(Cartagena, Múrcia, 21 abril 1814 – València, 2 abril 1895)
Jurista. Llicenciat en dret (1839), fou catedràtic d’economia política de la Universitat de València des del 1846; degà de la facultat de dret (1871-94) i del Col·legi d’Advocats (1859, 1868 i 1870).
Redactà la llei d’aigües del 1866, dirigí la Societat d’Amics del País (1877-83) i la representà en el senat. Contribuí a la fundació de la caixa d’estalvis i del Conservatori de València.
Publicà Elementos de derecho natural (1887-88).
(País Valencià, segle XVII – València ?, segle XVIII)
Organista. Fou organista i arpista de la catedral de València (1713-61).
És autor de dues misses, d’un Laudate pueri a diverses veus i d’altres obres de tema religiós.
(València, 1630 – 1703)
Bibliògraf i frare trinitari. La seva fama com a erudit fou considerable.
És notable la seva Biblioteca valentina, publicada el 1714, ressenya bibliogràfica d’autors valencians. També publicà sermons.
(València, 17 març 1854 – 4 abril 1930)
Erudit. Llicenciat en medicina (1875), n’abandonà aviat l’exercici per dedicar-se als estudis històrics. Paleògraf destacat, col·laborà en la transcripció de documents per a nombrosos estudiosos coetanis i col·laborà activament al Diccionari Català Valencià Balear d’Antoni Maria Alcover.
S’especialitzà en història de la medicina i publicà, entre altres obres: El mal de sement (1922), La urbe valenciana en el siglo XV (1924), La morería en Valencia (1925), La judería de Valencia (1913), Hospitales de Valencia en el siglo XV (1927) i Historia de la antigua y real cofradía de nuestra señora de los Inocentes mártires y Desamparados (1922)
(Alemanya, segle XV – València, després 1497)
Impressor. Radicat a Múrcia i a València, on ja era el 1494.
El 1495 imprimí amb Pere Trinxet el Llibre dels jocs partits dels scacs, i sol, Lo Quart del Cartoixà de Joan Roís de Corella, les faules d’Isop en llatí, la Vida de sant Honorat i el 1497 la Vita Christi d’Isabel de Villena, Lo procés de les olives i Lo somni de Joan Joan.
(Carcaixent, Ribera Alta, 1684 – València, 1764)
Arquitecte i escultor. Ajudant de fra Tomàs Vicent Tosca, la seva obra més coneguda és la que es refereix a la talla de retaules, com els majors de Sant Miquel, Sant Bartomeu i el Pilar, a València, i el de la parroquial de Sueca.
El 1713, sota la direcció de Francesc Vergara el Major, treballà com a escultor en la portada principal de la catedral de València. Fou també autor de la capella de la Comunió de la parròquia de Torrent.
(València, 1642 – 1700)
Frare mercedari i escriptor. Ingressà al convent de València (1655), on professà el 1658. Estudià a Salamanca i a la Universitat de València, on es graduà de doctor en teologia i fou professor de metafísica fins a la seva mort.
Tingué càrrecs importants dins l’orde: dues vegades comanador del convent de València, rector i regent d’estudis, definidor i provincial (1687). També fou diputat del Regne de València i examinador sinodal de l’arquebisbat.
És autor d’obres d’espiritualitat, impreses els anys 1684 i 1692, i d’altres escrits pastorals o de circumstàncies, com oracions fúnebres.
(Alemanya, segle XV – València, 1490)
Llibreter. Establert a València, on apareix documentat des del 1486.
És considerat editor del Tractat de la concepció de la sacratíssima verge Maria de Joan Roís de Corella, d’un Officium beatae Mariae virginis (1486) i del Regiment preservatiu i curatiu de la pestilència de Lluís Alcanyís.
Convingué amb Nicolau Spindeler (1489) la publicació de Tirant lo blanc i mantingué un actiu comerç bibliogràfic amb els estats d’Itàlia i d’Alemanya.
(València, 1635 – 1700)
Frare mercenari. Professà el 1658. Estudià a les universitats de Salamanca i València. Fou catedràtic de metafísica de la darrera. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde, entre ells el de provincial.
Deixà sermons notables i d’altres escrits.
Dades dels Països Catalans 