(Picassent, Horta, 30 març 1851 – València, 2 desembre 1886)
Polític i erudit. Fill de Vicent Dasí i Lluesma. Marquès de Dosaigües i primer vescomte de Bétera (1878).
Fou un dels principals promotors de la “Revista de Valencia” (1880-83 i de la Societat Valenciana de Bibliòfils, de la qual fou secretari. Era cap del partit conservador del País Valencià i va ésser diputat a corts en 1879-81 i 1884-86.
Va escriure una Bibliografía histórica española, en dos volums (1883).
(Bétera, Camp de Túria, 5 abril 1825 – València, 4 març 1893)
Polític i marquès de Dosaigües. Ocupà diversos càrrecs municipals i provincials, i per designació de Narváez fou senador vitalici.
Fou l’hereu universal de Gener X Rabassa de Perellós i de Palafox. Restaurà el palau familiar existent a València (palau del marquès de Dosaigües).
Fou el pare de Pasqual Dasí i Puigmoltó.
(Guadassuar, Ribera Alta, 8 febrer 1782 – València, 20 desembre 1855)
Compositor. Mestre de capella de la col·legiata de Xàtiva (1818-24), actuà, entre d’altres llocs, a la catedral de València (1833-35).
Entre les seves obres es destaquen diverses misses a distintes veus amb orquestra, nadales a quatre i a vuit veus i altres obres religioses de quatre a vuit veus, amb acompanyament instrumental o sense.
(València, 26 maig 1889 – 23 maig 1921)
Compositor i pianista. Cec des de la infantessa, estudià al conservatori de València amb Salvador Giner.
En les seves obres hi ha novetats formals i estilístiques que la seva mort prematura no li permeté de desenvolupar.
És autor d’obres per a piano, de cambra, d’orquestrals i de cançons per a cant i piano amb texts catalans.
(València, 19 juliol 1941 – 26 octubre 2002)
Historiador i polític. Llicenciat en filosofia i lletres. Especialitzat en història contemporània valenciana.
Ha publicat Aspectes de la política valenciana en el s. XIX (1966), El valencianisme polític (1970), Republicans i camperols revoltats (1975), Estudis d’història contemporània del País Valencià (1979) i País i Estat: la qüestió valenciana (1989). És autor també del recull de poesies Lluernes tan sols (1960).
Dirigent del Partit Socialista del País Valencià, impulsà la integració d’aquest amb el PSOE (1978), pel qual fou elegit senador entre 1979 i 1996.
(Antella, Ribera Alta, 1780 – València, 1835)
Pintor. Ha estat conegut com a Damià Crua. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, obtingué diversos premis i s’especialitzà en la pintura al pastel.
De la seva obra sobresurt Colom davant els Reis Catòlics (al Museu de Belles Arts de València). Il·lustrà l’edició del 1817 de Las noches lúgubres de José Cadalso.
(Morella, Ports, segle XVII – València, 1650)
Eclesiàstic. Fou beneficiat a València i capellà d’honor de la Inquisició.
Gaudí de gran prestigi com a predicador. Conreà també la poesia.
(Lille, França, 1699 – València, 28 octubre 1786)
Noble i militar. Marquès de Croix. L’any 1771 sol·licità el rellevament com a virrei de Mèxic, on havia organitzat les expedicions de Gaspar de Portolà i d’altres a Califòrnia.
Carles III de Borbó el recompensà nomenant-lo capità general de València i Múrcia (1777-85); com a tal creà el consolat de mar i terra d’Alacant (1785).
(País Valencià, segle XV)
Cavaller. Senyor de Sumacàrcer. Es barrejà a les rivalitats del seu temps.
El 1463 sostingué bàndols aferrissats amb Francesc Berenguer de Blanes.
Fou el pare de Lluís Crespí de Valldaura i Bou (València, segle XV – després 1526) Poeta. Es doctorà en lleis a la Universitat de València, d’on fou catedràtic de cànons (1500-03) i rector (1506). Poesies seves, en català i castellà, figuren al Cancionero general (1511). Durant les Germanies (1520-22) lloà en una dècima, en català, la fidelitat de Morella, en contra dels agermanats.
(València, segle XIV – segle XVI)
Família d’il·luminadors, dins el corrent de l’estil internacional. Fou iniciada per:
Domènec Crespí (País Valencià, segle XV – València ?, 1437/38) Il·luminador. Documentat el 1383. És autor de les il·lustracions del magnífic còdex del Llibre del Consolat de Mar de València (1407). També se li atribueixen l’Aureum Opus, el Liber Instrumentorum (1414) i les il·luminacions de Scala Dei, de Francesc Eiximenis (vers 1404). Fou el pare de:
Altres membres d’aquesta família són:
Miquel Crespí (País Valencià, segle XV) Obscur pintor. Conegut del 1432 al 1434. Devia pertànyer a la mateixa família d’il·luminadors.
Pere Crespí (València, segle XV – segle XVI) Il·luminador. Conegut del 1467 al 1503. La seva documentació ha fet creure que es tracta d’un membre més tardà de la família, diferent del fill homònim de Domènec.
Dades dels Països Catalans 