Arxiu d'etiquetes: València (morts a)

Fernández de Mesa i Moreno, Tomàs Manuel

1 Resposta

(València, vers 1715 – febrer 1772)

(o Ferrandis)  Jurisconsult i economista. Advocat dels Reials Consells, exercí els càrrecs d’alcalde major de Gandia i de València, i alcalde del crim de l’Audiència valenciana.

Publicà Arte histórico y legal de conocer la fuerza y usos de los derechos nacional y romano en España y de interpretar aqués por éste y por el propio origen (1747), Oración que exhorta a estudiar las leyes de España por ellas mismas (1752) i Tratado legal y político de caminos públicos y posadas (1755).

Fenollet i de Centelles, Francesc de

1 Resposta

(Xàtiva, Costera, segle XVI – València, després 1548)

Poeta i noble. Fill de Lluís de Fenollet i de Malferit. Fou patge de Ferran II de Catalunya; prengué l’hàbit de Sant Jaume. Batlle i receptor del patrimoni reial a Xàtiva (1503).

Les seves labors literàries no el privaren de lluitar contra els agermanats (1520-21) i els moriscs refugiats a la serra d’Espadà (1526).

La seva obra literària es caracteritza pel fet que és satírica, tant en castellà com en català. Secretari, el 1511, d’un concurs poètic (a València) en honor de Santa Caterina de Siena. Fou assidu cortesà de la cort valenciana del duc de Calàbria.

Fenollera i Roca, Miquel

Deixa un comentari

(València, 7 juny 1880 – 3 maig 1941)

Pedagog, escriptor i eclesiàstic. S’ordenà a València el 1903. Fou un defensor de la política social cristiana.

Dirigí el “Boletín del Arzobispado” i “Acción Católica Diocesana”. Escriví diverses obres de teologia, ascètica i pedagogia. El 1910 fundà la Institució Religiosa de les Operàries del Diví Mestre (avemarianes).

Viatjà per Anglaterra, Alemanya i Bèlgica aprenent pedagogia per a la fundació d’aquesta escola destinada a l’ensenyament del pobre. El 1938 fou nomenat canonge.

Fenollar, Bernat -poeta-

16 Respostes

(Penàguila, Alcoià, vers 1438 – València, 28 febrer 1516)

Eclesiàstic i poeta. Documentat l’any 1467 com a beneficiat de la seu de València, fou mestre i escrivà de Ferran II el Catòlic el 1479 i nomenat per a ocupar la càtedra de matemàtiques de l’Estudi General de València. Es va fer cèlebre la tertulia que celebrava a casa seva i en la qual participaren els poetes menors de l’escola valenciana.

Poeta de gran habilitat versificadora, mantingué debats amb diversos escriptors, alguns dels quals són inclosos al Cancionero general (1511) d’Hernando del Castillo.

Va escriure poesia religiosa: Lo passi en cobles (1493), Lo procés de les olives (1497) i Escacs d’amor (imprès el 1914). Sembla que també fou coautor amb Jeroni Pau de les Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols.

Feliu i Rodríguez de la Encina, Joan

Deixa un comentari

(Benissa, Marina Alta, 1833 – València, 1908)

Polític. Amic de Francesc Pi i Margall, el 1861 s’afilià al partit demòcrata i fou regidor de València i diputat provincial. El 1868 ingressà en el partit federalista.

Participà en la insurrecció federalista del 1869 com a comandant de la milícia nacional de València. Contrari a la proclamació del Cantó Valencià, tanmateix fou vocal de la seva Junta.

A partir del 1874 intentà de refer el partit federalista.

Feliu de San Pedro, Benito

Deixa un comentari

(Mas de las Matas, Aragó, 1732 – València, 1801)

Escolapi il·lustrat. Estudià a la Sapienza de Roma, on s’especialitzà en matemàtiques i llengües orientals. Professor a Daroca i després a València, on fundà i dirigí, juntament amb Andrés Mayoral, el Seminari Andresià, i en redactà les constitucions.

El 1787 Carles IV de Borbó el cridà a formar part de la comissió per a la reorganització dels estudis universitaris.

Dins l’orde fou rector de Sant Joaquim de València i provincial d’Aragó. S’encarregà de l’edició de la Bíblia preparada per Felipe Scio.

Faulí, Salvador

Deixa un comentari

(València, segle XVIII – després 1813)

Llibreter i impressor. Establert a València almenys des del 1742. Fou secretari i comptador de la companyia de llibreters i impressors de València.

El 1765 inicià la seva activitat com a impressor amb Alabanzas de las lenguas…, reedició de l’opuscle de Rafael Martí de Viciana. Fou amic de Gregori Maians.

A casa seva es reunia una tertúlia dels liberals més exaltats i d’afrancesats, entre els quals Moratín, Meléndez i Marchena.

Farinós i Tortosa, Felip

Deixa un comentari

(València, 26 maig 1826 – 14 octubre 1888)

Escultor. Deixeble d’Antoni Marzo i format a l’Acadèmia de Sant Carles. Al cap de 25 anys d’activitat, obrí un taller i fou professor d’escultura.

La seva obra, decorativa i plena de simbolisme, se situa, estilísticament, dins el corrent romàntic, que predominava a Europa. Excel·lent i prolífic escultor religiós, esculpí en fusta, en marbre i en vori més de 200 imatges, esparses pel País València, Pamplona, Saragossa i Montevideo, la majoria de les quals es conserven en esglésies i cementiris.

Sobresurten el Davallament (església de Sant Francesc, Oriola) i l’Oració a l’hort, de Sagunt. La seva obra més ambiciosa són la Cena i les vint-i-dues imatges de bronze que esculpí per a l’altar major de la catedral de València.

Fou catedràtic i acadèmic de Sant Carles.

Farinós i Tortosa, Carmel

Deixa un comentari

(València, 1844 – 1919)

Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles.

Conreà amb remarcable encert el gènere religiós, per bé que s’inspirà en temes molt diversos.

Falcó i Segura, Jaume Joan

1 Resposta

(València, 1522 – Madrid, 31 agost 1594)

Poeta i matemàtic. Comanador de Montesa (1559), lloctinent del darrer mestre Pere Lluís Galceran de Borja i primer lloctinent general de Montesa en revertir l’orde a la corona (1593).

La seva producció poètica, en llatí, publicada pòstumament (Operum poeticarum, València, 1600), manifesta la seva vinculació a l’esperit de la Contrareforma. És autor també del tractat De quadratura circuli (1587).

Fou el pare de Jaume Joan Falcó (València, 1565 – 1641)  Frare dominicà. Escriví en llatí i en castellà. Fou cronista del seu convent a València, i autor de diverses obres religioses.