(Elx, Baix Vinalopó, 1647 – València, 1733)
Religiós jesuïta. Ensenyà a Alacant i a Mallorca. Fou rector del col·legi de Sant Pau de València.
És autor de notables escrits de caràcter religiós.
Tàrrega, Lluís
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: València (morts a)
Tàrrega, Francesc Agustí
(Sogorb, Alt Palància, 1554 – València, 7 febrer 1602)
Escriptor i eclesiàstic. Membre de l’Acadèmia dels Nocturns, fou canonge del capítol valencià des del 1584. El 1600 presidí, a València, el certamen literari que se celebrà amb motiu del trasllat de les relíquies de sant Vicent Ferrer.
És autor de poesies i obres teatrals de caràcter frívol i amorós, com El esposo fingido, La duquesa constante, El cerco de Roda i El prado de Valencia, entre altres. Va escriure també Fundación de la Orden de Nuestra Señora de la Merced.
Tarín i Juaneda, Rafael
(València, 23 octubre 1862 – 11 desembre 1923)
Naturalista. Doctor en ciències naturals. Professor auxiliar de mineralogia i botànica a la Universitat de València, encarregat de la càtedra de cristal·lografia.
Autor d’Estudios preliminares para la flora de las diatomeas de la región valenciana i d’un Manual de botánica descriptiva. Dirigí “La Semana Católica” de València.
Talens, Joan Baptista
(València, 1754 – segle XIX)
Jurista. Estudià dret i filosofia. Fou advocat del Suprem Consell de Castella (1779) i alcalde major de diverses poblacions.
És autor d’escrits de caràcter històric i moral i de diverses traduccions del francès.
Tahuenga, Gaspar (II)
(Vilanova d’Alcolea, Plana Alta, segle XVII – València, 1705)
Eclesiàstic. Com el seu oncle homònim, ere mestre en arts i doctor en teologia, i fou catedràtic de la Universitat de València. Entre els seus càrrecs eclesiàstics figurà el de paborde de la seu.
Publicà diversos sermons remarcables.
Tahuenga, Gaspar (I)
(País Valencià, 1613 – València, 1680)
Religiós. Era mestre en arts i doctor en teologia. Fou catedràtic d’arts a la universitat valenciana. Ocupà el rectorat del nou convent dels Sants Reis. Tenia un benifet a la seu. Ingressà a la congregació de Sant Felip Neri.
És autor de l’obra Modo facilísimo y breve para tener oración mental.
Suárez, Antoni
(València, vers 1748 – 1808)
Erudit. Estudià escultura a l’Acadèmia de Sant Carles i fou mestre del col·legi d’argenters. Es dedicà al descobriment de peces arqueològiques, algunes de les quals comunicà al comte de Lumiares.
Escriví Adiciones a la obra “Resumen histórico de la fundación y antigüedades de Valencia” (1805).
Stolz i Viciano, Ramon
(València, 13 juliol 1903 – 25 novembre 1958)
Pintor. Fill i deixeble del pintor Ramon Stolz i Seguí. Catedràtic a l’escola de San Fernando de Madrid, es dedicà principalment a la realització de frescos murals, de temàtica molt diversa (mitològica, històrica, religiosa) amb un estil primer academicista, que anà evolucionant cap a la simplificació i el classicisme.
Destaquen els murals de la basílica dels Desemparats de València (1904), de l’església de l’Esperit Sant de Madrid (1943) o els de la sala dels Furs de l’Ajuntament valencià (1958).
Publicà Sobre el oficio del pintor y la pintura al fresco (1958).
Stolz i Seguí, Ramon
(València, 1872 – 1924)
Pintor. Fill d’un tècnic alemany instal·lat a València el 1865. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles i a Madrid (San Fernando). Viatjà per França, Alemanya, Suïssa i Anglaterra (1897-99).
Es dedicà al retrat, la natura morta, les flors i el paisatge. Fou premiat a les exposicions nacionals de Madrid i obtingué medalles d’or de l’Exposició Regional Valenciana del 1909 i a la del Centenario de la Independència, de Mèxic, el 1910.
Fou el pare de Ramon Stolz i Viciano.
Soto, Pasqual
(València, 1781 – segle XIX)
Pintor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València, institució de la qual el 1832 esdevingué acadèmic de mèrit especialitzat en flors. El 1804 obtingué un primer premi atorgat per l’Acadèmia de Sant Carles.
Feu dibuixos de la seva especialitat per reproduir en teixits i és autor de nombroses pintures, dues de les quals són al Museu de Belles Arts de València.
Dades dels Països Catalans 