(València, Horta)

Barri del districte marítim de la ciutat, entre les platges d’Alboraia i el Cap de França. Amb el Cabanyal forma l’aglomeració septentrional del port de València.

Havia estat habitada tradicionalment per obrers, i s’hi havia mantingut un nodrit poblament de pescadors, que fins i tot regentaven una petita llotja de peix.

La decadència de l’activitat pesquera -retratada per Joaquim Sorolla, que hi tingué un monument, avui en ruïnes, i descrita per Blasco i Ibáñez, que hi tenia la casa d’estiueig-, juntament amb el desordre urbanístic, feren de la Malva-rosa durant molt de temps un barri sense serveis i força degradat.

(València, Horta)

Barri de la ciutat, prop de la desembocadura del Túria.

Nasqué arran de les activitats de pesca i marineres del primitiu port que durant el segle XX ha sofert una gran transformació, tant en l’aspecte urbanístic com en el de noves instal·lacions portuàries.

De lloc d’estiueig de la petita burgesia des del final del segle XVIII per la seva platja (la Malva-rosa), ha passat a ésser lloc d’ubicació d’importants indústries metal·lúrgiques (drassanes, caldereria, maquinària) i químiques (de base, adobs, fàbrica de gas).

El creixement urbanístic li ha fet absorbir els antics nuclis del Cabanyal i Natzaret.

(València, Horta)

(o la Font de Sant Lluís)  Barri, dins l’antic terme de Russafa, al sud de la ciutat, emmarcat per l’actual carretera de València a Alacant, el nou curs del Túria i l’estació de mercaderies del ferrocarril de la Font de Sant Lluís.

Antiga partida rural, hom hi edificà una ermita a Sant Lluís Bertran, que esdevingué vicaria, dependent de la parròquia de Russafa, i el 1902, parròquia independent.

Hi ha diverses indústries, entre les quals es destaca una de les principals fàbriques de mobles del País Valencià.