Arxiu d'etiquetes: turisme

Benicàssim (Plana Alta)

25 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 36,1 km2, 15 m alt, 18.233 hab (2014)

Situat entre la costa i el sector muntanyós format pel Desert de les Palmes i la serra de Montornès. Hi ha una zona d’aiguamolls (antiga albufera del Quadro), dedicada en part a arrossars, i unes 200 hectàrees de boscos cap a l’interior.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà (vinya moscatell, oliveres i garrofers), de regadiu (hortalisses i taronges), amb aigua de pous, i en l’activitat d’algunes indústries, però sobretot en el turisme, que ha donat lloc a la formació del barri de les Vil·les de Benicàssim i a la construcció d’urbanitzacions, com la de les Platgetes, provocant també un important creixement de la població.

La vila, situada vora la carretera de València a Barcelona, té antecedents romans i islàmics, es troba al peu d’un turó coronat per les ruïnes del castell de Benicàssim. L’església parroquial de Sant Tomàs de Villanueva és del segle XVIII.

Dins el terme hi ha el despoblat i antic castell de Montornès i l’antic convent i eremitori del Desert de les Palmes.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Cultura – Casal Jove – Institut

Benicarló (Baix Maestrat)

22 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 47,9 km2, 21 m alt, 26.521 hab (2014)

Situat a la plana de Benicarló i de Vinaròs, en un terreny al·luvial prop de la desembocadura del riu Sec, que travessa el seu terme, i obert al mar per una costa baixa i recta, al nord-est de Castelló de la Plana.

Hi ha cultius d’horta (cítrics, blat de moro, llegums i farratges), gràcies a l’aprofitament de les aigües subterrànies per mitjà de sínies; i de secà (garrofers, ametllers i oliveres). El port, construït entre el 1932 i el 1946, és exclusivament pesquer. Zona industrial (tèxtil, construcció, alimentació, química i fusta). Àrea comercial de Castelló de la Plana.

Lloc d’estiueig i d’afluència turística, factors que han provocat l’increment de la població, sobretot de l’edificació, i la creació d’una indústria hotelera. Dins el terme hi ha un parador nacional de turisme. Centre d’atracció comercial.

La ciutat, situada en una extensa plana a mig quilòmetre de la mar, fou una alqueria islàmica; l’església parroquial de Sant Bartomeu (construïda entre el 1724 i el 1743) té la façana barroca i conté pintures de Joaquim Oliet i un Natzarè de Josep Esteve i Bonet. Durant la guerra de les Germanies resistí un setge de vint dies dels agermanats. Sofrí atacs dels pirates (1556).

Enllaç web: Ajuntament

Artà, coves d’

5 Respostes

(Capdepera, Mallorca Llevant)

(o de l’Ermita) Coves naturals càrstiques amb gran quantitat d’estalactites i estalagmites. Formades a conseqüència de la constitució calcària del massís d’Artà. La seva grandiositat fa que siguin un centre d’atracció turística.

L’exploració sistemàtica arrenca del final del segle XVIII, sota la inspiració del cardenal Antoni Despuig, però hom troba inscripcions dels segles XVI i XVII; el 1896 fou estudiada per Martell.

L’atracció turística ha donat peu a una curiosa (i, sovint, ridícula) nomenclatura. Ha estat tema d’obres literàries, entre les quals cal remarcar La deixa del geni grec de Miquel Costa i Llobera, ací inspirada i localitzada.

Artà (Mallorca Llevant)

68 Respostes

Municipi de Mallorca Llevant (Illes Balears): 139,79 km2, 154 m alt, 7.381 hab (2015)

Situat en una península quadrada, a l’extrem septentrional de les serres de Llevant. Al terreny, molt accidentat, hi ha màquies, pinedes i alzinars.

La base econòmica del municipi, a part del turisme, és l’agricultura, principalment de secà. L’activitat industrial es limita pràcticament al sector de la construcció.

Els principals punts d’interès de la vila són el santuari de Sant Salvador, l’antic convent franciscà d’es Mostir Vell i el Museu Regional d’Artà.

Dins el terme es troben les possessions de Betlem de Marina, Albarca, sa Devesa de Ferrutx, s’Alqueria Vella, son Fortesa Vell i s’Ametlerar, entre altres, a més de les coves i poblats talaiòtics de ses Païsses i de sa Canova i la colònia de Sant Pere d’Artà.

Arenals del Sol, els

1 Resposta

(Elx, Baix Vinalopó)

Platja i centre turístic de la Costa Blanca, entre la platja d’Aigua Amarga i el cap de Santa Pola.

Un gran hotel, mil bungalows i quatre-cents apartaments d’una colònia anglesa, juntament amb una intensa repoblació de pins, constitueixen el pla de la gran urbanització construïda.

Arenal, s’

11 Respostes

(Llucmajor, Mallorca Migjorn)

Poble i nucli turístic, veí del municipi de Palma de Mallorca, sobre les dunes consolidades al contacte del pla de Sant Jordi i la marina de Llucmajor.

Antic nucli de pescadors, des dels anys 1950 és un dels principals centres turístics de les Illes Balears.

Antena, cala

Deixa un comentari

(Manacor, Mallorca Llevant)

Cala de la costa, al nord de Cala Murada.

La seva platja n’ha fet un indret d’atracció turística.

Andratx (Mallorca Tramuntana)

62 Respostes

Municipi de Mallorca Tramuntana (Illes Balears): 81,55 km2, 101 m alt, 10.806 hab (2014)

Situat als darrers contraforts de la serra de Tramuntana. A la zona muntanyosa del terme, on abunden les pinedes i les garrigues, hi ha un dels enclavaments de margalló més importants de l’illa.

La principal font d’ingressos del municipi és el turisme, localitzat al port i a la zona costanera, L’agricultura de secà, la ramaderia, la pesca i l’explotació d’algunes pedreres completen l’activitat econòmica.

A la vila, recolzada a la muntanya, destaca l’església parroquial del segle XVIII, d’una sola nau i dedicada a sant Bartomeu i a la Mare de Déu dels Àngels.

Dins el terme es troben els nuclis de s’Arracó, es Port d’Andratx, es Camp de Mar i Sant Elm, a més d’algunes torres de defensa i les ruïnes de l’antic monestir de la Trapa.

Enllaç web: Ajuntament

Altar, gruta de l’

Deixa un comentari

(l’Alguer, Sardenya)

Cova natural, al port del Comte. Té l’entrada en un pendent molt escarpat i d’accés difícil. Hi han estat descobertes les restes d’un altar dedicat a sant Erasme.

A causa del to verdós d’un grup de grans estalactites és també anomenada gruta Verda.

Algar, s’ -Mallorca, varis-

Deixa un comentari

s’Algar  (Felanitx, Mallorca Migjorn)  Cala de la costa oriental, al nord de Portocolom.

s’Algar  (Andratx, Mallorca Tramuntana)  Cala de la costa occidental, al nord de Sant Elm, enfront de sa Dragonera. Darrerament, als seus voltants han estat edificades nombroses cases d’estiueig.