Arxiu d'etiquetes: Tuïr

Violet, Gustau

Deixa un comentari

(Tuïr, Rosselló, 18 juliol 1873 – Perpinyà, 14 agost 1952)

Escultor i escriptor. Format a les classes d’arquitectura de l’Académie des Beaux-Arts de París, aviat preferí l’escultura. S’abocà a un art anti-acadèmic, basat en l’expressió del que ell anomenava la raça catalana i on hom a detectat l’influx de Constantin Meunier. Treballà la pedra, el marbre, el bronze, el coure i, sobretot, la terra cuita, patinada sovint amb aspecte de bronze.

Entre les seves obres grans hi ha el Monument als morts de Perpinyà, l’estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l’Escola Normal de Perpinyà. Si bé exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al Salon des Artistes Français, preferí l’arrelament a la seva Catalunya, sense fer distincions entre un o altre estat: aprofità la tradició ceramista de Quart d’Onyar per a produir escultures seriades de qualitat, i a Prada tingué un quant temps per ajudant Miquel Oslé.

Exposà a Barcelona (Sala Parés) el 1905. Descobrí i revalorà a Prada el Crucifix d’El Greco actualment al Louvre de París. Fou, després de Maillol, el principal escultor modern del Rosselló.

La seva obra pot assimilar-se al corrent postmodernista català. És representat al Museu Jacint Rigau de Perpinya i al d’Art Modern de Barcelona. Amb Josep Sebastià Pons escriví La font de l’Albera, que fou estrenada a Ceret amb música d’Enric Morera.

Tuïr, Grup de

1 Resposta

(Tuïr, Rosselló, segle XVIII)

Grup de dramaturgs. Les obres dels quals foren representades a la fi del segle XVIII en el cicle organitzat per Guillem Agel per tal de beneficiar la construcció de l’església.

Entre altres noms, hom ha de destacar el d’Antoni de Banyuls i de Forcada, Sebastià Sibiuda i, sobretot, Miquel de Ribes i de Vilar.

Fi, Esteve

1 Resposta

(Tuïr, Rosselló, 1845 – Perpinyà, 1943)

Escriptor popular. Pseudònim d’Esteve Canal, que signava també amb el nom d’Estenenot.

Autor de poemes, contes i monòlegs, que publicaren les revistes rosselloneses, en particular el “Journal Illustré des Pyrénées Orientales” i “La Veu del Canigó”.

Animà també grups folklòrics.

Escanyé, Frederic

1 Resposta

(Tuïr, Rosselló, 15 maig 1833 – Perpinyà, 1 setembre 1906)

Advocat i polític. Diputat d’ençà del 1878 i gairebé de manera contínua.

Anticlerical, evolucionà del republicanisme de “L’Indépendant” vers el radicalisme.

Cazeilles, Adrienne

Deixa un comentari

(Cameles, Rosselló, 1923 – Tuïr, Rosselló, 18 desembre 2021)

Escriptora en francès. Ha exercit de mestra a la Catalunya Nord i des del 1978 s’ha dedicat especialment a l’estudi i a la divulgació de qüestions frontereres, la condició femenina a la Catalunya Nord i l’ecologia, en particular a la seva regió natal, els Aspres.

Ha participat en una històrica emissió de televisió, intitulada Quatre femmes dans le Roussillon (1972) i, arran del catastròfic incendi dels Aspres del 1976, ha escrit Quand on avait tant de racines (1977), llibre testimoni de gran difusió.

Ha col·laborat a “L’Indépendant” i a “Truc”.

Agel i Barrière, Guillem

1 Resposta

(Tuïr, Rosselló, 26 setembre 1752 – 13 març 1832)

Impressor i editor. Mestre de l’escola de Tuïr, féu d’empresari de les representacions teatrals que se celebraren a benefici de l’església de Tuïr i que reuní els dramaturgs més importants de l’escola.

Estampà diverses obres literàries i edità, entre d’altres, el Calendari curiós i útil almanac rossellonès (1792).

Fou un partidari convençut de la Revolució Francesa i fou empresonat (1800-01).