Arxiu d'etiquetes: viles

Pena-roja (Matarranya)

4 Respostes

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 83,29 km2, 746 m alt, 487 hab (2014)

(cast: Peñarroya de Tastavins) Situat a la dreta del Tastavins, que s’hi origina per la unió del barranc de Pena-roja i el de l’Escalona, i que és afluent del Matarranya, al límit amb el Baix Maestrat i accidentat pels contraforts meridionals dels ports de Beseit, a l’extrem meridional de la comarca. Prop del 85% del terme és improductiu, cobert de pinedes i garrigues.

Agricultura amb conreus mediterranis de secà (cereals, olivera, vinya). Ramaderia (bestiar porcí i oví) i avicultura. Les indústries tradicionals del cànem i del lli han desaparegut. Àrea comercial d’Alcanyís. Població en descens.

La vila és aturonada, destaca l’església barroca de Santa Maria la Major (segle XVIII).

Dins el terme hi ha el notable santuari marià de la Font.

Penàguila (Alcoià)

15 Respostes

Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 49,92 km2, 685 m alt, 324 hab (2014)

(trad: Penaila) Situat a la serralada Pre-bètica valenciana, accidentat per la serra d’Aitana i drenat pel riu de Frainos (o riu de Penàguila), afluent esquerre del riu de la Seta, a l’est d’Alcoi. El terme és força accidentat i la superfície conreada només ocupa una petita part del terme.

La principal activitat econòmica és l’agricultura, dominada pel secà, i els conreus més estesos són els cereals, als quals segueixen en importància l’olivera i la vinya. El regadiu, que aprofita les aigües dels barrancs de la Font i de Planes, produeix hortalisses i fruiters. Hi predominen les explotacions agràries petites. La indústria hi és pràcticament inexistent; cal esmentar únicament l’alimentària (farines) i la tèxtil (confecció). Àrea comercial d’Alcoi.

La vila és dominada per l’antic castell de Penàguila, avui arruïnat. Església parroquial de Santa Maria, del segle XVIII.

El municipi també comprèn el despoblat de l’Alqueria de Sanç.

Pego (Marina Alta)

45 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 52,85 km2, 82 m alt, 10.331 hab (2015)

Situat al nord de la comarca, al límit amb la Safor, no gaire lluny de la costa. El terme és accidental pels relleus de les diverses serres, últims contraforts de la serralada Prebètica. El sector nord-est del terme, la zona més propera al litoral, és una zona pantanosa.

La principal activitat econòmica és l’agricultura; malgrat això, una gran part del terme és domini dels boscos de pins i d’alzines. Al regadiu s’hi conreen cítrics i productes d’horta; l’arròs, conreu tradicional, ocupa només una petita part de la zona dels marjals, i està en procés de regressió. Al secà és conreen principalment oliveres, garrofers i ametllers. La indústria és una activitat subsidiària, si bé pren, cada cop més, una major importància: indústries alimentàries (licors, torrons), tèxtils i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Gandia.

La vila, d’origen islàmic, aturonada, és dominada per les restes de l’antic castell de Pego; església parroquial de Santa Maria (segle XVII) que conserva un retaule del segle XV; església d’Ecce Homo, bastida el 1759. Pertangué al ducat de Gandia des del segle XIV.

El municipi comprèn gran nombre de despoblats (a causa de l’expulsió dels moriscs el 1609), entre els quals l’Atzúvia de Francesc Miró, Uixola, Massil, Gaià, el Castelló, Cotes, Beniarrupaix, Atzeneta de Pego, Favara de Pego, Benumea, Benigàlip, Benigànim, Ambra, Atzaila, Beniparri, Benissulemà i Benixat.

Enllaç web: Ajuntament

Pedreguer (Marina Alta)

11 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 29,58 km2, 83 m alt, 7.438 hab (2014)

Situat al sistema Pre-bètic valencià, a la vall del Girona, al sud-oest de Dénia. El sector meridional és accidentat per diversos relleus que no superen els 400 m d’altitud, mentre que el nord és pla i comprèn el sector entre els rius Girona i Xaló o de Gorgos.

