(Barcelona, segle X)

Segon vescomte de Barcelona conegut. Probablement era fill d’Ermemir, el seu antecessor al càrrec.

Certament era pare del seu successor, Guitard.

(Catalunya, segle XI – 1077/80)

Vescomte de Barcelona (abans 1041 – 1077/80). Fill i successor del vescomte Bernat Udalard, que va morir quan Udalard II era encara petit; per aquest motiu, el seu oncle Guislabert, què més tard fou bisbe de Barcelona, exercí el vescomtat fins a la majoritat del nebot.

Casat amb Guisla de Balsareny, vídua de Berenguer Ramon I de Barcelona, i mare del comte Ramon Berenguer I, sostingué amb aquest últim un enfrontament, donant així suport a la revolta de Mir Geribert, cosí seu, al Penedès.

Es reconcilià amb ell ja abans de la sentència arbitral dictada per diversos prohoms, entre ells Oliba (1046). Vers el 1070 va assistir a la gran reunió que tingué lloc amb motiu de la promulgació dels Usatges.

A la seva mort el succeí el seu fill Gelabert Udalard.

(Catalunya, segle X – vers 1014)

Vescomte de Barcelona (vers 985 – vers 1014). Fill i successor del vescomte Guitard. Es casà amb Riquilda, filla de Borrell II.

El 985, arran de la gran expedició d’al-Mansur contra Barcelona, el comte Borrell, que n’era absent, li encarregà la defensa de la ciutat; havent estat capturat, fou conduït a Còrdova amb els captius cristians.

Durant els cinc anys que hi va restar presoner, exercí el vescomtat el seu germà Geribert. Rescatat a mitjan 990, reprengué les funcions vescomtals fins que, a la seva mort, el succeí el seu fill Bernat Udalard.

(Catalunya, segle XII)

Vescomte regent de Barcelona. El deixà en aquest lloc el seu oncle Reverter, hereu del vescomtat, quan vingué el 1133 del Marroc per fer valer els seus drets i abans de tornar-hi per continuar ajudant el soldà en la lluita contra els almohades.

Guillem fou persona de poc seny i, malgrat els esforços que de lluny feia el seu oncle, fou substituït en les funcions vescomtals per Berenguer Ramon de Castellet.

(Barcelona ?, 1090 – Marroc, 1142)

Vescomte de Barcelona. Fill i hereu de Gelabert Udalard, de qui heretà el càrrec vescomtal.

Havent-se traslladat al Marroc per oferir els seus serveis al soldà com a cap de les tropes cristianes que hi lluitaven contra els almohades, tornà a Barcelona el 1133 per arranjar la successió al seu càrrec; tornà al Marroc, i deixà com a regent el seu nebot Guillem Saguàrdia, que fou suplantat per Berenguer Ramon de Castellet.

Guerrer de gran fama, morí lluitant i el seu cadàver fou crucificat.

En el títol vescomtal fou succeït pel seu fill Berenguer Reverter (mort 1158), el qual s’havia educat al Marroc. Un altre fill, que prengué el nom d’Abulhassan Alí Abenreverter, fou reconegut com a heroic guerrer contra els almohades.

(Barcelona, segle X – vers 985)

Vescomte de Barcelona (vers 966-vers 985). Primera anella segura del llinatge vescomtal de Barcelona. Hom el creu fill del seu antecessor Gombau.

El 966 era marmessor del comte Miró I de Barcelona i els anys 974 i 976 anà a Còrdova, com a ambaixador del comte Borrell II.

Refermà el lligam amb aquest casant dos dels seus fills, Udalard I -que el succeí- i Geribert, amb dues filles d’aquell, Riquilda i Ermengarda.