Arxiu d'etiquetes: turisme

Canet d’en Berenguer (Camp de Morvedre)

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 3,81 km2, 8 m alt, 6.296 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial costanera, al nord de la desembocadura del Palància, a l’est de Sagunt.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies procedents del Palància que reguen el terme, fan possible els cultius d’horta, entre els quals predomina al taronger, i complementada darrerament pel turisme. Àrea comercial de València.

El poble, d’origen islàmic, és a 1,5 km de la costa, hi destaquen l’església parroquial de Sant Pere (1747-62), i el Palau del Baró, dels segles XVII-XVIII, restaurat posteriorment. Al segle XV esdevingué centre de la baronia de Canet de Berenguer.

A la costa destaca el far de Canet, al cap de Canet. Dins el terme hi ha nombroses restes romanes.

Enllaç web: Ajuntament

Campello, el (Alacantí)

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 55,27 km2, 26 m alt, 27.081 hab (2014)

Situat sobre un planell litoral, accidentat per les serres de Bonalba i de la Ballestera, que el limiten. La meitat nord del terme té un litoral rocallós i espadat. Al sud, on hi ha el riu de Montnegre la costa forma el delta i una extensa platja sorrenca. Més de la meitat del terme no és conreable, i és cobert pels erms, les pastures i l’espartar.

Agricultura de secà, amb la rotació tradicional de cereals i lleguminoses, garrofers i ametllers; el regadiu aprofita el sistema d’irrigació (hortalisses i tomàquets). La pesca, activitat tradicional, ha estat desplaçada pel turisme, que compta amb una important indústria hotelera instal·lada a la platja de Sant Joan, el Carrer de la Mar, el barri marítim i les colònies de la Coveta Fumada, Mutxavista, Cases del Marco, etc. Àrea comercial d’Alacant.

El poble és situat a 1 km de la costa. El terme fou segregat el 1901 del d’Alacant. La illeta del Campello o de Banyets conserva una torre o talaia del segle XVI; hom hi ha trobat nombroses restes d’una factoria romana o potser més antiga.

El municipi comprèn, a més, el llogaret de Fabraquer i els caserius de la Ballestera i Aigües Baixes.

Campanet (Mallorca Raiguer)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 34,65 km2, 132 m alt, 2.554 hab (2014)

Situat al peu de la serra de Tramuntana, a l’ala sud del puig Tomir, al nord-est de Palma de Mallorca; forma gran part de la conca del torrent de Sant Miquel. Hi ha pinedes, alzinars i garrigues.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, ametllers, garrofers i oliveres), complementada per la ramaderia ovina i porcina. Àrea comercial d’Inca.

La vila es troba en un turó, dominada per l’església parroquial (1717-37), que conserva el cos de sant Victorià.

Dins el terme hi ha l’església de Sant Miquel de Campanet, el llogaret d’Ullaró i les coves naturals de Campanet, càrstiques, descobertes el 1945, que són un centre d’atracció turística.

Enllaços web: AjuntamentCoves de Campanet

Calvià (Mallorca Tramuntana)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 145,02 km2, 143 m alt, 50.363 hab (2014)

Ocupa una gran extensió entre l’extrem oriental de la serra de Tramuntana i la costa. L’interior és força muntanyós, amb abundància de bosc.

El turisme i altres activitats derivades, com la indústria de la construcció, han superat àmpliament les tradicionals tasques agrícoles de secà (ametllers, garrofers, oliveres, cereals, figueres i vinya) i ramaderes del municipi i han estat la causa d’un espectacular augment de la població, sobretot a partir del 1960, i han adquirit molta importància la indústria de la construcció i, sobretot, l’hotelera. Totes les cales i platges de la costa són avui una cadena d’urbanitzacions. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila, en un turó, és al voltant de l’església parroquial de Sant Sebastià (1867-96), que substituí la del segle XVII.

Dins el terme, on s’han trobat més de 30 estacions prehistòriques (edat del bronze), destaquen els barris i urbanitzacions de Cas Català, Santa Ponça, Peguera, sa Porrassa, Palma Nova, Portals Nous, Cala Fornells, sa Torre Nova i es Magaluf, entre altres, la possessió de Bendinat i el poble des Capdellà.

Enllaços web: AjuntamentTurismeInstitut

Calp (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 23,64 km2, 59 m alt, 22.437 hab (2014)

(cast: Calpe) Situat a la raconada de Calp, entre el penyal d’Ifac i el cap Toix. Estès des de la serra d’Oltà, límit occidental del terme, fins a la costa. El terreny, força accidentat, abunda en vegetació natural.

Les activitats econòmiques tradicionals del municipi, la pesca i l’agricultura principalment de secà (ametllers, garrofers i vinya), s’han vist àmpliament superades pel turisme, que alhora ha estat la causa del fort creixement experimentat per la població durant les últimes dècades, i de l’augment de la indústria de la construcció i hotelera. Ja no s’exploten les salines de l’estany residual darrera d’Ifac. Àrea comercial d’Alacant.

La vila és sobre una esquena de muntanya, no vora la mar; conserva les muralles; hi destaca també l’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, gòtica amb elements mudèjars.

El penyal d’Ifac, dins el terme, ha esdevingut símbol turístic del municipi.

Benidorm (Marina Baixa)

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 38,51 km2, 15 m alt, 69.010 hab (2014)

Estès des del vessant oriental de la serralada subbètica valenciana fins a la costa, on ocupa tota la badia de Benidorm, on hi ha l’illot de Benidorm (situat a 3 milles de la costa).

