Vall, afluent de la Tet per la dreta, entre Joncet i Serdinyà. En bona part forma el municipi.
Marçana, vall
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: valls
Marc, vall d’en -Mallorca-
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Vall, a l’oest de la vila; és la capçalera del torrent de Sant Jordi.
Madrona -Segrià-
Despoblat, a la vall de la coma Madrona, afluent, per l’esquerra, del riu de Set, al nord del terme.
Lullén, vall de *
(Serra de Portaceli, Camp de Túria)
Antic nom de la vall del monestir de Portaceli.
Llosars, vall de
(o Llosas) Una de les capçaleres de la Vallhiverna, a la qual aflueix per la dreta. S’origina a la fosa de la glacera de Llosars, al vessant meridional de l’Aneto.
L’erosió remuntant de la conca de recepció de l’estany de Llosars (2 493 m alt) ha obert pregons esvorancs en el massís granític, prolongat al sud-est per la cresta de Llosars, entre la bretxa alta de Llosars i la bretxa de Llosars.
El barranc de Llosars, però, té un pendent suau, que esdevé gairebé nul a la pleta de Llosars (2 250 m alt), entre la qual i la Vallhiverna hi ha un lloc per al campament de Llosars. El principal immissari a l’estany procedeix de l’estany petit de Llosars.
Llosa, la -Baixa Cerdanya-
(Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Antic poble, situat a la vall de la Llosa, a la dreta del riu de la Llosa, aigua amunt del poble, sota les ruïnes del castell de Lles.
Pertangué a la mitra d’Urgell. La capella del castell esdevingué santuari dels Àngels de Viliella.
Llivis, els
Dena i caseria, situada uns 6 km al sud de la ciutat; hi ha una església dedicada a sant Pere Màrtir.
Lliterola, vall de
Vall, a la vall de Benasc, afluent per la dreta de l’Éssera davant els banys de Benasc, que davalla de la línia de crestes que la separa de Comenge, entre el pic de Perdiguero i els pics de Cabrioles, fesa pel coll de Lliterola (3.052 m alt).
Al vessant meridional s’estén la gelera de Lliterola, que alimenta l’estany de Lliterola, l’emissari del qual és el torrent de Lliterola.
Llipodera, riu de la
Curs d’aigua del massís del Canigó, afluent esquerrà del riu de Cadí.
Neix a la línia de crestes formada pel pic de Sethomes, el coll de Bocacerç, el pla Guillem i la creu de la Llipodera (2.040 m alt).
Forma la vall de la Llipodera.
Llengonella, coma de
Vall estesa des del vessant meridional del pic de Cataverdís, el port de Llengonella i el port d’Arinsal fins a Llorts, a la ribera d’Ordino.
Centren la coma els estanys de Llengonella, l’emissari dels quals és la riera de Llengonella.
Dades dels Països Catalans 