Poble (1.041 m alt) i antic municipi: 24,86 km², agregat a l’actual el 1970. Situat en un petit replà sobre el vessant dret de la Garona, Formà part del terçó de Marcatòsa.
La minva constant de població des del 1860 ha estat compensada només en part per la immigració no catalana.
L’església parroquial de Sant Pere conserva un absis i una pica baptismal romànica.
Dins l’antic terme hi ha els pobles d’Aubert, Montcorbau i Mont.
(Espot, Pallars Sobirà / Naut Aran, Vall d’Aran)
Cim (2.813 m alt) de la cresta que uneix el gran tuc de Colomers al tuc de Ratera (entre el portell de Colomers, al sud, i la bretxa de Bergús -2.750 m alt-, al nord), que limita els dos termes. El coll de Bergús (2.765 m) el separa, a l’est, de la serra de Crabes.
Al vessant meridional del pic, formant part de la capçalera de la ribera de Sant Nicolau, hi ha l’estany de Bergús (o de Colomers d’Espot) (2.450 m alt), que, tot i formar part de la conca de la Noguera Ribagorçana, pertany al terme d’Espot; més amunt, a 2.480 m alt, hi ha els estanys superiors de Bergús.
Ha estat anomenat també pic del Desengany.
Coma de la vall de Toran, al vessant septentrional de la serra de pica Palomera (a la qual s’uneix al cap de Beredera, de 2.180 m alt, que presideix la capçalera).
És drenada pel barranc de Beredera, emissari de l’estany de Beredera i afluent del riu de Toran.
Poble (910 m alt), en un coster, a la dreta de la Garona. L’església parroquial de Sant Martí és romànica.
Vora el riu, sota el veí poble de Begòs, hi ha la central hidroelèctrica de Benòs, construïda l’any 1952, que rep l’aigua canalitzada de la Garona (des de la central de Viella pel canal de Benòs), del riu d’Et Joeu i del riu de Varradòs.
Poble (1.000 m alt), situat en un coster, a la dreta de la Garona.
L’església parroquial de Sant Roc, annexa a la de Benòs, és romànica, i conserva la pica beneitera i les fonts baptismals primitives, així com algunes escultures del segle XVII, policromades, d’estil molt popular. Sobresurt la Casa Socasau.
Pertanyia al terçó de Lairissa.
Serra de la zona axial pirinenca, que es desprèn de la línia de crestes al pic d’Orla (2.618 m alt) i va baixant fins prop de Montgarri.
Termenal dels antics municipis de Bagergue i de Tredòs, separa les comes d’Orla i de Lesca, de la conca de la Noguera Pallaresa.
(es Bòrdes / Vilamòs, Vall d’Aran)
Reserva natural parcial, que ocupa 389 ha entre els dos municipis.
Fou declarada espai natural de protecció especial el 1987, per tal de salvaguardar la fauna forestal pirinenca dels boscs atlàntics, on es poden trobar el cabirol, l’isard, el cérvol, la marta, la marmota, el picot negre, la becada, el mussol pirinenc, el gall fer i la perdiu blanca.
Poble i antic municipi, annexat el 1968 al de Salardú. Comprén tota la població de l’antic municipi, és emplaçat a l’esquerra de l’Unyòla.
L’església parroquial de Sant Feliu, amb campanar quadrat, és romànica, però refeta el 1524.
Formà part del terçó de Pujòlo.
Poble (912 m alt) de l’antic municipi de Betlan, situat a la dreta de la Garona.
El camí cap al gran bosc de la Varicauba travessa la Garona pel pont d’Aubert; al nord del poble es troba l’església romànica de Sant Martí d’Aubert, i a la plaça del poble, l’església del Roser, dels segles XII i XIII, amb un campanar octagonal del XVI. En una paret hi ha encastada una estela romana de marbre. Al santuari de damunt el santuari es troba la coma d’Aubert.
(aranès: Era Artiga de Lin) Antic llogaret despoblat i santuari de la Mare de Déu d’Artiga de Lin, situats a l’esquerra del riu d’Et Joeu. El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubert i Vilac i hi ha un hotel.
La vall del riu d’Et Joeu o vall de l’Artiga de Lin, coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc.
A 1.460 m d’altitud, s’estenen els gran prats naturals del pla d’Era Artiga, on es troben la urbanitzada font d’Era Artiga i el refugi d’Et Plan dera Artiga; domina el pla el mall d’Era Artiga (2.709 m alt).
Entre el santuari i el pla d’Era Artiga es troben, al peu d’un salt d’aigua, la font d’Et Gressillon, i, envoltats de bosc, els goells d’Et Joeu, ressurgència de l’aigua de fosa de les geleres de la Maladeta.
Dades dels Països Catalans 