(Barcelona, 10 octubre 1864 – 1939)
Compositor i eclesiàstic. Fou mestre de capella a l’església del Pi. Fundà l’escolania i capella de música de la de Sant Pere (1893).
És autor d’algunes misses i de peces diverses de música sacra.
Arxius mensuals: Juliol de 2020
Masuques, les
(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)
(o les Massuques, o les Casetes de Llopard) Poble, situat a la dreta del riu de Foix, al límit amb el terme de Santa Margarida i els Monjos.
L’església de Sant Esteve és romànica (segle XI) i depèn de la parròquia de Castellet.
Massot i Xirgu, Rafael
(Girona, 1874 – Barcelona, 1923)
Actor i director teatral. Cosí de Margarida Xirgu.
Debutà com a actor al Teatre de les Arts, de Barcelona (1904).
Dirigí els quadres escènics L’Artesà (1916-17), el del Casal Català de Gràcia (1917-21), el de l’Ateneu de Sant Gervasi (1921-22) i el Mossèn Cinto (1922-23); a tots féu representar obres d’autors catalans.
Massot i Tetas, Miquel
(Barcelona, 20 març 1883 – París, França, setembre 1968)
Pintor i decorador. Format a Llotja i a París.
És autor de l’única pintura mural del Palau de la Música Catalana, la titulada La ciència musical vers la inspiració (1910), que palesa una personalitat decorativista independent però influïda pel classicisme noucentista.
Era soci del Cercle de Sant Lluc.
Presentà natures mortes, figures, flors i paisatges a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1911, 1919, 1922, 1923 i a les de Primavers del 1935 i el 1936.
Fou el millor col·laborador de Josep Maria Sert, a la mort del qual acabà la decoració mural de la seu de Vic i continuà el seu taller de París.
Massot i Guillamet, Bartomeu
(Figueres, Alt Empordà, 17 gener 1923 – Barcelona, 1974)
Pintor. Residí bona part de la seva vida a París i Estocolm.
Fundador del grup Indika. Obtingué el premi Tina.
Fou un dels pintors empordanesos més definits pel seu fort temperament.
La seva obra, marcada fonamentalment per l’ús del color, passà del naturalisme a l’informalisme i finalment a l’unió d’ambdués tendències barrejades amb l’esoterisme.
Té obres als museus de Figueres, Ceret i Katrineholms (Suècia).
Massot i Gómez, Salvador
(Alfés, Segrià, 18 novembre 1845 – València, 17 març 1911)
Bisbe i missioner.
Dominicà, anà a Manila (1868) i a Xina, on fou vicari provisional d’Emuy (1881), bisbe d’Avara i vicari apostòlic de Fochow (1884).
Escriví sobre literatura, història i religió en caràcters xinesos.
És autor de diverses obres, com el Mes del Roser, en xinès, impresa moltes vegades.
Massot i Balaguer, Lluís
(Figueres, Alt Empordà, 1890 – Roma, Itàlia, 22 març 1962)
Advocat i polític. Dirigí les revistes “Cultura Escolar” i “Butlletí de Catalunya”.
Militant de la Lliga, fou regidor de Barcelona. S’afilià a Acció Catalana, però se’n separà durant la II República i tornà a la Lliga.
Dirigent de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, morí a Roma, on anà per veure promogut cardenal el pare Albareda.
Massot, Miquel
(Peralada, Alt Empordà, s XV – 17 octubre 1462)
Religiós carmelità calçat. Era doctor en dret. Excel·lí com a teòleg.
És autor d’una obra jurídica i d’una d’inspiració religiosa.
Comprà al prior de Santa Anna de Barcelona l’església i la casa del Sant Sepulcre de Peralada.
Dotà d’una bona biblioteca el convent de la seva vila natal.
Massó i Ventós, Josep
(Barcelona, 11 març 1891 – 25 octubre 1931)
Escriptor. Fill de Jaume Massó i Torrents.
Dirigí “La Rondalla del Dijous” i col·laborà a “El Matí” i “La Vanguardia”.
Poeta maragallià i en part modernista, publicà Pòrtic (1910), Arca de vori (1912), L’hora tranquil·a (1914) i Totes les cordes (1920).
Escriví també les obres de teatre Camins de la vida (1916), Vella cançó (1916) i La primera flor (1919), a més de les rondalles La nau de veles d’or (1925) i la novel·la La germana (1921).
Massó i Simó, Lluís
(Riudoms, Baix Camp, 15 agost 1867 – Madrid, 21 octubre 1946)
Republicà. Dirigent del partit republicà federal a Reus, hi organitzà la vaga de l’1 de maig de 1890.
Emigrat a Barcelona, hi fundà diverses escoles laiques per a obrers, que tingué com a òrgan de premsa “El Programa” i fou secretari polític de Baldomer Lostau.
Unit al lerrouxisme, tornà al Baix Camp i al Priorat per organitzar el partit republicà radical.
Dades dels Països Catalans 