Arxiu d'etiquetes: viles

Castellnou de Sogorb (Alt Palància)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 19,2 km2, 347 m alt, 991 hab (2014)

(o Castellnou, cast: Castellnovo, pop: Castelnó) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la vall del Palància. El terreny és accidentat pels darrers contraforts de la serra d’Espadà. El terme és drenat pel barranc del Baladrar, la rambla d’Almedíxer i el barranc de l’Almúnia.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb conreus de regadiu (blat, patates, hortalisses, blat de moro i arbres fruiters) i de secà (garrofers i oliveres), complementada per una petita indústria de teixits de cotó. Té jaciments de coure, que foren explotats a inicis del segle XIX. Àrea comercial de Sogorb.

La vila, d’origen islàmic, és al vessant sud del puig de San Cristóbal, on hi ha les ruïnes d’un antic castell islàmic; hi destaca l’església parroquial dels Reis, neoclàssica.

Enllaç web: Ajuntament

Castellfort (Ports)

3 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 66,7 km2, 1.181 m alt, 215 hab (2014)

Situat al sector meridional del massís dels ports de Morella, al peu sud de la mola d’Ares, a l’interfluvi de la rambla de Sellumbres i de la canada d’Ares, al nord-oest de Castelló de la Plana. Hi ha algunes hectàrees de bosc, principalment pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (blat, farratge, llegums i patates), complementada per la ramaderia ovina. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila es troba enlairada sobre una mola en posició defensiva, al lloc d’un antic castell islàmic; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, obra del 1734.

Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Pere (probablement d’origen pre-romànic) i al sud del terme, el santuari de la Mare de Déu de la Font o de la Font del Barranc.

Enllaç web: Ajuntament

Castellfabib (Racó)

14 Respostes

Municipi del Racó (País Valencià): 106,29 km2, 927 m alt, 282 hab (2014)

(cast: Castielfabib) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, vora l’Ebrón, afluent del Túria. Només una quarta part de la superfície del terme, molt accidentat, és conreada.

Hi predomina el secà (arbres fruiters, hortalisses i cereals), que encapçala, amb la ramaderia, l’oferta econòmica del municipi; el regadiu i l’apicultura són activitats complementàries. Àrea comercial de Terol

La vila, d’origen islàmic, és a la dreta del riu Ebrón, vora d’un turó on hi ha les restes de l’antic castell de Castellfabib, islàmic; l’església parroquial dels Àngels, destruïda pels carlins, va ser reconstruïda després del 1835. A l’altra banda del riu hi ha les restes de l’antic convent de San Guillermo (segle XIII).

Dins el terme hi ha, a més, les caseries d’El Royo, El Rato, Los Pajares, Los Santos, Mas de Jacinto i Tóveda.

Castell de Vilamalefa (Alt Millars)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 37,7 km2, 808 m alt, 105 hab (2014)

(cast: Castillo de Villamalefa) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià i estès en gran part per la vall del Vilamalefa, afluent del Millars per la dreta, al sud de Penyagolosa. Gran part del territori és cobert per garriga (en part, de propietat comunal), i algunes extensions de pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (cereals, vinyes i oliveres), complementada pel regadiu i la ramaderia (ovina), activitats que tanmateix no han pogut evitar el progressiu despoblament. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu, sobre un petit turó, al peu de l’antic castell de Vilamalefa, islàmic; l’església parroquial de Sant Pere és del segle XVIII.

El municipi comprèn, a més del poble de Cedraman, i un gran nombre de caserius i de masos aïllats, la majoria despoblats.

Enllaç web: Ajuntament

Castell de Castells (Marina Alta)

7 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 45,9 km2, 551 m alt, 442 hab (2014)

(o Castells de Serrella) Situat al límit amb el Comtat, entre les serres d’Alfaro, de la Xortà i de la Serrella, a la capçalera del riu de Gorgos, al sud-oest de Dénia. El terme comprèn també, al sud-est, un sector de capçalera de la vall de Tàrbena. La vegetació natural ocupa bona part del territori.

La vida econòmica del municipi és basa en l’agricultura, principalment de secà (cereals, ametllers i oliveres), la ramaderia ovina, l’avicultura i l’apicultura. Àrea comercial d’Alcoi.

La vila, d’origen islàmic, agrupa tota la població del municipi i es troba prop del naixement del riu de Gorgos, vora d’un turó on hi ha les restes de l’antic castell.

Dins el terme hi ha els despoblats de Bitla, actualment masia, i Aialt. El 1574 passà a dependre de la parròquia d’Alcúdia de Castell de Castells.

Castell, es (Menorca)

26 Respostes

Municipi de Menorca (Illes Balears): 11,66 km2, 19 m alt, 7.661 hab (2014)

(ant: Villacarlos) Situat a la costa oriental de l’illa, amb penya-segats, al sud, i cales, al nord.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre les tradicionals activitats agrícoles (farratge), pesqueres i ramaderes (boví, oví, porcí i aviram) i les més recents del turisme i la indústria (fabricació de bijuteria, del plàstic, alimentària i de la construcció). La proximitat de Maó ha contribuït a l’augment demogràfic del municipi.

