Arxiu d'etiquetes: viles

Puigpunyent (Mallorca Tramuntana)

16 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 41,60 km2, 223 m alt, 2.016 hab (2014)

(ant: Perpunyent) Situat al sector oest de l’illa, al peu del puig de Galatzó, a la serra de Tramuntana, al nord-oest de Palma de Mallorca; els termes de Banyalbufar i d’Estellencs la separen de la costa.

La població viu de l’agricultura; hi ha conreus de regadiu per al consum local; els de secà es destinen a cereals i llegums; a més, s’hi conreen oliveres, garrofers i ametllers. Ramaderia. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila és al centre de la vall de Puigpunyent; església parroquial de Santa Maria (segle XVIII).

El municipi comprèn, a més, el poble de Galilea i l’antic poble de Superna. El terme formà part de la baronia d’Andratx.

Enllaços web: Ajuntament – Escola Puig de na Fàtima

Puig de Santa Maria, el (Horta)

21 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 26,8 km2, 50 m alt, 8.883 hab (2014)

(ant: de Sebolla o d’Enesa) Situat al nord de la comarca, a la costa, baixa i arenosa, fins a la serra Calderona, on hi ha el barranc del Puig, al nord de València.

Els regatges derivats de la baixa sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, fan possible l’agricultura de regadiu, que ocupa la major part del terme. El principal producte són els conreus d’horta, les taronges i els fruiters. Diversificació del sector industrial: metal·lúrgica, alimentària i d’embalatges. Àrea comercial de València. Ha triplicat la població des del 1900 (llavors 1.923 h).

La vila, d’origen islàmic, està situada entre dos turons, en un dels quals hi ha les ruïnes de l’antic castell del Puig, que serví de base d’operacions a Jaume I en la conquesta de València (batalla del Puig de Santa Maria); monestir del Puig.

Dins el terme, on s’han trobat bon nombre de restes romanes, hi ha, a més, el santuari de Sant Jordi del Puig, la cartoixa d’Aracristi, la caseria de la Torre del Puig i el barri de les Pedreres del Puig.

Enllaç web: Ajuntament

Puçol (Horta)

17 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 18,11 km2, 25 m alt, 19.341 h (2014)

Situat al nord de la comarca, al límit amb el Camp de Morvedre, des dels últims contraforts de la serra Calderona fins a la costa, on hi ha una zona de marjals.

La baixa sèquia de Montcada, amb aigües derivades del Túria, rega el terme i permet l’agricultura de regadiu, que es destina als conreus d’horta i als tarongers, a l’interior. La indústria és molt variada, sobretot la metal·lúrgica, seguida de l’alimentària, la de mobles i la de fabricació de materials per a la construcció. Turisme (platja de Puçol). Àrea comercial de València. La població s’ha triplicat amb escreix des del 1900.

Vila d’origen islàmic, és separada del barri dels Hostalets de Puçol. Església parroquial de Sant Joan Baptista (consagrada el 1607 i reformada posteriorment). El 1811 hi tingué lloc, durant la guerra del Francès, la batalla de Puçol.

El municipi comprèn, a més, la caseria de les Cases de l’Estany.

Enllaços web: Ajuntament – Casa de Cultura

Prats de Molló (Vallespir)

49 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 145,09 km2, 735 m alt, 1.075 hab (2013)

(o Prats de Molló i la Presta) Situat a l’alt Vallespir, al peu dels pics dels Miracles i de la Comella, a la vall alta del Tec. El terme és accidentat (collada de Prats) i emprat en la seva major part per pastures i bosc.

Conreus de secà (cereals, patates). Ramaderia de bestiar boví, que aprofita les pastures d’alta muntanya, i oví. Importància del sector turístic i l’estiueig, gràcies en part a la seva funció balneària.

La vila és agrupada al voltant de l’església parroquial de Santa Justa i Santa Rufina (campanar romànic); el fort de la Guàrdia (1677-82 i les noves muralles (1683) que encara volten la vila són obra de Vauban. La porta d’Espanya i el pont de Santa Llúcia sobre el Tec han estat declarats monuments històrics.

El terme comprèn, també, l’antic hospital del Colldares, el despoblat de Vernadell, el santuari del Coral, el veïnat d’en Coma, el raval de la Clapera, els pobles de Sant Salvador i de la Presta, amb l’important balneari i veïnat de la Farga, l’església de Sant Martí de Vilaplana, la vella torre d’en Mir i les restes del castell de Perella.

El 1926 hi van tenir lloc els fets de Prats de Molló.

Prada (Conflent)

77 Respostes

Municipi i cap de la comarca del Conflent (Catalunya Nord): 10,87 km2, 357 m alt, 5.835 hab (2013)

(fr: Prades) Situat entre els contraforts septentrionals del Canigó i la vall de la Castellana, a la dreta de la Tet, a la conca del riu de Prada.

L’economia es basa en l’agricultura: els conreus de regadiu s’estenen al llarg del riu i es destinen al conreu de fruites, que és el principal recurs (presseguers, albercoquers, pomeres), i d’hortalisses i vinya. Dins el terme hi ha instal·lat un petit complex industrial, amb indústries dedicades al tèxtil i a la construcció.

La seva importància radica, però, en les seves funcions com a centre comercial i administratiu, en centralitzar els productes agrícoles de tot el sector comprès entre Illa i Vernet. Des del 1968 és seu de la Universitat Catalana d’Estiu i des del 1950 s’hi celebra el Festival Internaciona de Música, fundat per Pau Casals.