Els conreus de regadiu és dediquen principalment als tarongers i les hortalisses. A l’agricultura de secà els conreus més importants són els cereals i els ametllers, seguits dels garrofers i la vinya. Hi predomina la petita explotació. La indústria és diversificada: sobresurt l’alimentària i molt especialment la construcció de mobles. Hi ha nombroses urbanitzacions. Àrea comercial de Gandia.

La vila és d’origen islàmic; església parroquial de la Santa Creu.

El terme comprèn, a més, el despoblat de Matoses, el castell d’Ocaive i la masia d’Albardanera.

Ajuntament – Turisme – Club Bàsquet – Centre Excursionista

Paüls, les (Ribagorça)

19 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 81,74 km2, 1.431 m alt, 304 hab (2014)

(cast: Laspaúles) Situat a la vall de l’Isàvena (vall de les Paüls), afluent de l’Éssera, entre la serra d’Urmella i la de Vallabriga. El terme, que comprèn l’alta conca del riu, és molt accidentat i en bona part cobert de bosc i prats.

Agricultura de secà (cereals, patates i vinya), localitzada al sector central, més planer (altiplans de les Paüls). Ramaderia (bestiar boví, per a la producció de llet). Àrea comercial del Pont de Suert.

La vila és enlairada damunt la riba dreta de l’Isàvena. Església parroquial de Sant Pere.

Comprèn els antics termes de Nerill i d’Espès, annexats el 1966, a més dels pobles de Villarrué i Suïls, la caseria de Vilaplana, el llogaret d’Alins d’Isàvena i la quadra de Rins.

Paterna (Horta)

39 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 35,85 km2, 72 m alt, 67.156 hab (2014)

Situat a l’esquerra del Túria, en un territori pla, al nord-oest de València. El riu Túria, que rega el terme, en constitueix el límit sud, entre els municipis de Manises i Quart de Poblet.

L’economia es basa en l’agricultura i la indústria. Es conrea gran part del terme, encara que es troba en procés de regressió a causa de la pressió urbanística i industrial. Per als conreus de regadiu s’utilitzen les sèquies de Montcada, Tormos i Mestalla, i també aigua de pous. El principal conreu és el de tarongers; també s’hi conreen llimoners, fruiters i hortalisses. Al secà els conreus més estesos són els de garrofers. La propietat de la terra és molt repartida. Hi predominen les petites explotacions agràries. Pel que fa a la ramaderia, hi té certa importància l’ovina, també cal destacar la cria de porcs i l’aviram. La indústria és una activitat tradicional, a la qual es dedica una gran part de la població activa, on destaca l’alimentària, la derivada de la pell, la de la construcció i la fabricació de ganivets i els filats i teixits. És molt cèlebre la ceràmica de Paterna. Àrea comercial de València.

Important creixement demogràfic, especialment en el període 1961-80, a causa de la proximitat de València.

La vila és d’origen romà; església parroquial de Sant Pere (segle XVII), i restes de l’antic castell de Paterna. El 1746 es creà el comtat de Vila-Paterne.

El municipi comprèn, a més, els barris troglodites de les Coves d’Alborgí, les Coves de la Torre i les Coves del Batà, el barri treballador de la Ciutat Jardí i el poble de Sant Antoni de Benaixeve i l’antic hostal i església del Pla de Pou.

Enllaços web: Ajuntament – Junta Local Fallera

Orxeta (Marina Baixa)

1 Resposta

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 24,06 km2, 177 m alt, 875 hab (2014)

Situat als vessants de la serra d’Orxeta (671 m alt) i de la Relleu, a la riba dreta del riu de la Sella, el terme s’estén a banda i banda del riu. Una bona part del territori són erms, pasturatges o pinedes.

És conrea menys d’una quarta part del terme municipal i la major part es dedica als conreus de secà: els més estesos són els cereals, garrofers i ametllers; al regadiu s’hi conreen cítrics (llimoners i tarongers). Dins el terme hi ha el pantà d’Amadòrio. Petita indústria de materials de la construcció. La trajectòria demogràfica recent és la decadència general a les contrades interiors de la Marina.

