Arxiu d'etiquetes: Vallespir

Cluses, les (Vallespir)

5 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 8,91 km2, 135 m alt, 260 hab (2012)

(o la Clusa) Situat al vessant nord de la serra de l’Albera, a la vall mitjana del Rom, prop del coll del Pertús, al límit amb l’Alt Empordà. Bona part del terreny és cobert de boscs d’alzina surera.

El cap del municipi és el poble de la Clusa d’Amunt, format al voltant de l’antic castell de la Clusa i de l’església parroquial de Sant Nazari, pre-romànica, de planta basilical amb tres absis, i conserva part de la decoració mural.

El castell i l’església s’aixequen sobre les ruïnes d’una de les dues fortificacions de la Clusa, construccions romanes del segle III; l’altra fortificació, de la qual també es conserven les ruïnes, és anomenada el Castell dels Moros, obra de remarcable solidesa que també pot ésser datada el segle III.

Completen el municipi els veïnats de la Clusa del Mig, a la dreta del Rom, vora la carretera de Perpinyà a Barcelona; i la Clusa d’Avall, a l’esquerra del Rom.

Àrea comercial de Perpinyà.

Banys del Tec, els *

Deixa un comentari

(Vallespir)

Nom amb que també ha estat conegut el poble dels Banys d’Arles.

Banys, fort dels

2 Respostes

(els Banys d’Arles, Vallespir)

Petit fort quadrat, d’uns 70 o 80 m de costat, construït el 1670 per l’enginyer militar francès Saint-Hilaire i millorat per Vauban (1683) a l’indret d’una antiga torre de defensa medieval que havia estat construïda per Nunyó Sanç i que és citada el 1389 com a torre del Puig dels Banys. Fou derruïda el 1688.

És damunt de la població, a la dreta del riu de Montdony. Aquest poble fou anomenat durant un quant temps, per aquest motiu, el Fort dels Banys.

Ceret (Vallespir)

60 Respostes

Municipi i capital comarcal del Vallespir (Catalunya Nord): 37,86 km2, 154 m alt, 7.621 hab (2012)

Estès per la vall mitjana del Tec fins a la serralada que separa la comarca de l’Alt Empordà. La zona muntanyosa és coberta de boscos de diverses espècies.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre la ramaderia i l’agricultura, de secà i de regadiu, dedicada especialment a les cireres (que són la fruita més primerenca del mercat francès) i a la vinya, que produeix vi dolç de qualitat i ha donat lloc a una cooperativa vinícola. La indústria ha estat superada pel creixement de l’estiueig i el turisme, que han impulsat l’economia del municipi.

La vila és al vessant septentrional del turó de Bolaric, conserva part de les antigues muralles i el pont del Diable (o pont de Ceret), sobre el Tec, del 1340; l’església parroquial de Sant Pere, amb un campanar del segle XI, va ser restaurada el XVIII; destaquen també, la font dels Nou Raigs (segle XIV), restaurada el 1713, i el Museu d’Art Modern (1950), amb obres dels nombrosos artistes que s’hi van establir a començament del segle XX i que foren anomenats de l’escola de Ceret (Ceret ha estat anomenat la Meca del Cubisme).

El 1660 hi tingué lloc la conferència de Ceret per tal d’establir la frontera franco-espanyola després del tractat dels Pirineus.

Dins el terme hi ha el barri del Pont de Ceret, el veïnat de la Cabanassa, el santuari de Sant Ferriol i l’església de Sant Jordi del Carner. Al sector del sud-est hi ha la zona residencials dels Alts de Ceret.

Badia, la -Vallespir-

Deixa un comentari

(Serrallonga, Vallespir)

Veïnat, situat a la dreta del riu de Galdares, entre els pobles de la Menera i de Serrallonga.

Bacivers, puig de

Deixa un comentari

(Castell de Vernet, Conflent / Prats de Molló, Vallespir)

Cim (2.680 m alt) del massís de Sethomes, el més occidental del Canigó, entre els dos municipis.

Banys d’Arles, els (Vallespir)

23 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 29,43 km2, 240 m alt, 3.680 hab (2012)

(ant: els Banys del Tec; fr: Amélie-les-Bains) Situat a banda i banda del riu Tec.

Les principals fonts d’ingressos del municipi provenen del turisme i del comerç, gràcies a les estacions d’aigües sulfuroses. També és important la indústria, sobretot del paper, i la ramaderia. La població ha augmentat progressivament a partir de mitjan segle XIX.

A partir del 1840, l’administració francesa va donar al municipi el nom oficial d’Amélie-les-Bains, en honor de la reina Maria Amàlia, que hi passava temporades.

El poble conserva nombroses restes romàniques, sobretot termes, i les restes de l’antiga església dels Banys, del segle XII.

El terme comprèn els antics municipis de Palaldà i de Montalbà de l’Església.

