Arxiu d'etiquetes: València (morts a)

Rovira i Meri, Hipòlit

2 Respostes

(València, 15 agost 1693 – 7 maig 1765)

Escultor, pintor i gravador. Deixeble d’Evarist Muñoz a València, l’any 1720 anà a Roma per completar la seva formació artística.

La seva obra més important, encara que hi intervingueren d’altres arquitectes, és el Palau del Marquès de Dosaigües, a València. La façana, realitzada el 1740, és d’una sumptuositat excepcional i constitueix una mostra importantíssima del barroc del país, per cert bastant tardana.

Li és atribuït el Sepulcre de Sant Vicent, esculpit per al gremi de sastres i exhibit avui al Museu de Belles Arts de València, també pintà al fresc el sostre del cambril de sant Lluís Bertran, a Sant Domènec de València.

És autor del gravat de la portada del primer volum del Museo Pictórico (1715) de Palomino i de nombrosos retrats i estampes de sants.

Morí foll.

Rovira i Fernández de Mesa, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(Alacant, 14 juliol 1740 – València, 24 maig 1823)

Militar. Fill del regidor d’Alacant Joan Rovira i Salafranca. Fou comissari general i comandant principal del cos d’artilleria de Marina, professor d’artilleria de l’Acadèmia de guàrdies marines de Cadis, comandant d’artilleria al departament de Cartagena i des del 1781 comandant de tot el cos.

Retirat a València el 1809, arran de la guerra del Francès, obtingué l’ascens a tinent general.

És autor de manuals pedagògics: Tratado de artillería (1773), Compendio de matemáticas (1781-91), Ejercicios de cañón y mortero (1787), tots publicats a Cadis.

Rossell i Viciano, Antoni Gregori

Deixa un comentari

(València, 1748 – 1829)

Matemàtic. Fou catedràtic als estudis reials de Madrid (1771) i comissari de guerra a València (1793).

Autor de La geometría de los niños (1784), Instituciones matemáticas (1785), Tratado de la verdadera nobleza (1804), Memoria instructiva sobre contribuciones y venta de frutos (1820) i Disertación sobre la causa de las auroras boreales.

Rossell i de Luca, Josep

Deixa un comentari

(València, 1778 – després 1835)

Pintor. Fill d’un advocat. Format a l’Acadèmia de Sant Carles des del 1792. Acadèmic de mèrit de flors (1806) i de pintura (1816). Treballà a la fàbrica de teixits de Joan Antoni Miquel a València.

Té quadres i dibuixos de flors al Museu de València i escenes religioses a convents i esglésies de la ciutat.

Rossell, Vicent

Deixa un comentari

(València, segle XIX)

Dirigent internacionalista. Teixidor de seda, s’adherí en 1870-71 a l’Aliança bakuninista i fou vicepresident del Centre Federal de Societats Obreres de València. Participà en la conferència del setembre de 1871 de la Federació Regional Espanyola de l’AIT i el 1872 passà a formar part del Consell federal d’aquesta.

Figurà en juliol-agost de 1873 en la comissió de governació de la junta revolucionària del cantó valencià. Pogué fugir i anà a Algèria.

Ros i Hebrera, Carles

3 Respostes

(València, 4 novembre 1703 – 6 abril 1773)

Escriptor i notari. Defensor de la llengua, apareix al segle XVIII com a impulsor del conreu del català de València i un clar precedent del segle XIX, època de renaixement literari.

De la seva producció cal destacar un Diccionario valenciano-castellano (1739). Entre altres obres didàctiques o purament literàries i miscel·lànies, sobresurten Coloquio en elogio de la noble y preclara arte de notaria (1745), Cualidades y blasones de la lengua valenciana (1752), Rondalla de rondalles (1768), Tractat d’adagis i refranys i pràctica per a escriure amb perfecció la llengua valenciana (1733) i Breve diccionario valenciano- castellano (1739).

Com a poeta deixà escrits tres volums de Poemes bilingües i una col·lecció de romanços.

Romeu i Parres, Josep

2 Respostes

(Sagunt, Camp de Morvedre, 26 gener 1778 – València, 12 juny 1812)

Guerriller. Fill d’un banquer, creà a Sagunt una junta contra la intervenció francesa (1808) i formà una partida molt nombrosa anomenada Cos de Granaders Saguntins que recorregué el País Valencià.

Prengué part en accions contra el mariscal Suchet a Novelda, Cabdet, Ibi, Cocentaina, Ontinyent, Alcoi, Albaida, Saix, etc, i contra Jacomart a Bunyol, Dosaigües i altres punts.

Pres a Sot de Xera, fou jutjat i penjat.

Romeu, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(València, segle XVIII – segle XIX)

Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Ensenyà al seminari de Múrcia. El 1824 era paborde de la seu valenciana.

És autor de les obres De latinitate linguae traendae praeclara et optima ratione (1780), De philosophicis disciplinis generosae juventuti publicorum munerum cupidae, maxime accomodatis (1781), De Phisicae experimentalis proestantia et utilitate (1782) i De sacrae oratoriae dignitate adserenda (1783), així com d’alguns sermons notables.

Romero i Orozco, Honori

Deixa un comentari

(Sedaví, Horta, 1867 – València, 1920)

Pintor. Sobresortí com a restaurador i com a autor d’obres d’inspiració religiosa.

Romero i Almenar, Joan Baptista

Deixa un comentari

(València, 25 març 1807 – 1 maig 1872)

Comerciant i financer. Dedicat a la indústria de la seda, fou membre del Col·legi de l’Art Major de la Seda i formà part de la junta de l’hospital Provincial de València. Finançà la plaça de toros de València (1850-60). Fundà l’asil de Sant Joan Baptista.

Fou prior i cònsol del Tribunal de Comerç de València i per iniciativa seva es féu el Jardí de Monforte. Diputat a corts pels districtes de Gandia i Sant Vicent (València), més tard fou nomenat senador vitalici del Regne i marquès de Sant Joan.