(Xixona, Alacantí, 1913 – València, 1978)
(o Descals) Ceramista. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i ha estat professor de dibuix a diversos centres. S’ha especialitzat en la producció de grans murals o de petites rajoles que imiten la ceràmica valenciana del segle XV.
Hi ha obres seves a nombrosos edificis públics del País Valencià. Restaurador de la casa de la ciutat de València, en restaurà la col·lecció de ceràmica.
(València, 1656 – 1746)
Erudit i eclesiàstic. Fou catedràtic de grec i d’oratòria.
És autor de diversos treballs llatins de caràcter docent.
(Morella, Ports, segle XVI – València, 1647)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou comissari de la Inquisició de Toledo. Visqué alguns anys a Madrid.
És autor de l’obra Votum Platonis de justo examine doctrinarum, editada a Alcalà d’Henares el 1638.
(València, segle XVI – 1615)
Frare agustí. Estudià filosofia a València i a Salamanca. Per dues vegades fou prior del convent de València i provincial d’Aragó. Ocupà d’altres càrrecs dins l’orde.
Excel·lí com a orador sagrat. És autor d’obres religiosos.
(Sassoferrato, Itàlia, segle XII – València, 1231)
Frare franciscà. Màrtir, venerat com a sant. Vingué d’Itàlia, juntament amb Joan de Perusa, desitjós de martiri, per evangelitzar els àrabs del Regne de València.
Morí degollat a la ciutat de València per ordre del moro Seit, el governador Abū Sa’īd ‘Abd-al-Rahmān.
(València, segle XVI – 1624)
Suposat pintor. Hom li ha atribuït tradicionalment les portes del retaule d’Ulldecona. Hom ha demostrat, però, que devia ésser el seu germà o parent Joan Sarinyena.
D’altra banda, del Francesc Sarinyena la partida de defunció del qual és coneguda, res no se’n sap com a pintor, tot i que no es descarta que fos parent de Joan i fins i tot que intervingués com a daurador o tallista en un retaule del convent de Santa Caterina de Siena, on treballà també Francesc Ribalta.
(València, 1545 ? – abans 1628)
Pintor. Fill de Cristòfor Sarinyena. Residí a Roma del 1570 al 1575, i el seu estil acusa la influència de la pintura veneciana.
És autor del retrat del Beato Factor (1587) de les Descalzas Reales (Madrid), del retaule del Palau de la Generalitat de València (1607) i dels retrats corporatius de la gran sala d’aquest palau valencià. Se l’hi atribueixen les portes del retaule d’Ulldecona, a ell o al seu germà o parent Francesc Sarinyena i Vila-rasa.
(el Ferrol, Galícia, 4 novembre 1892 – València, 25 novembre 1967)
Historiador de l’art i erudit. Ingressà a l’acadèmia militar d’Àvila, on prestà serveis al cos d’intendència i fou professor d’idiomes. Establert a València (1925), es dedicà a l’estudi de la iconografia i la pintura medieval valencianes.
Amb Ch.R. Post, esclarí i definí la personalitat artística de molts pintors valencians. Identificà Miquel Alcanyís amb els mestres de Gil i Pujades i del Bambino Vispo. Dedicà una particular atenció a Marçal de Sax, Pere Nicolau, Gonçal Peris, el mestre de Bonastre i el de la Porciúncula, i al binomi Jacomart–Reixac. Era membre de la Hispanic Society de Nova York i acadèmic de Sant Carles.
Publicà El Maestro de Santa Ana y su escuela (1950), El Museo Provincial de Bellas Artes de San Carlos (1954), la sèrie La pintura medieval valenciana i molts articles i monografies en revistes especialitzades.
(Castelló de la Plana, 1768 – València, vers 1841)
Eclesiàstic i escriptor. Doctor en arts i mestre en teologia, fou, a València, mestre de gramàtica (1794-99) i catedràtic de sintaxi a la universitat. Tingué un benifet a la parròquia de Santa Caterina.
Publicà, entre altres obres didàctiques, Principios de la gramática castellana y latina (1819).
Durant la Guerra del Francès publicà un gran nombre d’opuscles i fulls solts de caràcter patriòtic, amb il·lustracions: La actividad precisa en la día (1811), Insinuaciones eficacísimas para la pronta y segura libertad de la patria (1811), Luz pública por el verdadero español (1813) i Tríaca contra el veneno de la policia pública y secreta (1813).
(Biar, Alt Vinalopó, 25 agost 1823 – València, 7 maig 1897)
Polític. Es llicencià en dret a València (1844). Fou sovint diputat a corts per Villena i senador per Alacant.
Després del 1868, treballà activament a favor de la restauració dels Borbó. Alfons XII li ho recompensà amb el títol de marquès de Villagràcia.
El seu fill fou Josep Maria Santonja i Almela.
Dades dels Països Catalans 