La vila és a la dreta de la Tet. Església parroquial de Sant Pere (segle XVII), de base romànica.

El municipi comprèn, a més, el poble de la Sagristia i l’antic nucli de Sant Martí de Canoà.

Portvendres (Rosselló)

22 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 14,77 km2, 23 m alt, 4.214 hab (2013)

(fr: Port-Vendres) Situat a la façana marítima de la Marenda, al sud-est de la comarca, accidentat pels últims contraforts de la serra de l’Albera. La costa, molt retallada, forma part de la Costa Vermella.

S’hi conreà vinya (secà). L’activitat de pesca, tradicionalment important, s’ha reduït considerablement a causa de l’avenç del sector turístic, que al seu torn ha provocat el desenvolupament de la indústria hotelera. Té importància la indústria alimentària, especialment la indústria conservera i la vinícola, amb vins dolços naturals. El creixement de la població ha estat molt lligat a l’evolució del tràfic portuari.

El port de Portvendres actual data del 1848, però el seu origen és molt antic i té activitat de passatge, l’única regular al nord de Barcelona, des del segle XVIII, l’activitat del qual s’intensificà a partir del 1867 amb la instal·lació del ferrocarril.

La vila es localitza entre els port i els primers contraforts de l’Albera. Església parroquial de Santa Maria (acabada el 1888).

Dins el terme hi ha també el poble de Cosprons, el barri de Pulilles, a la costa i algunes urbanitzacions.

Portellada, la (Matarranya)

1 Resposta

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 21,48 km2, 569 m alt, 234 hab (2014)

Situat a les conques del Matarranya i del seu afluent, el Tastavins, i drenat, a més, pel barranc de la vall d’Aura. Gran part del terme és cobert de pinedes i brolla de romaní.

Agricultura de secà (cereals -especialment blat-, oliveres i vinya) i de regadiu (patates, hortalisses, cereals i farratges), gràcies als regatges derivats d’una sèquia amb aigua procedent del riu Tastavins. La ramaderia (bestiar oví, cabrum i porcí) i l’avicultura complementen les activitats econòmiques. Àrea comercial d’Alcanyís.

La vila és al fons d’una vall i està dividida en dos sectors: el Mas de Dalt i el Mas de Baix. Església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià.

Portell de Morella (Ports)

2 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 49,67 km2, 1.076 m alt, 222 hab (2014)

Situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, el riu de la Cuba el separa de l’Aragó, accidentat per la serra del Bovalar. Drena també el terme la rambla de Sellumbres.

El territori, molt trencat, admet només una agricultura de secà de muntanya, destinada sobretot al conreu de cereals, mentre que una gran part del terme, cobert de pinedes i pastures, és aprofitat per les ovelles. Petita indústria tèxtil. Àrea comercial de Morella. Població en descens.

La vila és d’origen islàmic i té carrers trencats i irregulars. L’església parroquial de l’Assumpció té una portada barroca.

El municipi comprèn, a més, el santuari de la Mare de Déu de la Font, el llogaret de les Alberedes de Portell i les caseries dels Grevolars i els Pereagustins.

Enllaç web: Ajuntament

Porreres (Mallorca Pla)

16 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 86,91 km2, 161 m alt, 5.369 hab (2014)

Situat al sud-est des Pla, a l’est de Palma de Mallorca.

S’hi conrea gran part del terme municipal; la resta de la superfície no urbanitzada està ocupada per màquia de garrofer, pinedes i alzinars. Agricultura de secà, amb conreus d’ametllers, garrofers i altres arbres fruiters. Ramaderia de bestiar porcí i aviram. Pedreres, que s’aprofiten per a l’obtenció de ciment i materials per a la construcció (rajoles). Té importància l’activitat industrial: sobresurt l’alimentària, especialment la conservera, seguida per la derivada de la fusta (mobles). Àrea comercial de Palma de Mallorca. Població en descens, acusà un màxim demogràfic el 1930 (5.457 h).

La vila és d’origen islàmic. L’església parroquial de Sant Joan (segles XVII-XVIII) és de grans proporcions i conserva una notable creu gòtica.

El municipi comprèn, a més, l’ermita de Santa Creu d’En Nét.

Enllaços web: Ajuntament – Auditori – Institut – Televisió – Club Atletisme

Polop (Marina Baixa)

9 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 22,81 km2, 236 m alt, 4.313 hab (2014)

(o Polop de la Marina) Situat a la cara est del sistema Pre-bètic valencià, a la vall de Callosa, formada pel riu Guadalest, el terme s’estén a banda i banda del riu.

Hi prepondera l’agricultura de secà (ametllers i oliveres), però gràcies a diverses fonts i aigua de pous s’hi conreen cítrics (taronges). Indústria de la construcció i dels serveis, beneficiades per la proximitat dels grans centres turístics de la costa. Àrea comercial d’Alacant. L’any 1981 superà la xifra d’habitants del 1910 (1.630) i des de llavors no ha parat de créixer.

La vila és al peu de l’antic castell de Polop, d’origen islàmic, que esdevingué centre de la baronia de Polop. Església parroquial de Sant Pere.

El municipi també comprèn el llogaret de Xirles i el veïnat d’Almàssera.

Enllaç web: Ajuntament