(Ripoll, Ripollès)

Monestir benedictí (Santa Maria de Ripoll). Fundat per Guifre el Pilós el 879, al qual fou encomanada la repoblació de les valls ripolleses. Els comtes Guifre i Guinedilda dotaren el monestir amb moltes possessions de la Cerdanya, Montserrat, el Berguedà i Ponts, i també li concediren altres privilegis; els seus successors continuaren ampliant els dominis del monestir.

El mateix comte Guifre, en l’acta de consagració de l’església (888), donà al monestir el seu fill Radulf, que cap al 908 abandonà el monestir i el 914 ocupà la mitra d’Urgell. El 890 Guifre i el bisbe de Vic, Gotmar, presidiren la consagració de l’església parroquial de Sant Pere de Ripoll, que quedà sota la custòdia del monestir. La basílica fou consagrada, successivament, els anys 835, 977 i 1032.

L’actual església és obra dels abats Arnulf (970) i Oliba (1032), als quals cal també atribuir la importància cultural que el monestir va assolir a mitjan segle X; així doncs, fou molt conegut el famós escriptori de Ripoll, on foren copiats i reproduïts molts manuscrits; en morir l’abat Arnulf hi havia 66 manuscrits, i a l’època d’Oliba ja ascendien a 246.

A Ripoll, cap a l’any 967, estudià el monjo Gerbert, futur papa Silvestre II. Al segle XII s’hi troben els primers intents de poesia autòctona llatina i les primeres cròniques d’història del Principat. L’esplendor de Ripoll adquirida el segle XII queda palesa pel fet d’haver-hi al monestir uns 80 monjos; hi foren enterrats els comtes de Barcelona des de Guifre el Pilós fins a Ramon Berenguer IV.

L’any 1835 l’església i l’arxiu foren cremats i s’hagueren d’exclaustrar els 18 monjos que hi havia aleshores.

És coneguda la planta del monestir benedictí fundat el 879. El 977 fou consagrada per Miró II Bonfill, bisbe de Girona i germà del comte Oliba Cabreta, la planta de la basílica de cinc naus i cinc absis, que l’abat Oliba, fill d’Oliba Cabreta, va fer refer i modificar el 1032, seguint el nou estil llombard. Les grans reformes d’Oliba convertiren la primitiva basílica en una magnífica església amb les esmentades cinc naus i un grandiós transsepte amb sis absidioles i un absis, i dos campanars a la part oposada, als costats de la portalada.

De la primitiva basílica són les pilastres massisses de la nau central, il·luminada per amplis finestrals, primerament coberta amb fusta i durant el segle XII substituïda per una volta de pedra. També d’aquesta basílica originària es conserven alguns capitells d’estil corinti amb senyals d’haver estat treballats per artistes inspirats en l’art califal o procedents de la Còrdoba coetània.

Data també del segle XII l’extraordinària portalada d’entrada a l’església, obra del mestre de Ripoll, a la qual, vers el 1300, fou afegit un porxo. L’esmentada portalada és el conjunt monumental iconogràfic d’art romànic més important de Catalunya. Té 10 m de longitud, amb una obertura central en forma d’arc de triomf i una sèrie d’arcades successives a la part central i superior, on hi ha esculpits el Pantocràtor i, a dreta i esquerra, els 24 ancians de l’Apocalipsi. A la resta del mur hi ha esculpides, en registres horitzontals, més d’un centenar de figures que il·lustren paisatges de l’Antic i del Nou Testament.

El claustre fou iniciat també al segle XII, D’aquesta època data l’ala corresponent al mur de l’església. Les altres tres ales i les corresponents galeries superiors són gòtiques i corresponen als segles XIII i XIV. Contenen 126 columnes a cada planta, que sostenen 55 arcades. En aquesta obra es pot apreciar l’evolució de l’escultura catalana del romànic al gòtic.

L’any 1428 un terratrèmol destruí una de les torres. Successives degradacions afectaren el conjunt de l’edifici, però, entre el 1886 i el 1893, l’arquitecte Elies Rogent en féu una restauració força digna. Només el cimbori i la torre enrunada han estat restaurades, segons criteri personal, per Rogent.

Als segles X i XI hi hagué a Ripoll un escriptori molt important, del qual s’han conservat les anomenades Bíblies de Rodes (Biblioteca Nacional de París) i de Farfa (Biblioteca del Vaticà), així com molts manuscrits (Arxiu de la Corona d’Aragó); totes aquestes obres tenen il·lustracions que testimonien el primitiu romànic en pintura i dibuix de Catalunya.

Enllaç web:  monestir de Ripoll