Arxiu d'etiquetes: València

Pueblo, El

4 Respostes

(València, 12 novembre 1894 – 29 març 1939)

Diari matutí en castellà. Fundat per Vicent Blasco i Ibáñez, fou un mitjà eficaç de propaganda republicana de les successives organitzacions polítiques blasquistes.

Es distingí sobretot per les seves campanyes (antireligioses, antiregionalistes, contra la redempció econòmica del servei militar durant la guerra de Cuba, a favor dels aliats en la Guerra Gran, etc) i per les seves polèmiques tant amb la premsa monàrquica com amb la republicana menys radical (“El Mercantil Valenciano”) o dissident.

La fugida de Sigfrid Blasco i l’eclipsi del blasquisme en començar la guerra civil féu que el diari fos òrgan primer del Partido Unión Republicana Nacional i, des de juliol de 1937, del partit Sindicalista, època en que el dirigí Marí Civera.

En la seva primera època publicà en fulletó les narracions primeres de Blasco. També publicà abundants col·laboracions d’importants republicans castellans. Sofrí distintes interrupcions per denúncies governatives.

Provincias, Las

17 Respostes

(València, 31 gener 1866 – )

Diari en castellà, fundat per Teodor Llorente i que encara s’edita. Periòdic conservador i portaveu dels interessos de la burgesia valenciana. Des del 1880 ha editat un almanac, que els primers anys fou una veritable revista cultural, econòmica i política.

Durant la guerra civil fou suspès, i en la seva impremta s’imprimí el diari “UGT-CNT”.

Representa un sentit espanyolista i ha organitzat campanyes valencianistes de caràcter anticatalà.

Prometeo, Editorial

2 Respostes

(València, 1913 – 1951)

Empresa editorial. Continuadora de l’Editorial Sempere (de Francesc Sempere i Masià). Fundada per Vicent Blasco i Ibáñez -que la dirigí- i pel seu gendre Ferran Llorca.

D’una gran producció, incloïa nombroses col·leccions de temes molt variats -literatura clàssica i moderna, aventures, llibres per a la dona-, però cal destacar la de sociologia i filosofia, la de grans obres (entre altres, la Novísima geografía universal, de Reclus, i la Historia social de la revolución francesa, de J. Jaurès) i les Obras completas del mateix Blasco, en edició econòmica i de luxe. Féu uns tiratges molt grans i a preus populars -amb aquest fi recorregué a la impressió per estereotípia-.

A la mort de Blasco (1928), l’empresa continuà funcionant, però no publicà ja nous títols, exceptuant les seves obres pòstumes. El fons editorial fou segrestat després de la guerra civil, i tancà definitivament el 1951.

El 1967 aparegué una nova editorial amb el mateix nom, dirigida per Vicent Blasco-Ibáñez i Tortosa, que ha creat el premi literari Blasco Ibáñez per a novel·la castellana.

Proa -València-

Deixa un comentari

(València, abril 1935 – 1936)

Institució cívica i cultural. Creada per promoure activitats relacionades amb l’idioma (cursos, conferències, edicions) i afavorir les relacions del País Valencià amb la resta dels Països Catalans i amb Galícia i el País Basc.

Sorgida en gran part per iniciativa de Gaietà Huguet i Segarra, en fou president Nicolau P. Gómez i Serrano, i formaren part del seu consell directiu Adolf Pizcueta, Enric Navarro i Borràs i Francesc Soto. Publicà el butlletí “Timó”.

Cessà d’actuar amb l’inici de la guerra civil de 1936-39.

Presentació, Col·legi de la

1 Resposta

(València, 1550 – )

(o de Sant Tomàs de Villanueva)  Institució. Fundada per l’arquebisbe Tomàs de Villanueva per a la formació de sacerdots. Les seves constitucions foren reformades per Martín de Ayala (1702).

Afectat pels bombardeigs de la guerra del Francès, fou reconstruït el 1813 en estil neoclàssic, i la seva façana reformada el 1928 segons models castissistes.

L’edifici fou enderrocat el 1960 i substituït per un de més modern, en una part del qual subsisteix la institució.

Pontons, hort de

Deixa un comentari

(València, Horta)

Antiga sumptuosa alqueria, a Patraix, al sud-oest de l’antic nucli urbà, feta construir a la fi del segle XVII pel canonge Antoni Pontons i Garcia (mort a Rubielos Bajos, Aragó, el 1706).

Moltes de les pintures que l’adornaven foren traslladades modernament a la catedral i algunes de les estàtues del jardí (de Ponzanelli) adornaren posteriorment alguns indrets de la ciutat, com el Tritó (a la Glorieta) i les Quatre Estacions (als Vivers).

El 1705, essent el canonge Pontons un ardent filipista, la casa fou segrestada i esdevingué dependència reial de Carles III de Borbó i hi fou condicionada una famosa sala del tron, que es conservà, excepcionalment, fins al segle XX.

Mort Pontons, Felip V de Borbó n’esdevingué hereu, i després passà a particulars, que la convertiren en fàbrica de seda.

Poblenou del Pi, el

Deixa un comentari

(València, Horta)

Llogaret, al nord de la ciutat, vora la carretera de Montcada, prop de Borbotó.

Poble Valencià, El

1 Resposta

(València, 31 març 1917 – 7 novembre 1931)

Setmanari publicat en dues èpoques. Durant la primera (31 març a 5 maig 1917) el dirigí Josep Maria Bayarri i comptà amb la col·laboració de diversos escriptors.

Reaparegué el 1931 (4 juliol – 7 novembre), com a òrgan valencianista de dreta, nacionalista i anticatalanista.

Poble Nou de la Mar, el

3 Respostes

(València, Horta)

Antic municipi, que comprenia els barris marítims del Cabanyal (que n’era el centre) i del Canyamelar, i el més petit del Cap de França, creat el 1837, fou annexat a l’actual el 1897.

Originàriament eren dos petits nuclis de cases de pescadors i d’esbarjo dins el terme de la parròquia de Sant Tomàs de la ciutat de València.

Pinedo

4 Respostes

(València, Horta)

Poble i partida, situats a la costa, al sud de la ciutat i a l’extrem septentrional de l’Albufera (platja de Pinedo).

La població, tota disseminada, és dedica sobretot al conreu de l’arròs (la totalitat del terreny és marjal) i s’estén a les vores de les carreteres de Castellar a la mar, continuada vers el sud per la del Saler, centrada per un petit nucli i la parròquia del Roser, a la fi de la platja de Natzaret. Al costat de la mar hi ha un petit sector dedicat a les hortalisses.

El nou curs del Túria desemboca al nord de Pinedo.