Municipi i capital comarcal del Bages (Catalunya): 41,65 km², 238 m alt, 74.752 hab (2016)

Situat al sud del pla de Bages, el territori és accidentat per diversos turons i relleus (Collbaix, 544 m) i drenat pel Llobregat i el Cardener, a la riba esquerra d’aquest riu, i per les rieres de Guardiola i Rajadell.

ECONOMIA.- Agricultura de secà (conreus mediterranis) i de regadiu (hortalisses i farratge), que és possible gràcies als regatges provinents de la sèquia de Manresa, derivada del Llobregat; l’expansió urbanística redueix cada cop més l’espai dedicat als conreus. Ramaderia (bestiar boví i porcí). El principal recurs n’és la indústria, activitat que ocupa la majoria de mà d’obra de la població activa; sobresurt la indústria tèxtil. Al segle XIX era ja un important centre cotoner, matèria que substituí la llana; també hi té importància la tradicional indústria sedera. Al segle XX la indústria s’ha diversificat: la sidero-metal·lúrgica (fabricació de maquinària tèxtil, acer, carrosseries); la química, destaca la del cautxú (pneumàtics); la de la fusta (torneries, mobles) aprofita la primera matèria de les conques del Llobregat i del Cardener; cal esmentar, a més, l’alimentària (farina, galetes, vi), la paperera, l’adobera i la hidroelèctrica (central). L’activitat industrial, que augmentà gràcies a l’aprofitament de la força mecànica de l’aigua i amb la introducció de la màquina de vapor, es desenvolupà sobretot gràcies a la instal·lació d’una xarxa de comunicacions (el ferrocarril hi fou instal·lat el 1859) a partir de mitjan segle XIX; és una prolongació del complex industrial barceloní que s’estén al llarg del Llobregat.

POBLACIÓ.- Demogràficament acusa aquest desenvolupament econòmic; al començament del segle XIX tenia uns 850 h (n’havia perdut amb la guerra del Francès), i el 1900 en tenia 23.252; des del 1950 (llavors, 40.452 h) la població ha augmentat el 59,1%. Fou molt important la immigració. La barriada de Guix ha estat absorbida per la ciutat. Centre de l’àrea comercial. És un centre de comunicacions.

Gràcies a les seves funcions, a més d’estructurar al seu voltant la vida del Bages com a capital, és un veritable cap regional a les terres de l’interior (fins a sectors del Prepirineu, de la Segarra i d’Anoia). La seva població s’ha incrementat respecte a la del total comarcal: el 1986 representava el 43,5%, és a dir, un 16,5% més que el 1860, acusant una petita pèrdua al decenni del 1990 (1996), data en la qual representava un 42,1%.

A primers del segle XX es fundaren diverses entitats culturals i socials, com el Centre Excursionista de la Comarca del Bages (1905). També disposa d’escola de la Universitat Politècnica de Barcelona. El municipi comprèn, a més, els nuclis de Viladordis, el Guix, Miralpeix, la plana del Pontnou, el Xup, el barri de Sant Pau i les colònies industrials dels Comdals i els Polvorers.

HISTÒRIA.- El nucli romà (anomenat Minorissa segons alguns historiadors) s’establí en el cim del puig Cardener, on hi havia ja un poblat ibèric, del qual es conserven restes. Sota dominació musulmana al segle VIII, fou abandonada durant un temps i de nou conquerida, fins que Guifre I el Pilós la posà definitivament sota domini cristià el 876. Després de la destrucció sarraïna de l’any 1000 fou repoblada i reconstruïda al voltant del puig Cardener i el puig Mercadal.

Jaume II el Just la ratificà com a ciutat (1315), Joan I el Caçador creà el Consell dels Cent Jurats per al govern municipal (1393) i més endavant Felip III concedí la creació d’una taula de comuns dipòsits (1603). Durant les guerres dels Segadors i de Successió prengué una decidida actitud anticentralista: durant la primera acollí la Generalitat de Catalunya, i durant la segona fou incendiada (1713). El decret de Nova Planta li conferí el cap de corregiment de Manresa. Participà activament en la guerra del Francès, en que inicià la crema del paper segellat (1808), i el seu sometent derrotà els francesos al Bruc (1808). Fou el centre també de la guerra dels Malcontents (1827).

L’arribada del ferrocarril (1859) impulsà la industrialització i la seva constitució com a centre aglutinador de les comarques del Bages, el Solsonès i el Berguedà. El 1892 s’hi celebrà l’Assemblea de la Unió Catalanista, que aprovà les Bases de Manresa. L’increment de l’immigració, iniciat el 1925, permeté no solament una transformació de l’urbanisme, sinó una participació activa en els conflictes polítics (aixecament de l’Alt Llobregat, 1932; fets del 6 d’octubre de 1934) i en la guerra civil.

ART.- La catedral, dedicada a santa Maria de l’Alba, fou consagrada l’any 1548. El 1322 fou començada per Berenguer de Montagut, que hi posà la primera pedra el 1328, i fou continuada al segle XV pel mestre Arnau de Valleres, que participà a la famosa junta d’arquitectes de Girona del 1416. És d’estil gòtic i constitueix una solució intermèdia entre els temples d’una nau i de tres. Té capelles de planta quadrada a la capçalera poligonal, així com arcs botants dobles; segons l’estil català, té pilars vuitavats i capelles entre els contraforts. L’ornamentació hi és escassa, però s’hi conserven importants pintures i retaules de l’escola catalana, entre els quals hi ha obres de Pere Serra, Lluís Borrassà, Arnau Bassa i Jaume Cabrera. Són remarcables a la vila l’església dels Carmelites, construïda a partir del 1322 també per Berenguer de Montagut; la de Sant Miquel, reconstruïda l’any 1382, segons consta en una làpida; la de la Santa Cova, i el col·legi residencial dels jesuïtes, d’estil barroc.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Cambra de Comerç – Bàsquet – Centre d’Esports