Arxius mensuals: Novembre de 2019

Fages i de Romà, Narcís

6 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1813 – 21 desembre 1884)

Jurisconsult i agrònom. Germanastre de Marià Fages i de Sabater. Estudià lleis a les universitats de Cervera, Osca i Saragossa.

Fundà la Societat d’Agricultura de l’Empordà (1845), la primera del seu gènere a l’estat espanyol. El 1849 fou nomenat comissari d’agricultura de la província de Girona. Promogué diverses activitats que contribuïren a l’avanç agrícola.

Publicà les revistes agrícoles “El Bien del País” (1845-49) i “La Granja” (1850-55), i publicà nombrosos llibres sobre problemes agrícoles: Defensa de Abdón Terrades (1842), Aforismes rurals (1849) i Sobre la conveniencia y necesidad de establecer la enseñanza agrícola en granjas escuelas (1853), que tingueren una gran popularitat.

El seu fill fou Carles Fages i de Perramon.

Fages i de Climent, Carles

3 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 17 maig 1902 – 1 octubre 1968)

Escriptor. Fill d’Ignasi Fages i de Climent. Doctor en llengües clàssiques.

Excel·lent i mordaç epigramista, poeta de gran rigor formal, es destacà pel joc de rimes i la riquesa idiomàtica.

Les bruixes de Llers (1924), Tamarius i roses (1925), Sonet a Maria Clara (1938) i Balada del sabater d’Ordis (1954), càntic al cap de Creus, sobresurten entre les seves millors obres.

També publicà teatre històric (El bruel, 1928; La dama d’Aragó, 1955) i una cruel biografia dels seus avantpassats, Climent (1933).

Fages i Beleta, Pere

Deixa un comentari

(Guissona, Segarra, 1734 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 26 desembre 1794)

Militar. Possiblement estudià a Cervera.

Com a oficial del segon regiment de voluntaris de Catalunya (1762), participà en la guerra contra Portugal. Després passà al virregnat de Nova Espanya (1767). Prengué part en l’expedició a Califòrnia (1768-69) dirigida per Gaspar de Portolà i fra Juniper Serra.

Restà a San Carlos de Monterrey com a comandant i, per diferències amb Juniper Serra, fou destituït i traslladat a Mèxic. El seu informe sobre l’expedició a Califòrnia, descripció acurada i detallada del territori, serví per a confiar-li la protecció de les noves missions i els nous establiments.

Després de participar en diverses expedicions contra els indígenes de Colorado, ascendí a tinent coronel (1781) i fou nomenat governador de Califòrnia (1782). Repoblà el territori, féu reconstruir San Carlos de Monterrey i en projectà l’església, que encara es conserva, i fundà Santa Bárbara i altres poblacions.

L’any 1791 es retirà a viure a Mèxic.

Fagella, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 14 agost 1714)

Cap de voluntaris a la guerra de Successió. Durant el setge de Barcelona (1713-14), fou sergent major del regiment de fusellers d’Antoni Muñoz.

Destacà en nombroses ocasions, una de les més perilloses de les quals fou el contraatac contra les bateries borbòniques emplaçades al convent de Jesús, el 5 d’agost de 1714.

Morí en el curs del segon contraatac català dins el baluard de Santa Clara, que fou aleshores l’escenari d’una cruenta batalla.

Fageda i Aubert, Joan

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 20 gener 1937 – )

Polític. Membre del Partit Popular, de Mallorca, fou conseller de planificació del govern autonòmic des del 1978.

Des del 1991 fou alcalde de Palma de Mallorca, càrrec que ha mantingut en vèncer, amb majoria absoluta, en les eleccions municipals de 1995 i 1999.

Fageda, Josep

Deixa un comentari

(Vic, Osona, segle XVII – Tortosa, Baix Ebre, 1685)

Frare jerònim. Fou bisbe de Girona durant quatre anys.

El 1665 fou nomenat per a la seu de Tortosa, on succeïa a Gregorio Parcero. Inaugurà a la catedral la capella de la Cinta.

A la seva mort, el seu successor a Tortosa fou Sever Tomàs Auter.

FAD *

Deixa un comentari

Sigla del Foment de les Arts Decoratives  (entitat catalana de la indústria i el disseny, 1903- ).

Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya

4 Respostes

(Catalunya, 1988 – )

Institució eclesiàstica d’ensenyament superior. Forma part, com a membre fundador, de la Universitat Ramon Llull.

Hereva d’una llarga tradició d’estudis filosòfics eclesiàstics a Catalunya, especialment de la Facultat de Filosofia de la Companyia de Jesús a Sant Cugat del Vallès i de la Facultat de Teologia de Barcelona, fou erigida canònicament el 1988.

Manté una estreta col·laboració amb la Facultat de Teologia de Catalunya i amb altres institucions que s’hi troben relacionades.

Facultat de Teologia de Barcelona -1968/86-

18 Respostes

(Barcelona, 7 març 1968 – 1986)

Institució eclesiàstica d’ensenyament superior, per a tot Catalunya. Erigida canònicament el 1968, fou promoguda a partir de dues institucions ja existents: la Facultat de Teologia dels jesuïtes, amb seu a Sant Cugat del Vallès, i el Seminari Conciliar de Barcelona, afiliat fins aleshores a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma.

Com a conseqüència d’aquest origen, consta de dues seccions: la de Sant Francesc de Borja, a Sant Cugat del Vallès, i la de Sant Pacià, a Barcelona, amb organització i activitats autònomes, si bé amb voluntat de coordinació i d’arribar, finalment, a la fusió,

N’és gran canceller l’arquebisbe de Barcelona i vice-gran canceller, el provincial dels jesuïtes catalans.

El 1986 es convertí en la Facultat de Teologia de Catalunya.

Fàbrica, la -Bages-

Deixa un comentari

(Castellgalí, Bages)

Colònia industrial, situada a la riba dreta del Cardener, poc abans de la seva confluència amb el Llobregat. A l’altra banda del riu hi ha l’estació del ferrocarril.

Rep també el nom de Can Carner, empresa industrial que la va crear.