Arxiu d'etiquetes: València (morts a)

Cámara i Gozálvez, Pere

Deixa un comentari

(Aiora, Vall de Cofrents, 16 novembre 1936 – València, 27 març 2017)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València i l’any 1961 féu les seves primeres exposicions individuals a València i a Eivissa i, posteriorment, a diverses ciutats de l’estat espanyol.

La seva obra s’ha centrat en la recreació de paisatges i natures mortes i alguns quadres seus són conservats al Museu Històric Municipal de València, al d’Art Contemporani d’Eivissa, al Popular d’Ayllón (Segòvia) i al Museu de Sant Carles de València.

Camaña i Laymon, Josep

1 Resposta

(València, 1850 – 1926)

Arquitecte i polític. Fill de Josep Zacaries Camaña i Burcet. Llicenciat en ciències i en dret.

Fou arquitecte diocesà i construí esglésies i convents segons el neo-goticisme imperant a Madrid (l’asil del Marqués de Campo, 1882-84, el convent de les Saleses i l’escala d’honor del palau arquebisbal, 1885, tots tres a València).

Milità en el partit conservador i fou diputat a corts i governador civil a Lleida i a Conca.

Camaña i Burcet, Josep Zacaries

1 Resposta

(València, 1821 – 1877)

Arquitecte. Fou nomenat arquitecte municipal de València el 1864. Realitzà la façana del teatre Principal (1854), el teatre de la Princesa, i els de Sagunt, Sogorb, Xàtiva i Requena, tots ells d’estil eclèctic i basat en un neoclassicisme lliure.

També va construir les places de toros de Yecla i Requena, encara que la seva obra més remarcable és la capella de l’Asil del Marqués de Campo, a València.

Fou el pare de Josep Camaña i Laymon.

Camacho, Miguel Antonio

Deixa un comentari

( ? , segle XVIII – València, 1843)

Polític. Cap polític de València (1842-43). Durant el seu govern intentà de pacificar les disputes entre progressistes i demòcrates.

En produir-se l’alçament contra Espartero intentà de sufocar-lo, però fou mort en un avalot popular.

Calvo i Rodríguez, Carmel

Deixa un comentari

(València, 1835 – 14 novembre 1905)

Escriptor. Fou secretari de les diputacions provincials d’Àvila (1870-73) i d’Alacant (1873-1905).

Autor de poesies en castellà i d’obres teatrals com El asunto de un drama (1888). Publicà també la novel·la Los pobres de espíritu (1889).

Calvo i Acacio, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1869 – 1953)

Escriptor. Treballà com a periodista, primer a Madrid, al diari “La Época” i a l’agència Mencheta, i després a “Las Provincias” de València, on sovint exercí la crítica literària.

Publicà alguns llibres de narracions en castellà.

Calvo, Baltasar

3 Respostes

(Xèrica, Alt Palància, 1750 – València, 4 juliol 1808)

(o Calbo)  Eclesiàstic. Fou molts anys canonge de la col·legiata de San Isidro de Madrid, d’on fou desterrat el 1806 i es traslladà a València, on arribà després dels fets del Crit del Palleter.

A l’inici de la guerra del Francès incità la revolta popular que s’apoderà de la Ciutadella (5 juny 1808), on estaven arreplegats els francesos residents a la ciutat. Ordenà la mort de dos-cents i amb això aterrí totalment la ciutat i la Junta Suprema l’acceptà com a vocal.

El 7 de juliol de 1808 fou detingut per la Junta Suprema de Govern i traslladat a Palma de Mallorca, on el seu nebot Fèlix Merino intentà de provocar una revolta per a salvar-lo. Fou condemnat a mort i executat a València, junt amb quasi un centenar dels amotinats.

Calleja del Rey, Félix María

Deixa un comentari

(Medina del Campo, Castella, 11 novembre 1753 – València, 24 juliol 1828)

Militar. Virrei de Mèxic (1813-16). Desterrat a Mallorca pels liberals, el 1823 fou destinat a València.

Calbo, Joan

Deixa un comentari

(València, segle XVI – 1599)

Metge. Estudià a la Universitat de València. Catedràtic de botànica i de cirurgia a Montpeller, vers el 1568 tornà a València com a catedràtic de cirurgia.

Autor d’obres didàctiques sobre cirurgia, com Cirugía universal y particular del cuerpo humano (1580), on proposà noves tècniques operatòries, que fou reeditada diverses vegades; i de l’edició corregida de la Chirurgia de Guiu de Caulhac, glosada per Jaume Falcó (1596).

Calataiud, Vicent

Deixa un comentari

(Albaida, Vall d’Albaida, 1700 – València, 1771)

Teòleg. Estudià a la Universitat de València, d’on fou catedràtic de filosofia i de metafísica. El 1727 obtingué una pabordia a la seu de València amb càtedra de teologia escolàstica. El mateix any ingressà a la congregació de l’Oratori.

Tomista fervent i defensor dels mètodes escolàstics tradicionals, obstaculitzà, a parer de Gregori Maians, que sostingué amb ell una polèmica pública, tota renovació de l’ensenyament universitari.

Publicà, en cinc volums, sobre teologia tomista, Divus Thomas (1744-52), La verdad acrisolada. Disertación apologética teológica místico-dogmática (1753) i diverses cartes polèmiques contra Andreu Piquer (1758-59).