Veure> Sant Joan de la Ribera (convent de franciscans descalços).
Ribera, la * -València-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: València (geo)
Recatí, el
Antic estany, contigu a l’Albufera (amb la qual es comunicava a través de l’Alacantí), entre les goles del Perelló i del Perellonet, vora la costa (platja del Recatí), a l’extrem meridional del municipi.
Rascanya -València-
Antiga alqueria d’època islàmica, a l’esquerra del Túria, que fou donada el 1237 per Jaume I el Conqueridor a Guillem d’Aguiló.
La sèquia de Rascanya compta amb 10 files i es situada a l’esquerra del riu. Serveix per regar les terres al voltant de la ciutat i del barranc de Carraixet, que es destinen principalment a conreus d’hortalisses.
Rafalell
Caseria, al sector occidental de l’antic terme de Rafalell i Vistabella.
Era una antiga alqueria islàmica que Jaume I el Conqueridor donà el 1248 a Ramon de Pujades.
Quart, torres de
Portal d’accés a l’antic recinte murallat de la ciutat, a l’antic camí de Quart de Poblet, limitat per dues grans torres de maçoneria, semicilíndriques i coronades per voladissos de matacans.
Fou construït per Pere Bonfill (1441-60) seguint el model de l’arc del Castell Nou de Nàpols de Guillem Sagrera. Des del segle XVIII fins al XX les torres serviren de presó, primer de dones i després militar.
Vora seu, extramurs, es formà el raval de Quart.
Quart, sèquia de
(Quart de Poblet / València, Horta)
Sèquia de l’horta, que pren l’aigua del Túria, per la dreta, a l’assut de Quart, dins el terme de Manises, 1 km aigua avall de l’assut de Montcada; rega el terme de Quart de Poblet i una part de les terres baixes de les valls de Segó.
És sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües.
Forn d’Alcedo, el
Barri de la ciutat, molt pròxim a Russafa.
Fonteta de Sant Lluís, la
(o la Font de Sant Lluís) Barri, dins l’antic terme de Russafa, al sud de la ciutat, emmarcat per l’actual carretera de València a Alacant, el nou curs del Túria i l’estació de mercaderies del ferrocarril de la Font de Sant Lluís.
Antiga partida rural, hom hi edificà una ermita a Sant Lluís Bertran, que esdevingué vicaria, dependent de la parròquia de Russafa, i el 1902, parròquia independent.
Hi ha diverses indústries, entre les quals es destaca una de les principals fàbriques de mobles del País Valencià.
Fang, mata del
Mata de l’Albufera, la més extensa, situada a la vora oriental, davant la Devesa.
Drassanes del Grau de la Mar, les
Edifici de les antigues drassanes de la ciutat, a l’est del Grau de València, format per cinc naus suportades per arcs apuntats, molt desfigurat (en dues de les naus hi ha cases superposades).
La construcció, medieval, fou refeta el 1500, i estigué en ús fins al 1840.
Dades dels Països Catalans 