Arxiu d'etiquetes: Vallès Oriental

Campins (Vallès Oriental)

5 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 7,29 km2, 321 m alt, 470 hab (2016)

0valles_orientalSituat al vessant meridional del Montseny i drenat per al riera de Campins o de Pertegàs, al nord de Sant Celoni i al nord-est de Granollers. Hi abunden els boscos d’alzines, alzines sureres, pins i castanyers.

Les activitats agrícoles de secà (cereals, patates, alfals), de regadiu (farratges, cereals, patates i llegums) i ramaderes (bestiar boví) tradicionals fan de complement a l’estiueig i al turisme, principals fonts d’ingressos del municipi. Àrea comercial de Granollers. La població es troba molt repartida pels nombrosos caserius del terme, com el de Can Pitarra.

El poble ja és esmentat el 984; l’església parroquial (romànica del segle XII, molt modificada en el decurs dels segles), on hi ha les restes d’una antiga fàbrica de ciment, és dedicada a sant Joan Baptista; al sud del poble hi ha l’ermita de Sant Guillem.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Caldes de Montbui (Vallès Oriental)

48 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 37,45 km2, 203 m alt, 17.137 hab (2016)

0valles_orientalAl límit amb el Vallès Occidental, travessat de nord a sud per la riera de Caldes, afluent del Besòs, al nord de Barcelona. La zona muntanyosa és coberta de grans superfícies de bosc; al terme també hi ha diverses fonts d’aigües termals (de fins a 70,9 ºC) d’aigües clorurades, indicades per al reuma articular (aigües de Caldes de Montbui).

L’economia es reparteix entre l’agricultura, essencialment de secà (cereals, vinya i olivera), la ramaderia (granges avícoles) i la indústria, força diversificada (tèxtil, metal·lúrgica, adobament de pells, de la fusta i alimentària. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig, amb diversos establiments balnearis. Àrea comercial de Granollers.

pobl_caldes_montbA la vila, que conserva, restaurades, les termes romanes, destaquen també l’església parroquial de Santa Maria (1585-1714), amb portalada barroca, que conserva la majestat de Caldes, talla romànica del segle XIII; el Museu Arqueològic; el Museu Romàntic Delger; la casa museu Manolo Hugué, i la Font del Lleó, d’aigües termals, d’estil neoclàssic ornamental i amb columnes dòriques.

La població fou cremada i saquejada per les tropes de Felip V de Borbó (segle XVIII) i sofrí l’ocupació de les tropes napoleòniques (segle XIX). L’arxiu municipal conserva documentació des del segle XV.

Dins el terme, abundant en restes romanes, hi ha l’ermita de la Mare de Déu del Remei (el Remei de Caldes), del segle XVI, el poble de Sant Sebastià de Montmajor, amb església romànica, així com diverses urbanitzacions i esglésies arruïnades.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Centre Escursionista

Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental)

14 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 28,64 km2, 307 m alt, 8.915 hab (2016)

0valles_oriental(o Sant Pere de Bigues)  Situat a la vall de la riera de Tenes. El terreny és molt muntanyós, sobretot al sector nord-oriental, dominat pels espadats de Bertí i de Gallifa, hi abunden boscs de pins i pastures. El 1994, un any marcat per les catàstrofes naturals al Principat, el municipi va ser un dels més afectats pels incendis de l’estiu i els aiguats de la tardor.

La vida econòmica local es reparteix entre l’agricultura (conreus de secà: avellaners, vinya, cereals i oliveres), la ramaderia i la indústria tèxtil i alimentària. També és un important centre d’estiueig, actualment poblat d’urbanitzacions. Àrea comercial de Granollers.

El cap del municipi és el poble de Bigues; l’antiga església és esmentada ja el 1059, i l’actual és dedicada a sant Pere (1737).

A més de Riells del Fai, on hi ha l’antic monestir benedictí de Sant Miquel del Fai, el terme comprèn també el poble de Sant Mateu de Montbui, on es conserven restes del castell de Montbui, i els veïnats de Vallblanca de Riells i la Vallroja, i l’antiga parròquia de Sant Bartomeu de Mont-ras.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ametlla del Vallès, l’ (Vallès Oriental)

8 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 14,24 km2, 281 m alt, 8.337 hab (2016)

0valles_orientalSituat al nord de la ciutat de Granollers, entre la riera de Tenes i la vall del Congost. A la part muntanyosa del terme abunden els boscos, sobretot de pins.

La vida econòmica local gira entorn de l’agricultura i de diverses indústries, establertes principalment al voltant de l’autovia que creua el terme. El municipi es també un tradicional centre d’estiueig i és ple d’urbanitzacions.

A la part alta del poble hi ha l’església parroquial de Sant Genís i, a la part baixa, l’edifici modernista de la casa de la vila. Altres cases, modernistes i noucentistes, abunden també al nucli urbà.

Dins el terme, on han estat trobades importants restes arqueològiques, hi ha algunes antigues masies i els veïnats del Serrat de l’Ocata, Mas Febrera, Mas Dorca i Pinar i Portús.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Aiguafreda (Vallès Oriental)

18 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 7,90 km2, 404 m alt, 2.467 hab (2016)

0valles_orientalSituat a l’extrem occidental del massís del Montseny, a la vall alta del Congost. La forma de poble-camí del nucli urbà denota el seu emplaçament damunt l’antiga via romana a Ausa. El terme és relativament boscat (pins i alzines).

L’activitat econòmica dominant és la indústria tèxtil de filats i teixits de cotó i la metal·lúrgica de maquinària tèxtil. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig, la qual cosa fa que, durant l’estiu, es dupliqui la població. Subàrea comercial de Granollers.

El poble està assentat dins el pas natural del Congost, al llarg de la carretera de Barcelona a Puigcerdà. Al nucli primitiu, Aiguafreda de Dalt, hi ha l’antiga església parroquial del segle XI, ruïnes del castell d’Aiguafreda i restes megalítiques.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques