès Oriental, 1872 – Barcelona, 25 abril 1934)

Escriptor i agrònom. Fill de Marià Maspons i Labrós i germà de Pere. El 1900 fou processat per activitats catalanistes, però fou absolt.

Fou un dels fundadors de la Cambra Agrícola del Vallès; actuà com a secretari de la Federació Agrícola Catalano-Balear (1906-08) i de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.

Dirigí la càtedra ambulant de formació agrícola Pere Grau del 1907 al 1912. Des del 1901 dirigí la coneguda Fulla Agrícola de “La Veu de Catalunya”.

Fou un brillant historiador de l’agricultura catalana des de les pàgines de la Geografia de Catalunya, dirigida per F. Carreras i Candi; publicà, a més, alguns opuscles, com El ball de les gitanes en el Vallès (1907).

Un grup d’escriptors de Granollers han creat un premi sobre temes comarcals que en porta el nom.

Es desconeixen les circumstàncies de la seva mort.