Arxiu d'etiquetes: Urgell

Bellpuig (Urgell)

39 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 34,98 km2, 308 m alt, 5.005 hab (2016)

0urgellSituat a l’oest de la comarca, al límit amb la del Pla d’Urgell.

Els principals recursos econòmics del municipi són l’agricultura (al regadiu hi ha conreus de cereals, farratge i patates i al secà predominen els cereals, el farratge, les oliveres i la vinya), la ramaderia (es manté el bestiar oví i augmenta el bestiar boví estabulat), l’avicultura i la indústria, aquesta derivada principalment de les activitats agropecuàries. La població es manté equilibrada entre l’emigració a Barcelona i la immigració del sud de la Península.

La vila conserva restes de l’antic castell de Bellpuig i de la muralla, hi ha també alguns carrers porticats i, als afores, el convent franciscà de Sant Bartomeu, d’estil gòtic tardà, fundat per Ramon de Cardona-Anglesola, virrei de Nàpols. El sepulcre d’aquest, una de les millors mostres escultòriques renaixentistes dels Països Catalans, va ser traslladat el 1842 a l’església parroquial de Sant Nicolau, del segle XVI. Des del segle XI fou el centre de la baronia de Bellpuig.

El municipi comprèn també l’antic terme de Seana.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Belianes (Urgell)

7 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 15,69 km2, 373 m alt, 539 hab (2016)

0urgellSituat a la plana del riu Corb, al sud-oest de la comarca i al límit amb la de les Garrigues i el Pla d’Urgell.

La base de l’economia local és la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví) i l’agricultura de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya) i de regadiu, aquesta alimentada amb aigua del canal d’Urgell. La indústria, derivada de l’activitat agrícola, i l’avicultura, en expansió, fan de complement.

El poble, esmentat ja el 1041, formà part de la baronia d’Anglesola; destaca l’església parroquial de Sant Jaume, d’estil gòtic, aixecada al segle XV sobre la primitiva església romànica; la casa del comú, també gòtica (segle XV), i el casal renaixentista de Cal Roc.

El municipi comprèn també l’antic terme dels Eixaders i el despoblat de Castellsalvà, on han estat trobades restes ibèriques i romanes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Anglesola (Urgell)

14 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 23,53 km2, 335 m alt, 1.335 hab (2016)

0urgellSituat a l’oest de la ciutat de Tàrrega i al límit amb la comarca del Pla d’Urgell. El terreny, molt planer, és regat pel canal d’Urgell.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del regadiu. La cria de bestiar i algunes petites indústries completen les activitats econòmiques del municipi. Àrea comercial de Lleida, subàrea comercial de Tàrrega.

Alguns carrers de la vila presenten porxades d’arcs semicirculars i conserven cases senyorials amb façanes de pedra. L’església parroquial de Sant Pau, del segle XVI, té l’origen en una antiga capella del segle XII o anterior, de la qual conserva alguns elements, com una imatge de pedra policromada de Sant Pau de Narbona, del segle XIV.

Dins el terme es troba el caseriu de les Cases de Barbens.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club de futbol Angulària

Agramunt (Urgell)

55 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 79,65 km2, 337 m alt, 5.390 hab (2016)

mapa urgellAl nord de la comarca, al límit amb la de la Noguera. De relleu accidentat i dividit en dos sectors per la serra d’Almenara.

Agricultura principalment de secà, amb cereals (blat i, sobretot ordi) i de regadiu (cereals, alfals i hortalisses), aquesta a la zona regada pel canal d’Urgell (vall de Sió). Entre altres indústries relacionades amb les activitats agrícoles, la indústria turronera (turró d’Agramunt) és de gran importància i tradició; també hi ha indústria de sabó, teixits, maquinària agrícola, remolcs i sacs de paper.

La vila és situada a la dreta del Sió, al límit entre el secà i el regadiu; el nucli antic ha estat declarat monument històrico-artístic, especialment l’església romànica de Santa Maria (segles XII-XIII), amb elements escultòrics de l’escola lleidatana a la portalada. Casa de la vila d’estil barroc, porticat. Durant la baixa edat mitjana, arribà a encunyar moneda (agramuntesa) i esdevingué cap de la vegueria d’Agramunt.

Dins el terme, a més, hi ha els antics termes de Muntada, Mafet, Aladrell, Almenara Alta, Almenara Baixa i Tarassó, i damunt la serra d’Almenara, es troba la torre anomenada el Pilar d’Almenara.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Fira del Torró – Ràdio Sió – Club Handbol – Cobla Jovenívola