(Catalunya)

Demarcació administrativa i política: 5.910 km², 761.627 h (2012), 222 municipis, capital: Girona.

El relleu i el paisatge participen de la majoria de les grans unitats estructurals de Catalunya: els Pirineus al nord; la Serralada Transversal a l’oest, les serralades costaneres al sud i al sud-oest; i la depressió de l’Empordà a l’est.

Al nord els massissos pirinencs baixen d’oest a est, des dels quasi 3.000 m del Puigmal a uns 1.000 m a les muntanyes més pròximes al litoral. Paral·lelament a la serralada pirinenca central, s’introdueixen per la zona occidental les alineacions pre-pirinenques que deixen pas, després de la vall del Ter, al subpirineu, amb relleus com el Puigsacalm; aquests s’interrompen a l’oest d’Olot, amb una zona volcànica i les serres transversals, entre l’Empordà i la plana de Vic. Al sud-oest, l’extrem septentrional de la serralada Pre-litoral és l’anomenat massís de les Guilleries, mentre que el de les Gavarres és, a la vora de la costa, el contrafort de la serralada Litoral.

El clima dels Pirineus permet el conreu de prats artificials, plantes farratgeres, blat de moro i cereals d’hivern (la Selva).

El bestiar boví proveeix les indústries làcties i càrniques de Camprodon, Llívia, Olot i Puigcerdà. Al Pirineu costaner hi ha vinya i olivera; ametller, vinya i olivera a la plana de l’Empordà; conreus hortícoles i fruiters i de farratges en els regadius del Ter, el Fluvià i la Muga. La indústria (36% de la població activa) és molt diversificada: en sobresurt el tradicional sector tèxtil, sobretot en les fibres artificials i en la indústria cotonera, en la qual la província de Girona és la segona de l’estat per producció. Altres indústries són: químiques, maquinària agrícola, eines, indústries del suro, indústries mecàniques i elèctriques i del moble. El 55% de la població activa restant es dedica als serveis, on té un important paper el turisme, tant costaner (Costa Brava) com pirinenc (la Cerdanya).

Enllaç: Diputació de Girona