Arxiu d'etiquetes: València (morts a)

Gascó i Massot, Vicent

1 Resposta

(València, 11 març 1734 – 6 juliol 1802)

Arquitecte i enginyer. Després de doctorar-se en filosofia, estudià arquitectura. Fou un dels fundadors de l’Escola d’Arquitectura de València. Membre de les acadèmies de Santa Bàrbara i de Sant Carles, de la qual fou director de 1776 al 1779.

El 1765 realitzà la reforma decorativa de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats. També és autor de la capella del Carme (vers 1780), de les esglésies de Riba-roja, Benassal i Vilafermosa, de les cases consistorials d’Albera, Silla, Sollana i Morvedre i de la casa d’ensenyament de Cullera.

Traçà el camí del Grau de València (1788) i dirigí les obres de la carretera d’Aragó, on féu diversos ponts, i de la de Madrid, Catarroja i Cullera. Col·laborà en la restauració de la seu de Sogorb.

Gascó i Contell, Emili

Deixa un comentari

(València, 1898 – 1974)

Escriptor i periodista. Des del 1923 residí a França molts anys. Molt lligat a Vicent Blasco i Ibáñez, escriví sobre aquest nombrosos treballs.

En francès i en castellà publicà poemes, biografies, assaigs literaris i obres de divulgació artística. En català fou autor del volum poètic Interiors (Montpeller, 1946).

Fou professor de diverses universitats europees i americanes.

Garrigues i Cotanda, Empar

Deixa un comentari

(València, 1903 – 1945)

Clavecinista. Estudià al Conservatori de València (1918). Amplià els estudis amb Josep Iturbi i Leopold Querol. Durant els anys 1930-35 fou pensionada per l’ajuntament de València i pel govern de la República per ampliar estudis a l’estranger.

En 1929-34 estudià a París a l’escola de la clavecinista Wanda Landowska, amb la qual actuà a la Sala Pleyel el 1932. Donà recitals a moltes ciutats d’Europa, especialment a París i a Ginebra.

El 1942 guanyà una càtedra de piano al Conservatori de València.

Garnelo i Fillol, Jaume

1 Resposta

(Énguera, Canal de Navarrés, 9 gener 1870 – València, 13 gener 1899)

Pintor. Germà d’Isidor i nebot de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles.

Autor d’Amics inseparables, segona medalla d’Exposició Nacional del 1895. Obtingué altres valuoses distincions amb algunes teles de gènere.

Garnelo i Fillol, Isidor

1 Resposta

(Énguera, Canal de Navarrés, 20 març 1867 – València, 1939)

Pintor i escultor. Germà de Jaume i nebot de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. Aprengué escultura al taller de Josep Guzmán i Guallar (fins al 1890).

El 1891 anà a Roma, pensionat, on pintà molts quadres, la majoria de temàtica religiosa (Bacus nen i La mort del gladiador). Fou autor de La profecia de sant Vicent Ferrer relativa a Calixt III, Resurrecció de la filla de Jaire, El cardenal, etc.

Catedràtic de colorit i de composició a l’Acadèmia de Sant Carles, director del centre (1927) i acadèmic de Belles Arts de València. El 1939 fou nomenat director de l’Escola Superior de Pintura, Escultura i Gravat de Madrid.

Garín i Ortiz de Taranco, Felip Maria

3 Respostes

(València, 14 febrer 1908 – 7 juny 2005)

Historiador de l’art. Fou deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors. Es llicencià en dret (1934) i es doctorà en filosofia i lletres (1944) a Saragossa.

Fou catedràtic a la Universitat de València i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles (1942-68), que dirigí més de 15 anys, des del 1951. Fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València (1972-73), director del Museu de Belles Arts de València (1962) i membre de l’Acadèmia de Sant Carles (1943), que presidí des de 1973, de la de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la Hispanic Society de Nova York, etc.

És autor d’una obra extensa entre la qual cal destacar Aspectos de la arquitectura gótica valenciana (1935), Loa y elegía de Palomino en su decoración de los Santos Juanes de Valencia (1941), La Academia Valenciana de Bellas Artes (1945), Pintores del mar (1950), Un libro de horas del conde-duque de Olivares (1951), Yáñez de la Almedina (1954), un catàleg del Museu de Belles Arts de València (1954), València monumental (1959) i diversos articles, especialment sobre gòtic valencià. Guanyà un Premio Nacional de Literatura el 1945.

Fou el pare de Felip Vicent Garín i Llombart.

Garín i Llombart, Felip Vicent

1 Resposta

(València, 19 octubre 1943 – 6 setembre 2023)

Acadèmic d’art. Fill de Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco. Ha estat director dels museus de Belles Arts i de Ceràmica de València, i de 1991 a 1993, director general del Museo del Prado, del qual fou nomenat director honorífic.

Catedràtic de l’història de l’art a la Universitat de València, ha publicat, entre altres obres, El pintor Maella (1966), Arte comtemporáneo valenciano en el Museo de Bellas Artes (1972) i Tesoros del Museo del Prado (1996).

Fou director de l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma (1996).

Garcia i Salat, Vicent

Deixa un comentari

(València, segle XVI – 1614)

Metge. Catedràtic d’anatomia i de medicina de la universitat de València.

Autor dels tractats De dignotione et curatione febrium pestillentis (1652), De febribus malignis et pestilentibus (1656) i De anatomia, que ha restat inèdit.

Garcia i Mas, Marià

Deixa un comentari

(València, 1858 – 1912)

Pintor i escultor. El 1880 fou pensionat a Roma, de part de la diputació per un retrat escultòric d’Ignasi Vergara (Museu de Belles Arts de València), hi féu, entre altres feines, l’estàtua de Joan de Joanes (al mateix museu).

Com a pintor cal esmentar-ne L’enterrament de Crist, que presentà a Madrid. També és autor d’aiguaforts remarcables (Capellà de missa i olla).

Conreà, també, la ceràmica i el col·leccionisme de taulellets antics.

Garcia i Martínez, Sebastià

1 Resposta

(Villena, Alt Vinalopó, 1942 – València, 1986)

Historiador. A la Universitat de València es formà amb Joan Reglà. Fou professor agregat d’història moderna a la facultat d’història de València i vice-rector de la Universitat Literària de València.

És autor de nombrosos estudis sobre la història del País Valencià en l’època moderna entre els quals cal citar Els fonaments del País Valencià modern (1968), El patriarca Ribera y la extirpación del erasmimso valenciano (1977), Valencia y la Casa de Austria (1975), Bandolers, corsaris i moriscos (1980), el tercer volum de la Història del País Valencià (1975), en col·laboració amb altres autors.

Ha escrit també diversos articles en revistes especialitzades, comunicacions a congressos, etc. Tingué cura de l’edició de la Crónica de la inclita y coronada ciudad de Valencia, de Rafael Martí de Viciana.