Arxiu d'etiquetes: Vallès Oriental

Bell-lloc -Vallès Oriental-

3 Respostes

(la Roca del Vallès, Vallès Oriental)

Antic terme i castell, esmentat ja el 1073, la torre de l’homenatge del qual fou transformada el 1704 en capella de Sant Pau. El 1099 existia ja l’església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa.

Fou donat el 1117 al monestir de Sant Pau del Camp, el 1314 tornà als Bell-lloc, que n’havien conservat la castellania; el castell fou destruït el 1808, durant la guerra del Francès.

Els sepulcres dels Bell-lloc foren traslladats el 1855 de Sant Pau del Camp a l’església de Sant Pere (comtat de Bell-lloc).

Batllòria, la

1 Resposta

(Sant Celoni, Vallès Oriental)

Poble, al límit amb els termes de Gualba i Breda, a l’esquerra de la Tordera.

Fins al començament del segle XX era cap efectiu del municipi de Montnegre.

La població ha augmentat gràcies a la industrialització (productes farmacèutics, fibres artificials).

Ardenya, riera d’ -Vallès Oriental-

1 Resposta

(Vallromanes, Vallès Oriental)

Riera, que neix al vessant occidental de la serra de Sant Mateu i desemboca a la riera de Vallromanes, per l’esquerra, prop del Raval.

Aquae Calidae *

1 Resposta

(Vallès Oriental)

Nom donat a l’època romana a la població de Caldes de Montbui.

Aigües, torre de les

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental)

Masia del terme de Palou. Tenia una capella (capella de les Aigües) dedicada a la Mare de Déu de les Neus; la imatge, coneguda per la Mare de Déu de les Aigües, fou traslladada a la parròquia de Palou.

Aiguafreda de Dalt

2 Respostes

(Aiguafreda, Vallès Oriental)

Antic centre del municipi, format per l’antiga església parroquial de Sant Martí, la rectoria i algunes masies properes, aigua amunt del torrent del Martinet, a l’extrem occidental del massís del Montseny.

L’església, anomenada aleshores de Sant Martí del Congost, amb el seu territori, fou donada el 875 pel comte de Barcelona Guifré I el Pilós al monestir de Sant Joan de les Abadesses. És conserven actualment d’aquesta època la nau amb volta de canó, l’absis, decorat a l’exterior amb una cornisa d’arquets i amb faixes llombardes, i la finestra de la façana de ponent.

Aquesta parròquia fou traslladada el 1868 a les Ferreries (o Aiguafreda de Baix, l’actual poble d’Aiguafreda) amb el nom de Santa Maria d’Aiguafreda.

Hi és venerat encara el Sant Crist d’Aiguafreda talla de fusta del segle XVI o del XVII.

Agudes, pic de les

8 Respostes

(Selva / Vallès Oriental)

Cim (1.706 m alt) del Montseny, entre les dues comarques. Forma, amb el Turó de l’Home, una de les tres unitats morfològiques del massís.

Al seu peu neix el riu Tordera. Faigs i rodals d’avets.

Vilanova del Vallès (Vallès Oriental)

5 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 15,20 km2, 91 m alt, 5.285 hab (2017)

0valles_oriental(o de la Roca)  Segregat el 1983 dels termes de la Roca del Vallès i de Montornès del Vallès (la part corresponent al nucli, dit el Raval). És situat a l’esquerra de la riera de Mogent, a l’extrem sud-oriental de la comarca.

Tradicionalment ha estat un nucli agrícola de secà, encara que actualment està en regressió. Modernament hi han estat instal·lades algunes indústries i diversos polígons industrials. És lloc de residències secundàries i estiueig. Àrea comercial de Granollers.

El poble és situat a l’esquerra de la riera de Mogent, a l’extrem sud-oest del terme. L’església parroquial de Sant Esteve és coneguda modernament per l’advocació de Santa Quitèria.

El municipi comprèn, a més, diverses urbanitzacions (Can Nadal, l’Alegre, Mirambell i el Pinar). Ja havia format municipi independent del 1936 al 1939.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilalba Sasserra (Vallès Oriental)

3 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 6,05 km2, 200 m alt, 690 hab (2017)

0valles_orientalSituat al vessant nord de la serra del Corredor, a la divisòria d’aigües entre el Besòs i la Tordera. El petit territori és cobert en part de bosc de pins i alzines.

Alterna l’agricultura de secà (cereals i farratge) amb la de regadiu. Ramaderia bovina; aviram. Àrea comercial de Granollers.

El cap del municipi és el poble de Trentapasses, a l’extrem septentrional, únic nucli de població agrupada. L’antiga església parroquial de Santa Maria de la Serra, anomenda anteriorment Santa Maria de Vulpeies (Vilalba Sasserra des del segle XV), és esmentada ja el 1023, l’edifici fou renovat el segle XIII i ampliat als segles XVI i XVII. A ponent de Trentapasses hi ha el dolmen de la Pedra de l’Arca.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vallromanes (Vallès Oriental)

7 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 10,65 km2, 153 m alt, 2.514 hab (2017)

0valles_orientalSituat als vessants nord-occidentals de la serra de Sant Mateu, drenat per la capçalera de la riera de Vallromanes (afluent, per l’esquerra, de la riera de Mogent), i és drenat també per la riera d’Ardenya, al sud de la comarca, al límit amb el Maresme. El territori és muntanyós, ocupat en una bona part per matollar i bosc de pins i alzines.

Agricultura de secà (cereals, fruiters, farratges, llegums i vinya). Ramaderia bovina i ovina. És important la funció de zona de segones residències i estiueig. Àrea comercial de Granollers.

El poble és a la vora de la riera de Vallromanes; església parroquial de Sant Vicenç. torre Tavernera, notable masia fortificada. El lloc pertangué al castell de Sant Miquel de Montornès, les ruïnes del qual s’enlairen al límit amb el terme de Montornès del Vallès, municipi del qual formà part fins al 1940.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques