(Benifallim, Alcoià, segle XVIII – València, 1821)
Frare franciscà. Fou lector de les facultats de filosofia i teologia de València, així com definidor de l’orde.
És autor d’una Vida de la madre sor Isabel María de Santa Ana (1801).
(Planes de la Baronia, Comtat, segle XVIII – València, 1829)
Escriptor i eclesiàstic. Fou rector a Alcoletge (Segrià) i a València.
És autor de diversos escrits de caràcter religiós.
(València, 8 agost 1761 – 31 gener 1835)
Bibliògraf i erudit. Fill de Manuel Fuster i Membrado. Estudià filosofia a la Universitat de València i, posteriorment, regentà la llibreria fundada pel seu pare.
Voluntari de les forces locals durant la guerra del Francès, i batlle de barri el 1813, la seva llibreria esdevingué lloc de tertúlia de diversos intel·lectuals il·lustrats valencians, alguns dels quals l’ajudaren a la col·lecció de dades per a redactar la famosa Biblioteca Valenciana (1827-30).
Deixà manuscrites dues obres, que es conserven a la Biblioteca Municipal de València: Noticia de los poetas de los que se hallan poesías en varios libros de fiestas que se han hecho en Valencia y Reino i Disertación sobre la antigüedad de la tipografía, origen y progresos y su establecimiento en Valencia con antelación a todas las demás ciudades de España.
Hom li atribueix una Noticia de una colección de libros de caballerías (Biblioteca de la Universitat de València).
(Todolella, Ports, 1717 – València, 1793)
Escriptor i llibreter. Residí des de jove a València, on fou primerament sabater i després esdevingué llibreter.
Deixà, inèdits, diversos manuscrits, conservats a la Biblioteca Municipal de València: Sucesos memorables de Valencia y su Reino, un dietari sobre la Guerra de Successió, i Notícia dels jurats i ses nominacions de la ciutat de València, entre d’altres.
Fou el pare del bibliògraf i erudit Just Pastor Fuster i Taronger.
(València, 1764 – 1823)
Escriptor. Es llicencià en filosofia a la Universitat de València, on fou després bibliotecari i catedràtic de retòrica.
Publicà amb pseudònim un opuscle de crítica filosòfica.
(València, 1667 – 1707)
Navegant. És autor de diversos escrits professionals.
(Aldaia, Horta, 15 maig 1721 – València, 26 abril 1768)
Compositor. Es formà a la seu de València, on actuà com a infant de cor en 1731-46, amb una interrupció de tres anys. El 1746 fou tenor de la catedral d’Albarrassí.
Fou mestre de música a l’església de Sant Andreu de València i, a partir del 1757, a la catedral valenciana, càrrec que ocupà fins a la mort. Deixà obres remarcables de caràcter religiós, de sis a dotze veus, amb acompanyament instrumental.
És autor també d’unes cent trenta nadales, la majoria dels quals tenen texts castellans, alguns de catalans i un de portuguès. Per la seva originalitat es destaca la nadala titulada Santa Catalina, per a sis veus, dos cors, violí, trompeta, orgue i baix continu.
(València, 1748 – 1780)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia.
És autor de diversos escrits sobre aquesta ciència.
(Atzeneta del Maestrat, Alt Maestrat, 22 juny 1822 – València, 3 març 1893)
Escriptor i polític. Baró de Cortes de Pallars (1858) i de Roaia (1865) i senyor del castell de Xirell. Fou diputat a corts i senador vitalici. En caure Isabel II de Borbó, anà a París a oferir-li els seus serveis.
Amb Alfons XII de Borbó fou director de la “Gaceta de Madrid” i administrador de la Imprenta Nacional.
Escriví peces còmiques, com Julianito (1875) i uns Recuerdos de caza (1876). El 1887 fou president de Lo Rat Penat.
Fou el pare de Carles Frígola i Palavicino.
(Castelló de la Ribera, Ribera Alta, 1741 – València, 1804)
Historiador i economista. Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, propugnà, oposant-se a Antoni Josep Cabanilles, l’extensió del conreu de l’arròs a les comarques valencianes.
Escriví, entre d’altres, les obres Noticia de los sumos pontifices, cardenales, patriarcas, arzobispos y obispos naturales de la ciudad y reino de Valencia… (1790), Contestación a las observaciones sobre la necesidad de la cría de arroces en las riberas de Xucar, reyno de Valencia (…) que publicó el abate D. J. Ant. Cavanillas (1797), El carácter del genio valenciano (1798) i Noticia a la actual población del Reyno de Valencia: la de sus despoblados, desde la conquista por el Rey Don Jaume primero (1804).
Dades dels Països Catalans 