Avetera, torre de l’

4 Respostes

(la Bastida – Sant Marçal, Rosselló / Cortsaví, Vallespir)

(ort ant: torre Betera) Antiga torre de defensa medieval, rodona, en part destruïda, situada en un turó a 1.436 m alt, a l’est de puig de l’Estela, al massís del Canigó. Es termenal dels tres municipis.

A l’est de la torre es troben les mines de l’Avetera, de ferro, dites també els meners de les Índies explotades per la Societat de les Mines d’Avetera; són les úniques de les antigues mines de ferro dels Pirineus catalans que han aconseguit de sobreviure gràcies a l’estructura favorable del jaciment.

El material és transportat per vagonetes aèries fins a Arles, on, fins al 1932, perdurà una petita indústria metal·lúrgica. Al costat de la mina hi ha la colònia minera.

Arles, monestir d’

22 Respostes

(Arles, Vallespir)

Antiga abadia benedictina (Santa Maria d’Arles), dins l’actual vila d’Arles que es formà al seu redós.

El monestir fou erigit vers l’any 785 per Castellà, monjo emigrat de terres ocupades per musulmans. Primer fou establerta en uns antics banys termals d’època romana (els Banys d’Arles) i es titulà Santa Maria de Vallespir. Obtingué diversos preceptes carolingis d’immunitat entre els anys 820 i 881. L’any 858 l’abadia fou saquejada per pirates normands i per sarraïns. Al començament del segle X abandonà els antics banys i hom l’establí a l’indret actual.

A l’època comtal fou molt afavorida pels comtes de Cerdanya i de Besalú. A mitjan segle XI tingué una etapa de crisi per les rivalitats dels senyors veïns; el comte Bernat II de Besalú intentà de remeiar-ho unint-la (1078) a l’abadia occitana de Moissac. La unió durà quatre segles.

L’any 1592 fou unida a la Congregació Claustral Tarraconense, de la qual se separà a la darreria del segle XVII, quan el Vallespir ja havia estat annexionat a França. L’any 1592 hom li uní Sant Andreu de Sureda, unió que durà fins a l’any 1734.

Fou secularitzada durant la Revolució Francesa, l’església restà com a parroquial de la vila d’Arles. Diversos priorats depenien de l’abadia d’Arles.

L’església actual fou renovada entre els anys 1141 i 1157, aprofitant part de l’edificació anterior. És una basílica orientada a ponent, però amb doble capçalera, que guarda la disposició de l’església, que fou consagrada l’any 1046.

Té un interessant timpà esculpit, del segle XI, d’inspiració bizantina; a l’exterior i prop de la porta d’entrada hi ha un sarcòfag cristià, probablement del segle V, anomenat la Santa Tomba, per tal com, segons la llegenda, guardà durant un temps els cossos de sant Abdó i de sant Senén (la pietat popular hi ha volgut veure fets extraordinaris relacionats amb la presència d’aigua al seu interior). Damunt el sarcòfag hi han estat incrustats els elements escultòrics d’una interessant tomba del segle XII.

A l’interior de l’església foren descobertes, el 1954, pintures romàniques semblants i de la mateixa època que les de Sant Martí de Fonollar. A la capella de sant Abdó i de sant Senén hi ha un gran retaule de fusta daurada, del segle XVII, on hi ha els busts reliquiaris dels sants, obra de Miquel Alerigues (segle XV).

La llegenda de la translació a Arles dels cossos dels dos sants, recollida el 1591 per Miquel Llot de Ribera (Llibre de la traslació), atribueix a les gestions fetes a Roma per un abat Arnulf, a la fi del segle X, la presència al monestir d’aquestes relíquies.

El claustre és gòtic, de la fi del segle XIII; al seu voltant es conserven les restes del palau abacial i d’altres dependències.

Arles (Vallespir)

32 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 28,82 km2, 277 m alt, 2.671 hab (2012)

(fr: Arles sur Tech) Estès a banda i banda del riu Tec. El sud del terme, molt accidentat per serres i turons, és cobert de boscos en explotació, especialment castanyedes.

L’economia local es basa en l’agricultura de regadiu (horta, fruiterar i gramínies) i de secà (cereals i vinya), complementada per una petita activitat tèxtil cotonera.

La vila, cap de cantó, es troba a l’esquerra del Tec. Deu el seu origen en l’antic monestir benedictí de Santa Maria d’Arles. Hi destaca l’església de Sant Salvador (que havia estat l’església parroquial abans que ho fos la del monestir), amb un campanar romànic. També hi ha algunes cases amb finestres gòtiques.

Dins el terme es troben, a més, el llogaret de Fontanills, l’antic priorat de Sant Pere de Riuferrer i algunes masies, com la del Codalet dels Banys i les dues de la vall de la Batllia.