Arxiu d'etiquetes: Urgell

Preixana (Urgell)

7 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 21,52 km2, 328 m alt, 381 hab (2017)

0urgellSituat al pla d’Urgell, a la vora del canal d’Urgell, a la dreta del riu Corb, al sud-est de Bellpuig.

Els regatges derivats del canal d’Urgell, amb aigües provinents del Segre, fan possible l’agricultura de regadiu, dedicada principalment al conreu de cereals i farratges; de secà es conreen, a més, oliveres, ametllers i vinya. Ramaderia amb granges de bestiar porcí i avicultura; indústries derivades. Hi ha estat tradicional l’ofici de picapedrer. Àrea comercial de Tàrrega.

El poble és al sector de regadiu, al límit amb el de secà. Església parroquial de Santa Maria. Havia estat emmurallat i hi ha alguna resta d’un antic castell de Preixana.

Prop del poble hi ha l’ermita de la Mare de Déu de les Hortes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Festival Tastasons

Ossó de Sió (Urgell)

10 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 26,29 km2, 391 m alt, 213 hab (2017)

0urgellSituat a la ribera del Sió, afluent del Segre, al sector septentrional de la comarca, al límit amb la Segarra.

Quasi tot el terme és conreat; els cultius de regadiu s’estenen vora el riu, però hi predomina el secà, especialment cereals (blat, ordi i civada), ametllers i olivera; la vinya pràcticament ha desaparegut. La ramaderia (bestiar porcí i oví) i les granges avícoles i de conills complementen l’economia. Àrea comercial de Tàrrega. La població sofreix un agut procés de despoblament.

El poble és a l’esquerra del Sió; la seva església parroquial és dedicada a santa Maria.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Castellnou de Montfalcó, Montfalcó d’Agramunt i Bellver d’Ossó i la caseria de Peraltes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Omells de na Gaia, els (Urgell)

1 Resposta

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 13,48 km2, 560 m alt, 135 hab (2017)

0urgellSituat al vessant nord-oest de la serra del Tallat, al sector migjornenc del plegament alpí de la Serralada Pre-litoral, al límit amb les comarques de les Garrigues i de la Conca de Barberà. Hi ha força bosc de pi blanc, que alterna amb els conreus.

Economia agrària de secà (oliveres, vinya, ametllers i cereals). Ramaderia de bestiar boví, porcí i oví. Granges d’aviram i de conills. Hi havia hagut un molí fariner i un d’oli. Àrea comercial de Tàrrega, dependent de Lleida. La població, que assolí un màxim el 1910, va disminuint constantment. Les comunicacions són canalitzades cap a la Conca de Barberà.

El poble és a la vora del barranc d’Aiguaires, al peu del turó de Solans (634 m alt). Fou de la jurisdicció del monestir de Vallbona de les Monges.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Nalec (Urgell)

2 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 9,25 km2, 487 m alt, 101 hab (2017)

0urgellSituat a la zona de contacte entre la plana d’Urgell i l’altiplà de la Segarra, a la vall mitjana del riu Corb, afluent del Segre.

Llevat del sector més meridional del terme, en part cobert de boscs de pins, la major part del territori és dedicada a l’agricultura i s’hi conreen de secà: cereals, vinya, oliveres i ametllers; hi ha també regadiu als costats del riu (vinya, cereals i hortalisses). La ramaderia i l’avicultura complementen l’agricultura. Àrea comercial de Tàrrega. Durant el segle XX la població ha minvat gairebé en tres quartes parts, però darrerament s’ha estabilitzat.

El poble, a la dreta del riu, és dominat per l’església parroquial de Sant Jaume. Hi ha restes de l’antic castell de Nalec.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Maldà (Urgell)

25 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 31,36 km2, 428 m alt, 230 hab (2016)

0urgell

Situat a l’esquerra del riu Corb (que forma el límit septentrional del terme), a la plana d’Urgell, al límit amb les Garrigues, i accidentat, al sud-est, per la serra del Tallat, al sud-oest de Tàrrega. Bona part del terme és coberta de vegetació arbòria (pi blanc, alzines i sotabosc); també hi ha pastures.

Agricultura de secà i, per ordre d’importància, oliveres, cereals, ametllers i vinya. Ramaderia porcina i granges avícoles. Cooperativa de productes agrícoles; elaboració d’oli i vi. Àrea comercial de Tàrrega. La població ha sofert una notable davallada en les últimes dècades.