La vila, entre les cales Esfonts i Corb, va ser creada pels anglesos en 1771-81 a l’indret de sa Raval Nova com a residència i campament militars; el centre urbà és una gran plaça d’armes voltada de casernes; l’església parroquial del Roser fou construïda en 1777-1805.

Dins el terme hi ha, a més, el poble de Trebalúger, la caseria de Toraixa i les antigues fortificacions del fort Marlborough, del castell de Sant Felip i del fort de Sant Carles.

El 1872 esdevingué municipi independent en separar-se de Maó.

Enllaç web: Ajuntament

Capdepera (Mallorca Llevant)

28 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 54,92 km2, 111 m alt, 11.385 hab (2014)

Situat a la part més oriental de l’illa, al vessant d’un turó, al nord-est de Manacor. L’interior és accidentat per les serres des Racó i de son Cervera; la costa és una successió de cales i espadats, com la punta de Capdepera, a l’extrem est de l’illa i on hi ha un far.

Les activitats agrícoles de secà (cereals, ametllers, oliveres i figueres), de regadiu (hortalisses), pesqueres (hi ha un port pesquer a Cala Ratjada) i ramaderes (bestiar oví i porcí) del municipi, s’han vist avui àmpliament superades pel turisme, que ha esdevingut la principal font de recursos i la causa d’un important creixement demogràfic a partir de la dècada de 1960. Indústria alimentària i confecció amb palmes de margalló. Àrea comercial de Manacor.

La vila, prop de la costa, conserva el nucli emmurallat (segle XIV), conegut com a castell de Capdepera. L’església parroquial de Sant Bartomeu és del segle XIX.

Dins el terme hi ha el nucli turístic de Cala Ratjada i, al cap Vermell, les coves naturals d’Artà.

Enllaç web: Ajuntament

Canyada de Beric, la (Matarranya)

1 Resposta

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 10,83 km2, 738 m alt, 102 hab (2014)

(cast: la Cañada de Verich) Situat als contraforts del vessant meridional de la serra de Cirerals, al sud d’Alcanyís, drenat pel barranc de la Canyada, que neix dins el terme i desguassa al Guadalop per la dreta. El terreny és accidentat i la major part del territori és ocupat per boscs de pi blanc, que són explotats econòmicament, per matolls, especialment romaní, i erms.

Altres recursos del municipi són la ramaderia (bestiar oví i cabrum, que aprofita les pastures naturals), l’agricultura, predominantment de secà (vinya, oliveres i cereals) i diversos jaciments d’argila i pedreres de granit (a la vall del barranc de la Canyada). Àrea comercial d’Alcanyís. La població, amb tot, tendeix a disminuir.

La vila es troba a la dreta del barranc de la Canyada. Fou de la jurisdicció de l’orde de Calatrava.

Dins el terme municipal hi ha un poblat ibèric.

Canet lo Roig (Baix Maestrat)

6 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 68,7 km2, 329 m alt, 760 hab (2014)

Situat entre la Tinença de Benifassà i la plana septentrional del Maestrat, al curs mitjà del riu Cérvol. Una part del terme és accidentada.

La vida econòmica del municipi es limita a l’agricultura, bàsicament de secà, amb cereals, oliveres i vinya. La manca d’altres recursos econòmics ha provocat un constant descens demogràfic durant tot el segle XX. Àrea comercial de Vinaròs.

La vila és al centre d’una vall limitada pel tossal de Canet (440 m alt); l’església parroquial, dedicada a Sant Miquel, conserva el retaule de la Missa de Sant Gregori, d’autor anònim del segle XVI, anomenat per aquesta obra el Mestre de Canet lo Roig.

Dins el terme hi ha nombroses masies, actualment en procés d’abandó.

Enllaç web: Ajuntament

Canet de Rosselló (Rosselló)

23 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 22,39 km2, 10 m alt, 12.602 hab (2012)

Situat al litoral, entre prop de la desembocadura de la Tet i l’estany de Sant Nazari (dit també estany de Canet), a la Salanca.

La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en el monocultiu de la vinya (producció de vi dolç natural) i la pesca de la sardina, que fou un recurs considerable a meitat del segle XX, ha estat profundament transformada pel turisme, concentrat a l’anomenada i llarga platja de Canet, on hi ha el nucli de Platja de Canet, un port turístic i el famós Casino. Increment de població que a l’estiu fins pot arribar als 70.000 habitants.

La vila és a 2 km de la costa, prop de la riba dreta de la Tet; havia estat emmurallada i protegida pel castell de Canet, construït a l’entorn de l’església romànica de Sant Martí; l’actual església parroquial de Sant Jaume és del segle XVI. El port és el punt de partida de tres llargs cables submarins.

Dins el terme hi ha l’antic lloc de Vilarnau.

Des del 1322 fou centre del vescomtat de Canet.