L’agricultura de secà (ametllers i garrofers), de regadiu (ametllers i cítrics), assolides gràcies al canal del riu d’Algar, i la pesca, bases tradicionals de l’economia local fins al 1950, han estat completament superades a partir d’aquesta data per l’activitat turística, en accelerada expansió, que ha convertit el municipi en la capital turística del País Valencià i en pocs anys ha multiplicat per deu la seva població de fet. Avui la costa és plena de grans blocs d’apartaments i hotels, els quals han canviat la fisonomia del lloc.

La vila, al centre de l’extens areny de la badia, s’assenta sobre un turó nummulític; la vila vella, formada per petits carrerons, ha estat conservada i respectada, però és totalment desbordada, a llevant i a ponent, per la nova caseria; també es conserven les ruïnes de l’antic castell de Benidorm fortificat per Antonelli, enginyer militar al servei de Felip II. El port, acabat el 1957, és exclusivament pescador i esportiu.

El terme comprèn els barris i les caseries de les Foietes, la barriada costanera del Racó de l’Oix, la Foiamanera, Almafrà i Armanello, la partida i ermita de Sanç, la masia de Fluixà i el poblat ibèric del tossal de la Cala, prop de la urbanització de la cala del Tossal.

Enllaç web: Ajuntament

Benicàssim (Plana Alta)

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 36,1 km2, 15 m alt, 18.233 hab (2014)

Situat entre la costa i el sector muntanyós format pel Desert de les Palmes i la serra de Montornès. Hi ha una zona d’aiguamolls (antiga albufera del Quadro), dedicada en part a arrossars, i unes 200 hectàrees de boscos cap a l’interior.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà (vinya moscatell, oliveres i garrofers), de regadiu (hortalisses i taronges), amb aigua de pous, i en l’activitat d’algunes indústries, però sobretot en el turisme, que ha donat lloc a la formació del barri de les Vil·les de Benicàssim i a la construcció d’urbanitzacions, com la de les Platgetes, provocant també un important creixement de la població.

La vila, situada vora la carretera de València a Barcelona, té antecedents romans i islàmics, es troba al peu d’un turó coronat per les ruïnes del castell de Benicàssim. L’església parroquial de Sant Tomàs de Villanueva és del segle XVIII.

Dins el terme hi ha el despoblat i antic castell de Montornès i l’antic convent i eremitori del Desert de les Palmes.

Enllaços web: AjuntamentTurismeCulturaCasal JoveInstitut

Benicarló (Baix Maestrat)

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 47,9 km2, 21 m alt, 26.521 hab (2014)

Situat a la plana de Benicarló i de Vinaròs, en un terreny al·luvial prop de la desembocadura del riu Sec, que travessa el seu terme, i obert al mar per una costa baixa i recta, al nord-est de Castelló de la Plana.

Hi ha cultius d’horta (cítrics, blat de moro, llegums i farratges), gràcies a l’aprofitament de les aigües subterrànies per mitjà de sínies; i de secà (garrofers, ametllers i oliveres). El port, construït entre el 1932 i el 1946, és exclusivament pesquer. Zona industrial (tèxtil, construcció, alimentació, química i fusta). Àrea comercial de Castelló de la Plana.

Lloc d’estiueig i d’afluència turística, factors que han provocat l’increment de la població, sobretot de l’edificació, i la creació d’una indústria hotelera. Dins el terme hi ha un parador nacional de turisme. Centre d’atracció comercial.

La ciutat, situada en una extensa plana a mig quilòmetre de la mar, fou una alqueria islàmica; l’església parroquial de Sant Bartomeu (construïda entre el 1724 i el 1743) té la façana barroca i conté pintures de Joaquim Oliet i un Natzarè de Josep Esteve i Bonet. Durant la guerra de les Germanies resistí un setge de vint dies dels agermanats. Sofrí atacs dels pirates (1556).

Enllaç web: Ajuntament

Artà, coves d’

(Capdepera, Mallorca Llevant)

(o de l’Ermita) Coves naturals càrstiques amb gran quantitat d’estalactites i estalagmites. Formades a conseqüència de la constitució calcària del massís d’Artà. La seva grandiositat fa que siguin un centre d’atracció turística.

L’exploració sistemàtica arrenca del final del segle XVIII, sota la inspiració del cardenal Antoni Despuig, però hom troba inscripcions dels segles XVI i XVII; el 1896 fou estudiada per Martell.

L’atracció turística ha donat peu a una curiosa (i, sovint, ridícula) nomenclatura. Ha estat tema d’obres literàries, entre les quals cal remarcar La deixa del geni grec de Miquel Costa i Llobera, ací inspirada i localitzada.

Artà (Mallorca Llevant)

Municipi de Mallorca Llevant (Illes Balears): 139,79 km2, 154 m alt, 7.381 hab (2015)

Situat en una península quadrada, a l’extrem septentrional de les serres de Llevant. Al terreny, molt accidentat, hi ha màquies, pinedes i alzinars.

La base econòmica del municipi, a part del turisme, és l’agricultura, principalment de secà. L’activitat industrial es limita pràcticament al sector de la construcció.

Els principals punts d’interès de la vila són el santuari de Sant Salvador, l’antic convent franciscà d’es Mostir Vell i el Museu Regional d’Artà.

Dins el terme es troben les possessions de Betlem de Marina, Albarca, sa Devesa de Ferrutx, s’Alqueria Vella, son Fortesa Vell i s’Ametlerar, entre altres, a més de les coves i poblats talaiòtics de ses Païsses i de sa Canova i la colònia de Sant Pere d’Artà.