La vila està situada a la dreta del riu de Sella i hi destaca l’església parroquial de Sant Jaume, bastida en 1759-61.

Enllaç web: Ajuntament

Orxa, l’ (Comtat)

9 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 31,76 km2, 268 m alt, 676 hab (2014)

(cast: Lorcha) Situat a la vall del Perputxent, als vessants de les serres de la Solana i de la Safor, a la riba dreta del riu d’Alcoi, que travessa el terme de banda a banda i que ha tallat l’estret de l’Orxa. El territori és muntanyós, i només una quarta part és conreat. Una gran part és poblat de garriga, així com boscos de pins i d’alzines.

Al sector agrícola, en el qual predomina el secà sobre el regadiu, els conreus més estesos són els d’oliveres i els garrofers. Aviram. L’activitat industrial és la base de l’economia. Àrea comercial d’Alcoi. Demogràficament, ha minvat des del començament del segle XX, principalment a causa de l’emigració exterior i interior.

La vila és encimada dalt d’un coster a la dreta del riu; destaca l’església parroquial dedicada a santa Maria Magdalena (reconstruïda el 1748). El 1644 la població fou arruïnada per un terratrèmol.

Dins el terme s’alçava l’antic castell de Perputxent, de l’orde de Montesa.

Orpesa (Plana Alta)

19 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 26,42 km2, 33 m alt, 9.625 hab (2014)

(cast: Oropesa del Mar) Situat a la subcomarca del Desert de les Palmes, a la dreta del barranc de Xinxilla, vora el litoral mediterrani, on forma el cap d’Orpesa i s’aixeca el far d’Orpesa que tanca pel nord la platja d’Orpesa, i al nord-est de Castelló de la Plana. El sector nord és format per una plana on antigament hi havia l’albufera d’Orpesa. Aproximadament la meitat del territori municipal forma una àrea de boscos de pins i de matolls amb abundància de margalló.

El principal recurs econòmic és l’agricultura; les àrees de regadiu, assaonades amb aigua de pous, produeixen plantes d’horta i cítrics; entre els conreus de secà, molt més extensos, excel·leixen els garrofers, la vinya, els ametllers i les oliveres. Hi predominen les explotacions agràries petites. Pedreres. La proximitat de la costa afavoreix el turisme i els serveis. Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila és als vessants d’un turó on hi ha les restes del castell d’Orpesa del temps de la dominació musulmana i que fou el centre de la baronia d’Orpesa. Durant els segles XVI i XVII estigué molt castigada pels pirates i hom bastí diverses torres de defensa: torre del Rei (o torre d’Orpesa), de Bellver, del Colomer, etc.

Durant les germanies hi tingué lloc la batalla d’Orpesa.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme

Orba (Marina Alta)

6 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 17,80 km2, 156 m alt, 2.216 hab (2014)

Situat a la subcomarca de les valls de Pego, entre el riu Xaló i el Girona; aquest darrer rega el terme amb els seus afluents, els barrancs de Fontilles i d’Orbeta. El territori és accidentat per relleus no gaire alts, que corresponen als últims estreps de la serra d’Aitana. El bosc cobreix gairebé la meitat del terme.

El principal recurs econòmic és l’agricultura: hi predomina el secà sobre el regadiu, que utilitza exclusivament aigua de pou. Els principals conreus són els de cereals, seguits pels d’ametllers, oliveres i garrofers, al regadiu hi ha tarongers. La indústria (ceràmica i fabricació de rajoles) complementa l’economia, juntament amb l’incipient sector de serveis. Àrea comercial de Gandia. Demogràficament tingué un increment cap al 1920, però després de minvar al voltant dels anys 1960, es recupera lentament.

La vila és a la plana, dominada pel turó on s’aixecava l’antic castell d’Orba.

El municipi comprèn, a més, la caseria d’Orbeta.