El poble es troba al peu de les restes de l’antic castell-palau de Maldà, amb elements gòtics, que fou centre de la baronia de Maldà i Maldanell; hi destaquen també l’església parroquial de Santa Maria, barroco-neoclàssica (segle XVIII), i l’antiga església de Sant Pere, romànica.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de Maldanell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Guimerà (Urgell)

9 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 25,76 km2, 555 m alt, 275 hab (2016)

0urgell

Situat a l’est de la comarca, al límit amb la Segarra i la Conca de Barberà, a la riba dreta del Corb, afluent del Segre.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (els cereals -blat i ordi- són el principal conreu, associats a les oliveres i a la vinya), complementada pel regadiu (que s’estén al llarg del riu, i s’hi conreen hortalisses i farratge) i la cria de bestiar (granges de porcs i d’aviram). Existeix una cooperativa agrícola i un molí. La població, en descens des de mitjan segle XIX, darrerament s’ha estabilitzat. Àrea comercial de Tàrrega.

El nucli antic de la vila, aturonat, conserva l’aire medieval, amb les ruïnes de l’antic castell de Guimerà i restes de les muralles. S’hi destaca també l’església parroquial de Santa Maria, amb portalada gòtica.

Dins el terme hi ha el santuari barroc de la Bovera i l’antic monestir de Vallsanta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Fuliola, la (Urgell)

8 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 11,05 km2, 275 m alt, 1.260 hab (2016)

Situat a l’oest de la comarca, al límit amb el pla d’Urgell i al sud de la serra d’Almenara.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de regadiu -alimentada pel canal d’Urgell-, destinada principalment al conreu de cereals (blat, blat de moro) i farratges (alfals), la ramaderia (principalment de porcí i de boví), l’avicultura i la indústria, derivada principalment de l’agricultura (hi ha una cooperativa agrícola i una fàbrica de pinsos compostos); cal remarcar una important empresa de confecció. Àrea comercial de Tàrrega. La població ha augmentat durant tot el segle XX, si bé darrerament s’ha estabilitzat.

El poble es troba a l’extrem oriental del terme; l’església parroquial és dedicada a santa Llúcia. A l’estiu hi tenen lloc des del 1981 les festes del Segar i del Batre.

Dins el terme hi ha el poble de Boldú i l’antic terme de la Fulia Grossa.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Ateneu Popular

Castellserà (Urgell)

11 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 15,84 km2, 267 m alt, 1.030 hab (2016)

0urgellSituat a la plana regada pel canal d’Urgell, al límit amb la comarca de la Noguera, al sud-est de Balaguer. Al nord del terme el relleu és accidentat per la serra d’Almenara.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de regadiu (cereals, arbres fruiters i blat de moro), gràcies al canal d’Urgell, que rega el terme, complementada pel secà, la ramaderia i algunes activitats industrials (tèxtil i metal·lúrgica). Guixeres, utilitzades per materials per a la construcció. Àrea comercial de Tàrrega.

El poble es formà al voltant d’una fortalesa construïda al segle XII, dita antigament la Torre dels Canonges, lloc que havia estat ocupat per una vil·la romana; hi destaca l’església parroquial de Santa Magdalena.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bellpuig (Urgell)

40 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 34,98 km2, 308 m alt, 5.005 hab (2016)

0urgellSituat a l’oest de la comarca, al límit amb la del Pla d’Urgell.

Els principals recursos econòmics del municipi són l’agricultura (al regadiu hi ha conreus de cereals, farratge i patates i al secà predominen els cereals, el farratge, les oliveres i la vinya), la ramaderia (es manté el bestiar oví i augmenta el bestiar boví estabulat), l’avicultura i la indústria, aquesta derivada principalment de les activitats agropecuàries. La població es manté equilibrada entre l’emigració a Barcelona i la immigració del sud de la Península.

La vila conserva restes de l’antic castell de Bellpuig i de la muralla, hi ha també alguns carrers porticats i, als afores, el convent franciscà de Sant Bartomeu, d’estil gòtic tardà, fundat per Ramon de Cardona-Anglesola, virrei de Nàpols. El sepulcre d’aquest, una de les millors mostres escultòriques renaixentistes dels Països Catalans, va ser traslladat el 1842 a l’església parroquial de Sant Nicolau, del segle XVI. Des del segle XI fou el centre de la baronia de Bellpuig.

El municipi comprèn també l’antic terme de Seana.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Belianes (Urgell)

7 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 15,69 km2, 373 m alt, 539 hab (2016)

0urgellSituat a la plana del riu Corb, al sud-oest de la comarca i al límit amb la de les Garrigues i el Pla d’Urgell.

La base de l’economia local és la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví) i l’agricultura de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya) i de regadiu, aquesta alimentada amb aigua del canal d’Urgell. La indústria, derivada de l’activitat agrícola, i l’avicultura, en expansió, fan de complement.

El poble, esmentat ja el 1041, formà part de la baronia d’Anglesola; destaca l’església parroquial de Sant Jaume, d’estil gòtic, aixecada al segle XV sobre la primitiva església romànica; la casa del comú, també gòtica (segle XV), i el casal renaixentista de Cal Roc.

El municipi comprèn també l’antic terme dels Eixaders i el despoblat de Castellsalvà, on han estat trobades restes ibèriques i romanes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques