Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Dassió i Albats, Tomàs

1 Resposta

(València, 1527 – 1585)

(o d’Assió) Bisbe d’Oriola (1578-85). Fill del jurista Dionís Pau Dassió, estudià dret i teologia a València i a Bolonya; bon llatinista, fou influït per Pere Joan Nunyes.

Fou xantre de Sogorb i ardiaca major de València (1573), on exercí de vicari general. Fou rector i vice-canceller de la universitat de València. Assistí al Concili de Trento. A Barcelona tingué un càrrec a l’audiència reial de Catalunya.

Nomenat bisbe d’Oriola, tingué un fort antagonisme amb la diòcesi de Cartagena (de la qual Oriola s’havia separat el 1566) i amb el capítol de la seva pròpia catedral.

Representant de l’esperit contrareformista, protegí els jesuïtes.

Danvila i Collado, Manuel

1 Resposta

(València, 31 desembre 1830 – Màlaga, Andalusia, 21 febrer 1906)

Jurista, polític i historiador. Germà de Francesc. Es doctorà en dret (1859); milità en el partit moderat fins a la Revolució del 1868.

Sota la Restauració fou diputat en diverses legislatures com a membre del partit conservador per Gandia, Xiva de Bunyol i Llíria. Ocupà el ministeri de la governació durant el breu govern de Cánovas del Castillo el 1892, esdevingué senador el 1893, i el 1896 fou nomenat president del Tribunal Contenciós Administratiu, i posteriorment senador vitalici.

Membre de la Real Academia de la Historia des del 1884, fou autor de gran nombre d’obres jurídiques i històriques, entre les quals destaquen: La Germanía de Valencia (1884), El poder civil en España (1885), Historia crítica y documentada de las Comunidades de Castilla, en 6 volums (1897-1900), i Estudio e investigaciones histórico-críticas acerca de las Cortes y Parlamentos del antiguo Reino de Valencia (1905-06).

Danvila i Collado, Francesc

2 Respostes

(València, 29 gener 1829 – Madrid, 18 juny 1898)

Escriptor. Germà de Manuel. Fundà i animà les revistes “El Iris” (1848) i “La Cartera” (1849), i fou redactor literari del diari “El Valenciano”.

Escriví diverses obres teatrals i, sempre en castellà, publicà algunes novel·les històriques (La hija del Rabbí, El tesoro de Montealegre) basades en temes locals.

Danvila i Villarrasa, Bernat Joaquim

Deixa un comentari

(València, segle XVIII – Madrid, 1782)

Economista i jurista. Doctor en dret civil i en canònic.

Fou professor de grec a la Universitat de València i catedràtic de filosofia moral i dret públic del Seminario de Nobles de Madrid, on fou elegit membre de l’Academia de la Historia.

És autor d’unes Lecciones de economía civil o del comercio (Madrid 1779), en què feia conèixer les doctrines econòmiques de Condillac, de Hume i de Cantillon.

Cuevas i Cardona, Agapit

Deixa un comentari

(València, vers 1861 – Madrid, 24 març 1904)

Actor. Conreà el teatre en llengua castellana, amb veritable èxit, a l’estat espanyol, l’Argentina i l’Uruguai.

Cuesta i Valera, Salomé

Deixa un comentari

(València, 23 maig 1964 – )

Artista plàstica. Estudià a la facultat de belles arts de València i s’especialitzà en escultura. Des del 1989 fou professora d’aquesta matèria a la facultat de belles arts de Conca i l’any 1992 es doctorà per la Universitat Politècnica de València.

Treballà individualment i també amb el col·lectiu valencià Laboratorio de Luz. Ha exposat individualment a Madrid, també ha participat en diverses exposicions col·lectives.

En la seva obra reflexiona sobre l’espai i el temps amb la projecció de llums sobre materials diversos.

Cuesta i Gómez, Francesc

Deixa un comentari

(València, 26 maig 1889 – 23 maig 1921)

Compositor i pianista. Cec des de la infantessa, estudià al conservatori de València amb Salvador Giner.

En les seves obres hi ha novetats formals i estilístiques que la seva mort prematura no li permeté de desenvolupar.

És autor d’obres per a piano, de cambra, d’orquestrals i de cançons per a cant i piano amb texts catalans.

Cuesta, Antoni

1 Resposta

(València, segle XIX – segle XX)

Productor i director cinematogràfic. Amb el seu germà fundà, vers el 1905, la productora Fills de Blai Cuesta.

Realitzà el primer film important del Païs Valencià: El tribunal de las Aguas (1905), rodà actualitats, com el film dedicat a l’Exposició Regional Valenciana del 1909, i pel·lícules amb argument, com El ciego de la aldea (1907) i El tonto de la huerta (1912, inspirada en La barraca, de Blasco i Ibáñez).

Produí també films de tema taurí (La lucha por la divisa, 1909) i creà un autèntic arxiu de documentals sobre les principals figures taurines del seu temps.

Cucó i Giner, Alfons

1 Resposta

(València, 19 juliol 1941 – 26 octubre 2002)

Historiador i polític. Llicenciat en filosofia i lletres. Especialitzat en història contemporània valenciana.

Ha publicat Aspectes de la política valenciana en el s. XIX (1966), El valencianisme polític (1970), Republicans i camperols revoltats (1975), Estudis d’història contemporània del País Valencià (1979) i País i Estat: la qüestió valenciana (1989). És autor també del recull de poesies Lluernes tan sols (1960).

Dirigent del Partit Socialista del País Valencià, impulsà la integració d’aquest amb el PSOE (1978), pel qual fou elegit senador entre 1979 i 1996.

Crespí de Valldaura i de Borja, Francesc

3 Respostes

(València, segle XVI – Madrid, 9 abril 1609)

Poeta. Fill de Francesc Crespí de Valldaura i de Joana de Borja, adoptà el cognom de la mare amb la forma Crespí de Borja. Fou comanador de Montesa des del 1577.

Les seves poesies, en castellà, foren publicades per Gaspar Mercader (El Prado de Valencia, 1600) i per Bernat Català de Valeriola (Justas poéticas, 1602).

De la seva muller Juana Brizuela (que li sobrevisqué fins el 1649) tingué nou fills, dels quals es destacaren el vice-canceller Cristòfor i els bisbes Lluís i Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela.